COMMEMORACIÓ DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

Vuitanta anys: 14 d’abril de 1931 – 14 d’abril de 2011

Avui es compleixen vuitanta anys de la proclamació de la Segona República. Aprofito aquest record per a manifestar que una altra democràcia més social és possible. Hi ha alternatives a la crisi econòmica, oposades a les solucions de retallades que actualment ens volen fer creure que són totalment necessàries i que n’han de pagar els costos els més desfavorits en la pèssima distribució del benestar. Manifesto, doncs, la meva adhesió personal a un procés constituent de la III República. Per això cal recuperar la història de la II República -els fets i la seva interpretació- a fi que l'assimilin les generacions actuals, lluny dels plantejaments simplistes.

La Segona República

Malgrat totes les limitacions, els homes del govern republicà es varen posar a governar des del primer dia, i varen prendre mesures d’un abast i profunditat desconegudes fins llavors a Espanya: reforma agrària, de l’estament militar, la qüestió catalana, les relacions amb l’Església, la reforma de l’educativa i un llarg etcètera. La II República representà per al nostre país un gran pas cap a la modernitat, que se situava al nivell de les democràcies més avançades, a pesar que el projecte republicà no restà exempt de contradiccions ni de conflictes.

La Segona República a Sant Feliu

La inesperada notícia de l'adveniment de la República, el 14 d'abril de 1931, va omplir de joia el cor dels nostres federals, republicans de "tota la vida".

Les organitzacions obreres -Federació Local de Sindicats, amb la seva figura capdavantera Francesc Isgleas- l'acolliren amb un cert escepticisme.

L'agitació social de durant la República no era cap novetat -com intentaran de justificar l'aixecament feixista-, sinó la continuïtat del llarg moviment iniciat al darrer terç del segle passat, i quelcom normal en totes les democràcies europees en unes circumstàncies generals de crisi econòmica i d’inestabilitat social.

Sigui com sigui, l'avenç polític era un fet. Tot seguit, proclamada la República, es normalitzà l'ús de la llengua catalana i l'Estatut d'Autonomia, al referèndum del 2 d'agost, va ser acceptat per l'absoluta majoria de guixolencs.

Josep Irla va ser nomenat Comissari Delegat de la Generalitat a Girona i assumí progressivament un important protagonisme polític a Catalunya. I el diputat a Corts Salvador Albert -el candidat més votat a tota la província en les eleccions generals del 28 de juny de 1931- rebia el nomenament d'ambaixador a Bèlgica. L'Esquerra Republicana de Catalunya (el Centre Republicà Federal hi havia ingressat) continuà essent hegemònica a Sant Feliu de Guíxols.

Als militars, a la jerarquia, als terratinents, als grans propietaris, industrials i financers no els va fer falta esperar que es produïssin grans aldarulls, vagues, la revolució obrera i la repressió republicana. L’endemà mateix de la victòria republicana del 14 d’abril de 1931 començaren a conspirar contra règim legalment constituït. Ells mateixos ho han deixat escrit i publicat , com en les Memòries d’un monàrquic, d’Ansaldo.

I així arribà, aquell 17-19 de juliol de 1936, l’aixecament militar que acabà en guerra. El cop contra la República no solament va destruir la legalitat vigent, sinó que va portar la violència a cada família. Molts guixolencs se sacrificaren per la defensa de la legalitat republicana. Tots, d’un costat i l’altre, en foren víctimes innocents.