FA SETANTA-CINC ANYS

Les eleccions generals del 16 de febrer de 1936

(Encapçala aquest escrit la primera pàgina del setmanari guixolenc, amb data de 15 de febrer de 1936, vigília de les eleccions, que animava els seus lectors a votar el Front Català d’Odre).

El setmanari guixolenc La Costa Brava

A Guíxols, de les eleccions generals de febrer de 1936, només ens ha arribat la propaganda feta a favor del front conservador, mitjançant el seu portaveu, el setmanari La Costa Brava –l’únic setmanari que aleshores es publicava a Sant Feliu. La primera pàgina, la del dia 15 de febrer de febrer, és la que il·lustra aquest escrit.
D’entrada això sol ja mostra l’ambient de llibertat i de tolerància democràtica que es respirava a la ciutat.

En aquestes eleccions la polarització de forces polítiques va ser el tret diferenciador de la resta d’eleccions anteriors. No sols aquí, sinó a tot l'Estat. A Catalunya, a l'entorn d'Esquerra Republicana, formaren coalició altres partits per organitzar el Front d'Esquerres de Catalunya: Acció Catalana Republicana (ACR), Unió Socialista de Catalunya (USC), etc.

Així mateix, al voltant de la LLiga Catalana s'uniren tradicionalistes, radicals i CEDA per a constituir el Front Català d'Ordre.

La Costa Brava, seguint les directrius que venien de més amunt, deien:

“Els catòlics tenen el deure sagrat d’intervenir i cooperar al triomf dels nostres candidats [conservadors, del Front Català d’Ordre]”.
“Els catòlics han d’obeir el Sant Pare i els Bisbes, els seus representants, en els que pertoca a la direcció espiritual del món”.

La campanya del setmanari es basava, doncs, en els principis següents i per aquest ordre: religió, família, escola i propietat.

Unes eleccions tranquil·les

Malgrat l'estat d'alerta de les autoritats, les eleccions del 16 de febrer es varen celebrar en pau. El 13 de febrer l'Alcalde comunicava al responsable d'ordre públic de Governació a Girona:

"Asímismo he de manifestar a V.S. que esta Alcaldía se ha tomado buena nota de las instrucciones recibidas, para que las elecciones del próximo 16 de desarrollen con la máxima normalidad, estando dispuesta, aunque el caso no es probable, a reprimir con toda energía cualquier alteración de orden público que se produzca".

I en efecte, les eleccions se celebraren sense que es produís cap mena d'incident. I van ser les que més atragueren l'electorat guixolenc. De forma que tant augmentaren els vots del Front d'Esquerres com el Front d'Ordre. Tanmateix, una vegada més, es mantingué de llarg l'avantatge que l'Esquerra prenia sempre a la dreta.

. Resultat de les eleccions generals (16.II.1936) :

Front d'Esquerres de Catalunya Front Català d'Ordre

3.367 vots (M. Esteve) 1.423 vots (Estelrich)

Amb el clar triomf electoral del Front d'Esquerres, restablerta la normalitat democràtica, va ser reposat l'Ajuntament anterior als “fets del 6 d'octubre de 1934”, i Francesc Campà -que l'endemà seria designat batlle accidental- va fer aquest ban:

“CIUTADANS: Avui a la una de la tarda havem pres possessió dels càrrecs que el poble conferí als qui formàvem la candidatura d'esquerra en les eleccions de 14 de gener de 1934 i que emparats d'un règim d'anormalitat havien usurpat la gent que únicament podia exercir-los amb estats excepcionals de violència o de traïció.- El resultat de les eleccions del diumenge ha foragitat del lloc que detectaven els homes dels partits vençuts; nosaltres, doncs, convençuts d'interpretar el sentir general de l'opinió, en prendre'n possessió, restem reunits en sessió permanent per tal de traçar les línies generals de la nostra actuació i sobretot per a estudiar l'actitud a adoptar i responsabilitats a exigir en l'actuació d'aquells als quals el poble amb el magnífic acte de ciutadania del diumenge ha desautoritzat.- Mentrestant demanem un marge de confiança per a poder endegar les coses de manera que seguint un pla general d'actuació pugui possibilitar l'aplicació del programa que el front d'esquerres posà a la consideració de l'opinió abans de la passada contesa electoral.- Per la República, per Catalunya, demanem a tothom serenitat i disciplina.- Guíxols, 18 de febrer de 1936.- L'Alcalde Acdal. F. CAMPA".

La Lliga Catalana

La Lliga Catalana, per la seva banda, presentà la seva dimissió amb caràcter irrevocable per haver "vist que les eleccions celebrades ahir han donat un resultat contrari als postulats que ella sempre ha defensat".
Aquesta actitud negativa de la Lliga local va ser durament criticada per Campà, ja que en els moments veritablement difícils -en períodes no democràtics, de gestores com la de després dels fets d'octubre- la Lliga restava "a les ordres del Govern de Madrid com ja hi quedà una altra vegada a les ordres de Primo de Rivera, d'aquell qui anul·là les concessions fetes a Catalunya i, llur, privà els catalans de parlar llur propi idioma; ells, els de la Lliga Catalana, que diuen ser les vestals guardadores del foc sagrat de Catalunya, han procedit sempre com unes repugnants alcavotes dels pitjors enemics de Catalunya".

La crisi econòmica i social

Ara bé, tota l'eufòria dels esdeveniments polítics no es veié recolzada per les circumstàncies econòmiques i socials. A partir de 1930 es deixaren sentir arreu els efectes de la crisi internacional del 1929, que incidí fortament en la indústria del suro. Decaigué el ritme d'exportació i de nou hi hagué problemes amb França per la qüestió aranzelària.
Aquests desequilibris industrials, òbviament, tingueren uns costos socials: reducció de la jornada laboral i l'atur per a molts obrers, amb la corresponent resposta de lluita per part dels sindicats.
No hi mancaren, doncs, durant la República ni les vagues ni les manifestacions de protesta.

Però aquestes manifestacions eren normals en tot país democràtic, a tot Europa, on es respectava el dret dels més desposseïts.