TOTALMENT D’ACORD AMB EN GERARD BUSSOT

(Postal de la casa Malionis (torre de can Rius) escrita i enviada -març de 1922- pel mateix arquitecte de l'edifici: Joan Bordàs).

Estic completament d’acord amb el breu escrit de Gerard Bussot a Àncora (3.02.1911) “Qui retornarà a la ciutat el patrimoni perdut d’una edificació dels germans Anlló?”.
Aquesta nota m’ha fet venir a la memòria una postal de l’arquitecte Joan Bordàs en què mostrava el seu orgull professional pel projecte arquitectònic de la casa Malionis o torre del senyor Rius, de què parla en Gerard.
Penso, a més, que convé insistir a difondre la personalitat de l’arquitecte , a fi que la seva obra arquitectònica sigui coneguda, sobretot entre la gent jove.

JOAN BORDÀS I SALELLAS (1888 – 1961)
L’ARQUITECTE MUNICIPAL

Joan Bordàs i Salellas, nascut a Figueres l’any 1888, va estudiar arquitectura a Barcelona, i amplià els seus estudis a Roma. Va ser director de l’Escola d’Arts i Oficis (1912) i arquitecte municipal fins a la seva jubilació (31 de desembre de 1955).
Morí a Barcelona el 7 de juliol de 1961. Aquest estiu farà, doncs, cinquanta anys de la seva mort.

La casa Malionis o torre de can Rius
La postal que Bordàs va enviar als seus antics companys d’estudi de Roma: a l'erudit Ramon d'Alòs-Moner, amb salutacions per a l’ historiador i epigrafista Francesc Martorell Trabal, és la que il·lustra aquesta pàgina.
Els anys vint varen ser, per a Bordàs, extraordinàriament prolífics, quant a projectes d’obres: reforma de l’Hospital (1920-22), can Rius, façana de l’església de Sant Joan (1924) -un projecte no realitzat-, les fonts, el mobiliari urbà (fanals, etc,) ………..
En aquest context de plena activitat arquitectònica, Bordàs va enviar la postal, amb data de març de 1922, al seu vell amic i company de Roma Ramon d’Alòs, i els informava del seu treball a can Rius.

L’edifici del mercat cobert
També avui tornar és notícia el mercat cobert, obra del mateix arquitecte.
L’any 1927 l’Ajuntament afrontà decididament un problema urbà de primera instància: la construcció d’un mercat cobert. I encarregà a l’arquitecte municipal Joan Bordàs el projecte i la corresponent “memòria”, el pressupost i el plec de condicions facultatives i econòmiques.
Es va decidir, amb molt d’encert, d’emplaçar el mercat cobert a llevant de la Plaça. Perquè el primer indret escollit per a l’edificació va ser el costat de ponent de la Plaça, amb tres façanes que donarien a la mateixa plaça -aleshores de la Constitució-, carrer de la Riera i travessia de la Volta. Aquesta obra hauria comportat el cobriment de la riera del Monestir, des del Passeig fins al pont nou.

L’abril de 1928 s’aprovà un pressupost extraordinari per realitzar la subhasta o concurs públic dels edificis afectat de la Plaça, del carrer Clavé i del carrer de Sant Joan. Els edificis o solars afectats en total eren set: tres cases de la Plaça, una del c/ Clavé i una casa i dos solars del de Sant Joan. Entre aquests edificis afectats hi havia la casa pairal dels Barraquer.
El mes de juny de 1929 es subhastà la contractació de les obres, per valor de 172.452,80 pessetes, i el termini de l’obra era de dotze mesos.
Pel novembre de 1930 s’acabaren completament les obres, se’n va fer la recepció provisional del mercat cobert, essent-hi present l’alcalde Ramon Bonet Coll, el tinent d’alcalde delegat de Foment Josep Palahí i Auter, l’arquitecte municipal Joan Bordàs i el constructor de l’obra Narcís Franquesa Vall·llosera.

Es tracta, en definitiva, d’un edifici de planta baixa, amb soterrani (per a magatzems, cambres frigorífiques i fàbrica de gel), de persianes i vidres opacs a totes les obertures. L’estructura general de la coberta és metàl·lica, amb pilans de ferro laminat en forma de creu. Són 300 metres quadrats de superfície edificada, en un solar de 620 m2 de propietat municipal.
Hi havia, llavors, 38 llocs tancats per a la venda de carns i 28 pel peix, 12 d’aviram., etc.

És, doncs, un edifici de notable interès, com a obra projectada per Joan Bordàs, signat físicament en les seves parets i que figura en les guies i inventaris d’arquitectura de la província.
El mercat cobert és, d’altra banda, un edifici catalogat com a bé d’interès local a conservar i protegir integralment per part de l’Ajuntament i, com a tal, és inclòs en el “Catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Sant Feliu de Guíxols” (Abril, 2000).

Heus ací, doncs, una postal i dos edificis a conservar i protegir en record de Joan Bordàs, de feliç memòria, en el cinquantenari del seu traspàs.