El passat 16 d’octubre es va presentar a la sala de la biblioteca de Sant Feliu l’Agenda llatinoamericana i mundial que té com a lema: “Salvem-nos amb el planeta”.
El senyor alcalde va donar la benvinguda a tots els presents, tot recordant l’actualitat del tema, tant a nivell general com a nivell local.
En Pere Pujol, en nom de la Comissió, va adreçar unes sentides paraules als assistents a l’acte. Fent seu el pensament de Pere Casaldàliga, va remarcar que es tracta d’un tema important i urgent. La Terra, el nostre Planeta, és la casa comuna i l’única que tenim i que l’hem de deixar, millorada, als nostres fills i als nostres néts. A partir d’un símil molt ben trobat, ens digué que l’infern és viure per a un mateix, aïllat, sense tenir en compte les capacitats i necessitats dels altres. El cel, en canvi, és compartir, compartir la vida amb els altres.
I tot seguit presentà el conferenciant Francesc Lozano Winterhalder.
Per a mi, personalment, va ser una grata sorpresa i un goig de sentir-lo i de comprovar que, en el nostre cas, no és cert allò que “ningú no és profeta a la seva terra”. En Francesc, que és guixolenc, va entusiasmar el públic ganxó amb el que va dir i com ho va dir. Com a gran comunicador que és, en Francesc va subratllar que sota la crisi financera existeix una altra crisi més profunda i seriosa: la sostenibilitat medi ambiental. Però també va dir que si les crisis són sempre un perill, també ofereixen una oportunitat de canvi de cara al desenvolupament sostenible. Va aprofitar la seva gran experiència i coneixements d’arreu per posar exemples d’Àsia, Àfrica i de Llatinoamèrica.
Va apel·lar a la creació o la naturalesa inacabada, imperfecte, que els homes, lliurement, amb la nostra capacitat creativa hem d’anar perfeccionant, humanitzant, amb responsabilitat, esperança i sobretot amb diàleg. Cal anar més enllà de les qüestions tècniques i econòmiques. La solució passa per un canvi de consciència personal, mental i interior. I des d’aquesta pau interior buscar la pau social que es fonament en la justícia, I, així, fer les paus amb la natura.
La solució apunta cap a la cultura dels valors en favor de la vida. El valor de les cultures. Millorar la qualitat de vida de tot el planeta, el desenvolupament hol·lísticament sostenible, que aplegui tots els aspectes de la vida que s’entrellacen. Una frase llatina mostrà un altre aspecte de la seva preparació. Perfundet omnia lucem, va dir. Que resplendeixi tota la llum.
Totes les persones humanes fem coses bones i dolentes. Però dins de cada ser humà hi ha un gran potencial de llum, de creativitat i de vida.
La seva xerrada va ser llargament aplaudida. En el fons va ser una lliçó d’ètica i d’esperança per animar-nos a continuar treballant a favor de tots els homes i de la Terra.
El seu discurs va coincidir plenament amb el contingut de l’agenda d’aquest any: “Salvem-nos amb el planeta”.
Gràcies Francesc Lozano per dedicar-nos el teu temps generosament!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada