Josep Escortell i Cerqueda

(Fot. Néstor i Joan Sanchiz (esquerra). A la dreta,
Josep Escortell)

Ahir, divendres, va morir en Josep Escortell als setanta-vuit anys. No era solament un bon home. Era un home bo i savi. Posseïa molts coneixements, en àmbits diferents d’un ampli ventall. Però ell va escollir la vida normal de treball a la tintoreria, al costat de la seva muller. El mestre Manuel Pla i Salat es planyia sovint -així m’ho deia moltes vegades- que un noi tan intel·ligent com en Josep no hagués continuat els seus estudis a Barcelona, i seguit una carrera de ciències.
Però en Josep, d’una modèstia excepcional, va triar una altra feina més corrent i habitual aleshores, no tan acadèmica.

Així i tot, com que vivia davant per davant del monestir va poder seguir de prop i sempre totes les excavacions que, a partir dels anys seixanta del passat segle, es varen començar a fer al voltant de l’església i del exconvent.
La seva coneixença amb el mestre Lluís Esteva va comportar l’inici de les seves investigacions al voltant de l’arqueologia i de les peces que anaven apareixent. No tenia estudis arqueològics, però va adquirir l’experiència d’un investigador nat, seriós i rigorós.
Va formar part de la junta del Museu Municipal i era la persona que millor coneixia l’origen o procedència de tots els objectes patrimonials que custodia el museu d’Història de la ciutat.

Famosos investigadors de la ceràmica, com l’Albert Telese i Compte, tenien en alta consideració les opinions d’en Josep, sobretot pel que fa a l’estudi i classificació de la ceràmica trobada al monestir (Butlletí Informatiu de ceràmica, núm. 25, 1987).
I, més o menys, tots els historiadors locals de Sant Feliu li fèiem consultes. La seva opinió era sempre encertada, intel·ligent. La seva memòria, llarga i precisa.

Darrerament es dedicà més a col·leccionar i classificar exemplars de les ciències naturals: roques, minerals i petxines del Mediterrani. Engrescat, va ampliar la seva col·lecció d’invertebrats marins.

Alguns del seus treballs

Sense pretendre ser exhaustius, heus ací alguns dels seus nombrosos estudis publicats:

. “Els minerals de la comarca guixolenca”, Àncora, 11.03.1965.
. “Costumari guixolenc en el llibre de Joan Amades”, Àncora. Nadal, 1965.
. “De com fou complida justícia a la plaça pública de Sant Feliu de Guíxols el dia 30 d’agost de l’any 1696”, Àncora, 20.04.1967.
. “Jofre de Foixà, monjo del monestir de Sant Feliu de Guíxols”, Àncora, 25.01.1968.
. “Algunes dades guixolenques de mitjan segle dinou”, Àncora, 15.02.1968.
. “El Vilar de Santa Cristina d’Aro”, Àncora, 7.03.1968.
. “Destral neolítica trobada a Castell d’Aro”, Àncora, 2.05.1968.
. “La torre del Mas Riembau fou construïda entre 1562 i 1573, Àncora, 19.09.1968. En col·laboració amb Lluís Esteva).
. “El sistema defensiu guixolenc en la segona meitat de s. XVIII”, Àncora, F M 1969. (en col·laboració amb Lluís Esteva Josep Marull).
. “La butlla del papa Agapit II i el monestir de la Grassa” , Àncora, 29.06.1972.
. “La Plana del Vidre de Solius”, Àncora, F M 1972.
. “Notes d’arqueologia comarcal”, Àncora, F M 1974.
. “Hachas neolíticas de piedra pulimentada de la comarca guixolense. Nuevos Hallazgos”, Àncora, del 14.12.1974 al 16.01.1975.
. “Importants ingressos al Museu Municipal”, Àncora, 1.05.1975.
. “Un ball a Castell d’Aro l’any 1766”, Àncora, 5.02.1976.
. “Ceràmica decorada de començament del segle XVII procedent del monestir”, Àncora, 8.04.1976.
. “Una sepultura tardo-romana a Soliu”, Àncora, 24.02.1977.
. “Una probable peça del paleolític inferior procedent de Penedes”, Àncora, 14.04.1977.
. “Dues mostres de ceràmica prehistòric a de cordons aplicats”, Àncora, 18.05.1978.
. “Recollida de materials arqueològics a Sant Feliu de Guíxols”, IEBE, núm. 1. 1982. En Col·laboració amb Lluís Esteva, Joan i Néstor Sanchiz.
. “Troballes del segle XVII en els carcanyols d’una casa guixolenca”, IEBE, 5. 1986. També en col·laboració amb Lluís Esteva, Joan i Néstor Sanchiz.

També va escriure diverses notes valuoses al Informatiu de l’Arxiu i del Museu i a la nostra revista L’Arjau.

La seva vida entre nosaltres, dissolta de forma anònima i silenciosa, ha estat fructuosa.