Fot: L'Home sentenciat. Retaule del segle XVII del Museu d'Història de la nostra ciutat.
(Heus ací un text de Nani Vall-llossera que m'agrada i m'ajuda)
Trepitjar l'Àfrica significa arriscar-se a viure emocions fortes. Significa arriscar-se a veure la lògica que estructura la nostra ment trontollar, a veure's atreta per una forma de viure amb una escala de valors gairebé invertida respecte a la que referència la nostra vida, que la pròpia sensibilitat quedi ferida, això que pel que sembla cal evitar costi el que costi i que els mitjans de comunicació tracten de prevenir cada vegada que mostren alguna imatge del dolor de les víctimes del nostre món.
A poc que una obri els ulls i es deixi, aquesta realitat tan rica i tan diferent, tan bonica i tan dura a la vegada, et despulla el cor i el deixa únicament revestit de la seva humanitat essencial. I així, amb el cor exposat, es produeix el miracle de la comunió amb el germà diferent, de la percepció d'una bellesa subtil i fràgil, invisible en altres circumstàncies, i de l'impuls i la força per intentar que el miracle sigui possible cada dia a partir de l'opció personal per una manera de viure més contemplativa, més senzilla i més comunitària.La construcció d'un món fratern i just no és possible sense la transformació de la pròpia vida. Potser l'abast global d'aquesta conversió sigui petit, però és l'única a la que realment podem aspirar i la que més ens compromet.
Nani Vall-llossera
(Tret d'Espai Sagrat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada