L'escola Horaciana de Sant Feliu, en el centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

“Ferrer i Guàrdia s’ha de rehabilitar”, diu l’amic Pere Solà catedràtic d’història de l’educació de la UAB. De fet, és un clam generalitzat del qual nosaltres també,modestament, ens en volem fer ressò. És l’any de Ferrer i Guàrdia. Fa cent anys d’aquell dia trist –el 13 d’octubre de 1909- en què va ser afusellat a Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna, injustificadament considerat com el promotor de la Setmana Tràgica. És obvi que es tractava d’una falsa justificació per a cometre un crim o assassinat d’Estat. Després dels fets del mes de juliol de 1909, que en aquest mateix espai -apartat d’història- vam resumir, algú havia de ser-ne el culpable de tot, i, de pas, es volia acabar amb la tasca pedagògica de l’Escola Moderna que ja tenia cap a cinquanta filials. L’Escola Moderna eren centres vinculats al racionalisme pedagògic, allunyats del monopoli de l’ensenyament privat per part de l’Església.
Cal reconèixer que l’esquerra va reaccionar molt tímidament en contra. Només el poeta Joan Maragall, tan allunyat ideològicament del pedagog, es va atrevir a aixecar la veu davant l’injust procés.

A Sant Feliu
També s’aprofità els fets del juliol de 1909 per tancar el centre d’ensenyament laic de la nostra ciutat. Els bisbes insistien que els “verdaderos causantes del mal son los directores y sostenedores de las escuelas sin Dios, los que crean y fomentan la prensa sectaria [...] y los centros anárquicos” [B.O.E. del Obispado de Gerona, 23.09.10909]. Fent cas de l’Església, la repressió maurista amb el suport de la Lliga Regionalista va imposar la clausura general de les escoles laiques i dels centres obrers, així com la censura a la premsa lliurepensadora.

A Sant Feliu, Antoni Sabater i Mur, director de l’escola Horaciana, va rebre l’ordre governativa de tancar l’escola. De la mateix manera es va disposar el tancament del Centro Instructivo Obrero i la censura de les publicacions setmanals de caire racionalista.

Una mica d’història
A la revista guixolenca Es Corcó -mes de març de 1981-, hi vaig publicar l'article "Tot recordant Pau Vila…, i les nostres escoles", amb motiu de la mort de Pau Vila (1881-1980). Aquest patriota exemplar, com a geògraf, va iniciar la geografia moderna d’abast comarcal. I, com a pedagog, va crear a Barcelona l'Escola Horaciana. En aquella ocasió recordàvem que, a Sant Feliu, hi havia hagut una Escola Horaciana i que, amb la seva homònima de Barcelona, va realitzar el primer intercanvi escolar dels Països Catalans.
Pau Vila, l'any 1907, visità Sant Feliu per donar-hi una conferència a la sala Vidal sobre "L'Escola Horaciana i el sentiment de la cultura a l'Empordà"

L'objectiu d'aquell ensenyament era el de fer-lo científic i, alhora, agradable. El lema era la famosa frase d'Horaci: "Ensenyar delectant". Era una escola activa centrada en els interessos dels infants i en el joc. Es fugia de la memorització i del verbalisme com a mètode d’aprenentatge. Era una escola coeducativa. Impulsava les sortides escolars, treballava el text lliure i es feien servir llibres de consulta de la biblioteca de la mateixa escola, i no pas els llibres de text. Se suprimí l’estímul premi-càstig i es fomentava la relació i la informació amb les famílies.

Excel·lents mestres de l’escola
L'esmentada escola estava emplaçada al capdamunt del carrer de l'Algavira i rebia el suport d'una institució homònima formada pels pares i amb el suport econòmic i moral d'algunes personalitats republicanes de la ciutat i de la cooperativa de consum Guixolenca. En foren mestres Joaquim Oller, Antoni Sabater i Mur, el famós mestre racionalista José Casasola -ex col·laborador de Ferrer i Guàrdia-, la no menys cèlebre mestra racionalista i escriptora llibertària Antònia Maymón, Miquel Campuzano, Galo Mallol, Josefina Formiga, Maria Duran, Rosa Viader...etc.
Aquella escola laica comptava ja amb una llarga tradició que venia de finals del segle XIX, de mà dels pedagogs racionalistes i cooperativistes guixolencs: Narcís Duran i Rafael Piñol. L’escola laica rebé diferents noms: La Verdad (1885), La Escuela Moderna, La Luz del Progreso i l’Escola Horaciana -com he dit- a partir de 1907.