Presentació de l'Agenda 2010: cap a una nova visió del planeta

El passat dissabte 26 de setembre, a Salt, es va fer la presentació de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial de l’any 2010.

(A Sant Feliu es presenta el proper divendres 16 d’octubre a la sala de la Biblioteca, a les 8 del vespre. El lema és: “Salvem-nos amb el planeta”. La xerrada – col·loqui anirà a càrrec del guixolenc Francesc Lozano Winterhalder).

A Salt, després d’una breu exposició general del biòleg Dani Boix, els assistents ens vam distribuir en grups de sis o set persones per fer la lectura d’alguns dels articles que conté l’Agenda. A mi em va tocar el grup que va llegir i opinar a l’entorn d’un text de Leonardo Boff: “Pistes per a una nova visió ecològica i espiritual”. És un text magnífic. I la manera de treballar, en petits grups, i de presentar les conclusions a l’assemblea és una molt bona i eficaç forma de treballar. L’important és el diàleg. Realment, ha estat una experiència molt gratificant, on hem pogut comprovar com la joventut té sensibilitat i s’engresca pels temes ecològics i solidaris.

Des de fa temps, el brasiler Boff situa el seu pensament en una perspectiva més àmplia que preveu un nou paradigma de civilització, capaç de respondre al clamor ecològic. Una humanitat unificada a l’única Casa Comuna, la Terra, que exigeix un centre d’organització dels recursos i serveis naturals, responsable de tot el planeta. Es fa necessària una governabilitat planetària. O repartim amb equitat els pocs recursos naturals, o la Terra no podrà atendre la voracitat dels consumistes i entrarà en un procés de caos, que afectarà a tothom indistintament. Ens comportem com si la Terra fos nostra i de la nostra generació. Oblidem que pertany principalment als que han de venir, als nostres fills i néts. En comptes de competir, hem de cooperar per donar un rostre més humà a la construcció de la nostra societat. Terra i humanitat formen un únic tot.

L’Agenda 2010 ens dóna pistes per a la reflexió entorn de les dues visions que podem tenir de la terra.

1.-Hi ha una visió fragmentada o compartimentada de la realitat, que considera la terra, el planeta, com una cosa més, externa a l’home i susceptible de ser dominada i explotada. El ser humà se situa fora i per sobre de la natura, com el seu amo i senyor que en pot disposar al seu gust, com si els recursos fossin il·limitats.
Les conseqüències són, per una banda, el progrés material i científic, etc; i, per l’altra, la possibilitat de destruir el planeta, i la justificació d’una actitud depredadora sense límit. El consum és el camí cap a la felicitat! I quan arriba una crisi econòmica se’ns plantegen seriosos problemes. I si ara el canvi no és radical, serà impossible de sortir de l’excés d’individualisme i de competició que sustenta la crisi.
Aquesta primera visió destaca l’aspecte més material de la persona -el culte al cos, etc-, i n’amaga la seva capacitat de plenitud o espiritual.

2.- En una visió mes global de la realitat, dinàmica i interdependent, podem veure la terra com una part o dimensió de l’home. La Terra no és un objecte només que es pot conèixer i posseir. És també un subjecte per a nosaltres, amb qui hem d’aprendre a entrar en diàleg i captar-ne la saviesa
Els homes som terra. Som un tot orgànic, viu, capaç de mantenir i reproduir la vida. Allò que és humà, allò que és infinit o diví i allò que és material, no són tres realitat separades, sinó tres aspectes d’una única i mateixa realitat. Espai, temps, energia, informació i matèria són dimensions d’un únic gran Tot.
D’aquesta segona percepció més ampla -més extensa i universal- se’n desprèn l’obligació ètica de tenir cura de la terra i de la comunitat de vida que conté; de posar-hi tot el seny necessari per evitar qualsevol mena d’excés.

Aquesta segona visió coherent del món i l’actitud ètica només és possible des del canvi total (revolució) de la vivència espiritual, des d’una nova consciència o ment més oberta i planetària. Des d’una consciència de mútua pertinença: La Terra és part de nosaltres mateixos. “No estem sobre la Terra, com qui la domina, sinó al mig, com qui hi conviu”.

Aprendre de la saviesa de la natura, connectar amb les energies de l’entorn, estimar el planteta Terra, ens ajuda a situar la nostra dimensió humana en un marc d’obertura o d’espiritualitat, on aprenem a viure observant la natura i a tenir-ne una actitud més respectuosa.

L’espiritualitat no és altra cosa que la connexió harmònica de l’energia que portem dins amb la que ens envolta. És passar del tancament a l’obertura; sentir la nostra vida “connectada” a tot allò que ens envolta, formant un NOSALTRES UNIVERSAL.

En aquest sentit no hi pot haver educació ambiental o ecològica sense una reeducació espiritual, de la ment, de la consciència, que exigeix una nova relació amb la vida i la terra.
És necessari transformar el desig més profund del cor humà: superar el tancament inicial del JO i sentir-se un TOT.

3.-Algunes qüestions que ens podem plantejar.

La qüestió no s’ha de plantejar entre ser o no ser culpables, sinó entre ser o no ser conscients. Els culpables, si és que n’hi ha, són els que volen que continuï la ignorància d’aquests temes
A més de les dues visions de la Terra de què parla Boff, hi hauria una tercera visió, de síntesi? Es pot parlar d’un progrés conscient? El company historiador Eudald Carbonell apunta la socialització de la tècnica i de la ciència, per aconseguir un progrés ètic i conscient.

La informació i el coneixement no són suficients. Després de la intel·ligència, sorgeix la consciència crítica que ens fa més responsables i ens humanitza.

Com es pot fer per tal que els ciutadans desitgem col·lectivament implicar-nos i participar en el destí de la terra?

Es pot desenvolupar un sentiment o consciència de pertinença al planeta?
Cal implicar-nos per viure la utopia de la segona visió i actuar -ara localment- on domina ideològicament la primera.

. Els caps d’estat reunits aquests dies -i els poderosos del món- poden realment fer de cervell per dirigir el canvi necessari? Són prou lliures? Poden ser prou generosos? Poden ser prou ecologistes globals? Hi hauria altres camins?
Ens va semblar que no. Més aviat el canvi ha de venir per la pressió popular. Els canvis han de venir de baix, de la força del poble capaç de disminuir el consum, de reciclar i de reutilitzar. Treballant cadascú en la seva petita xarxa social, molt petita, però real. Saber-ho i tenir-ne consciència. Parlant amb el veí......

En el creixement de la pròpia persona: Començar a partir del nostre jo, de l’egoisme, que ha d’anar disminuint per a fer possible una major obertura a l’altre i a tot l’entorn.