FEM-NE MEMÒRIA
En plena onada de revisionisme conservador, pel que fa a la memòria històrica i, el que és més greu, pel que fa a la poca sensibilitat social davant la crisi -la sanitat pública està de dol-, convé fer memòria de les coses que voldrien fer-nos oblidar.
Avui, 1 d’abril, era el Dia o Fiesta de la Victoria, que se celebrava amb actes religiosos i de tota mena. Celebraven el final del règim democràtic de la República. (El dia 14 d’aquest farem memòria de la República). Es festejava la “victoria” o triomf del bàndol insurrecte (aristocràcia terratinent, financera i industrial, l’alta burocràcia estatal, l’exèrcit i l’Església, entre altres grups), que es va plasmar en la instauració d’un Nuevo Estado, sota el comandament dictatorial del Generalísimo Franco.
El règim franquista havia respost així, amb la violència inicial, a la demanda d’un conjunt d’homes, d’interessos, d’institucions i d’ideologies que el 18 de juliol s’havien aixecat contra la República. I durant uns quaranta anys ho celebraren.
Precisament, un altre 1 d’abril de 1937, Franco havia unificat totes les milícies dels alçats, dissolent-los en un únic partit de la FET y de las JONS. I es prohibí la resta de formacions polítiques i sindicals. I tot havia quedat aigualit en el Movimiento Nacional.
S’inventaren altres festes. Entre altres, la de la Raza. Fiesta de la Exaltación del Trabajo i, el 1954, es crearen els premis de Liberación de la Ciudad, que es lliuraven el 18 de julio, festa del Alzamiento Nacional. I Educación y Descanso promovia vetllades teatrals, concursos de pessebres, etc.
El català
La primera disposició de les noves autoritats va ser la de prohibir taxativament l'ús del català, i la d'obligar a utilitzar només la lengua española: "Visto que en esta ciudad existen muchos edificios en cuyas fachadas aparecen rótulos y anuncios redactados en catalán", s'exigí de fer-los desaparèixer. La utilització de la pròpia llengua era motiu suficient per a ser tingut com a sospitós. I s'insistia pels altaveus que: "Habiendo observado que en esta ciudad, a pesar del tiempo transcurrido desde la liberación, existen todavía nombres de calles, rotulos o letreros de cartácter rojo-separatista, cubiertos todo lo más por una capa de pintura, y siendo inadmisible que esto continue,..". Sobretot als funcionaris, se'ls exigí de parlar l'espanyol. Tan sols amb la predicació a dins de les esglésies s'era -a contracor- més permissiu. També, immediatament, es prohibiren les festes populars de carnaval -malgrat que aquí, hi hagueren intents minoritaris de constinuar-lo. El 1957 i 58 un grup de joves ganxons varen organitzar el seu carnaval, tot i l'expressa prohibició de la policia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada