Visita de Benet XVI

Desitjos i temors

(Pere Torras, consiliari de la comunitat cristiana de Vilartagues, ens ofereix aquestes reflexions perquè ens ajudin a formar-nos una valoració personal de la visita de Benet XVI a Barcelona).

1. Moltes misses i homilies d’aquest diumenge, 7 de novembre, quedaran afectades per la visita del bisbe de Roma a casa nostra. Per això m’ha semblat que aquests apunts havien d’oferir una reflexió també sobre aquest punt.
Donades les circumstàncies, aquesta visita podria ser important en si mateixa, i no només pel relleu que segurament li donaran els mitjans de comunicació.
Aquesta visita “podria” ser important, però també pot quedar-se en una simple “anècdota” que s’infla extraordinàriament i es desinfla del tot en un sol dia. El diàleg entre nosaltres sobre aquest fet pot ser com un petit (o gros) gra de sorra que ajudi a que aquesta visita produeixi bons fruits.

2. Les relacions de comunió entre comunitats sempre són bones i saludables.
A. Seria bo i saludable que el bisbe de Roma fes la seva vinguda com un intercanvi de comunió entre la comunitat cristiana de Roma i la comunitat cristiana de Barcelona.
Però em temo que això serà molt difícil perquè, de fet, la comunitat cristiana de Roma no es deu pas sentir gaire representada en un pastor que ella no ha elegit, i que delega en altres la seva tasca diocesana.

B. Seria bo i saludable que Benet XVI, que de fet ve i serà rebut com a Cap de l’Església Universal, aprofités la consagració d’un temple dedicat precisament a la sagrada família per promoure un canvi que sembla urgent: passar d’una església-piràmide a una església-família. Una Església que trobi la font de la seva vida en la vida de les petites comunitats de caràcter domèstic.
Però em temo que això no serà, perquè encara no sembla arribat el temps d’una conversió així en l’àmbit de la jerarquia. Molts germans jerarques consideren que són ells la font de la vida cristiana, i entenen les comunitats només com a receptores d’aquesta vida que ells hi aporten en virtut de la seva condició de ministres sagrats.

C. Seria bo i saludable que Benet XVI, que arribarà també com Cap d’Estat, es “convertís”, de tal manera que, quan s’acomiadés, fos exclusivament el germà gran que ha vingut a confirmar en la fe els seus altres germans, d’acord amb les paraules de Jesús a Pere: “I tu, un cop t’hauràs convertit, confirma els teus germans” (Lluc, 22,32).
Però em temo que no vindrà per escoltar i confirmar la nostra fe sinó sobretot per predicar la seva, la qual, tot i ser la mateixa, no pot expressar la gran pluralitat de totes les seves possibles formes.

D. Seria bo i saludable que Benet XVI, venint a Barcelona, Cap i Casal de Catalunya, expressés la seva comunió amb tota l’Església Catalana que, des de fa temps, desitja i procura sentir-se reconeguda en la comunió de totes les Esglésies.
Però em temo que això serà molt difícil perquè l’Església manté encara un funcionament preferentment jurídic; i, jurídicament, l’Església Catalana ni existeix ni té interlocutors reconeguts per a un possible diàleg.

E. Seria bo i saludable que els nostres bisbes aprofitessin la visita del qui ve com a Pastor de l’Església Universal per facilitar-li una comunió més profunda amb la realitat de la nostra església: els seus reptes, les seves il·lusions, els seus perills i els seus obstacles.
Però em temo que això no voldran ni podrien fer-ho els nostres bisbes, nomenats i posats a les diferents diòcesis per una jerarquia forana que no està disposada a reconèixer el nostre poble. De fet, ni tan sols està prevista cap trobada de Benet XVI amb els bisbes de Catalunya.

F. Seria bo i saludable que els altres bisbes d’Espanya, vinguts a Barcelona, aprofitessin l’ocasió per obrir el seu cor als diferents pobles de la península, i, més concretament, es reconciliessin amb Catalunya i l’Església que hi som.
Però em temo que serà al revés: la primera intenció de bona part dels bisbes, amb la connivència dels d’aquí, serà aigualir la possible catalanitat d’aquesta trobada donant-li un bany d’espanyolitat.

3. Així, doncs: desitjos i temors. I molta feina per a tothom qui, coherent amb el Missatge de Jesús, desitgi ajudar a construir una Església disposada a fer arribar a la nostra societat la bona nova de la vida a través de les comunitats reals que la viuen, sense necessitat de grans líders ni d’esdeveniments espectaculars.