Guíxols és un topònim que ha arribat fins a nosaltres com una penyora de la llengua parlada pels primers pobladors del lloc de Gissalis – l’any 968 es va escriure Iecsalis, segurament per una equivocació amanuense-, els ibers. El seu significat ens és desconegut. "És el supòsit més prudent", segons Corominas (Onomasticum Cataloniae, Vol. IV).
(Qíxol o Guíxol era també el nom freqüent d’algunes senyores de la noblesa medieval. Per exemple, la muller de Gaufred Vidal tenia el nom de Qíxol (any 1041). M’imagino que el significat o procedència del nom també deu ser d’origen ibèric).
I l’expressió Sant Feliu prové de l’antiquíssima tradició que situa el martiri d’aquest cristià originari d’Africà, a la població on s’establí un monestir benedictí (s. X), que l’acollí com a patró.
El primer nucli de població pròpiament estable -diguem-ne urbà- el trobem emplaçat al promontori dels Guíxols que podem datar d'abans probablement del s. IV aC. El lloc era ben estratègic. La punta dels Guíxols és un turonet granític que, endinsant-se cap al mar, separa la badia de Sant Feliu: a llevant, la platja de Calassanç; a ponent, l'actual platja, coneguda en l'antiguitat com el port de l'Abric. Tenia, doncs, suficient alçada i aquesta era protegida pels penya-segats i la mar, que llavors entrava més terra endins, aïllant i protegint millor el turó.
Era un poblat ibèric autòcton que, més tard, es transformà en assimilar la cultura romana. Les restes del poblat ens indiquen que existia ja un mercat local, l'intercanvi de mercaderies amb poblats més llunyans. Conreaven les terres del pla i guardaven les collites de cereals en sitges obertes a la roca. També la pesca devia proporcionar-los recursos alimentaris suficients. Treballaven el lli per a la confecció dels seus vestits que, d'altra banda, podien també exportar. Els pesos de teler trobats al jaciment dels Guíxols -descobert i excavat entre 1903 i 1905 per Eduardo González Hurtebise (1876-1921)- testimonien l'activitat tèxtil del poblat. Fabricaven eines de metall -claus, hams i altres estris- per a les feines del camp i la pesca.
La ceràmica, les àmfores, les monedes, els ungüentaris, les llumeneres, les peces de vidre (collarets, braçalets,..) i els petits atuells de fireta, són tots ells els objectes que ens parlen i ens permeten d'imaginar-nos la vida quotidiana del poblat ibèric dels Guíxols.
Els símbols:
En l’escut de la ciutat, s’hi troben referències històriques importants. El rei Pere III va fer que la vila esdevingués reial (1354), i l’agregà a Girona fent-la carrer o membre de Girona perquè participés dels seus privilegis. D’altra banda, l’abat del monestir benedictí es va reservar molts drets i exaccions com a senyor de castell termenat. Això és el que simbolitzen els quatre pals (rei), els vairs (Girona) i la creu (monestir) de l’escut.
A partir de l’escut, es va dissenyar la bandera municipal, que havia de ser blanca, vermella i groga, dividida verticalment i proporcionalment amb els esmentats colors, atès que als esmalts heràldics argent, gules i or hi corresponen els colors blanc, vermell i groc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada