Tres dies de convivència amb el Lama Garchen Rinpoche a Sant Feliu

Aquests dies, del 20 al 23 d’agost, a Sant Feliu ha tingut lloc un fet important, històric. El pas i les ensenyances de S. E. Garchen Rinpoche per la ciutat. Les sessions dirigides per aquest lama han tingut lloc a la sala del Museu d’Història de la ciutat. Es tracta d’un mestre i cap espiritual de la tradició budista Drigung Kagyu. Possiblement a la majoria dels ciutadans aquesta presència els ha passat desapercebuda. En canvi, als membres de la sangha -comunitat o grup de seguidors locals- l’esdeveniment ha estat molt positiu i gratificant, que el venien preparant des de fa dos anys.
El renom i prestigi d’aquest mestre espiritual, reconegut arreu del món, es deu a la seva experiència de treball interior, d’autoconsciència. La seva saviesa, extremadament pragmàtica, es traslluïa a través de les seves ensenyances. L’amor i la compassió són realitats importants, tot i que la violència i l’odi són les “notícies” que predominen en tots els mitjans de comunicació que ens canalitzen la informació. Els ensenyaments rebuts aquests dies no pretenien altra cosa que ajudar-nos a entendre la nostra ment per ajudar-nos a ser millors en tots els àmbits de la nostra persona.
Vam voler compartir aquestes trobades per la nostra proximitat amb el lama Namkha de Sant Feliu i de la Neus, a qui hem conegut en les trobades de grups espirituals que, de tant en tant, fem al monestir de Solius.
Aquests dies hem pogut compartir de molt a prop els seus rituals i pregàries, la seva alegria i la seva vida en forma d’aliment. I aquesta comunió espiritual tenia lloc, curiosament, en el refectori o menjador de l’antic monestir dels monjos benedictins Sant Feliu de Guíxols.

Altres mestres i diferents maneres de fer el bé

En un moment determinant dels comentaris dels 37 ensenyaments budhistes, el lama Garchen ens va recordar que el nostre país gaudia de democràcia i d’unes llibertats, que d’altres països no tenien. I que havíem de prendre consciència del valor d’aquesta llibertat i de la responsabilitat d’utilitzar-la per al bé.
De sobte em vingué a la memòria, passant a molta velocitat, el nom de moltes dones i homes que havien lluitat i sofert perquè realment nosaltres, avui, poguéssim tenir aquests béns que, dia a dia, s’han de millorar. Hi ha encara molt a fer, certament. Vaig recordar l’enyorat Miguel Núñez, Paco Mera, Guillem Rovirosa, Joan Alsina, Quim Vallmajor i els milers de ciutadans anònims que no es van voler resignar a viure sota una dictadura militar i d’una classe social que -encara avui- es nega a acceptar que la riquesa s’ha de redistribuir de forma més equitativa i que, si cal, utilitza la violència.
Molts treballadors, jubilats,sindicalistes, polítics i religiosos -com el bisbe Casaldàliga i el seu secretari Pablo Gabriel que aquests dies es mou per les contrades gironines- avui continuen treballant per construir una fraternitat universal encara no aconseguida.
Uns lluiten motivats per opcions ideològiques que, si no són tancades i excloents, també son espirituals des d’un punt de vista laic. Altres ho fan arrelats a la fe i per fidelitat al compromís evangèlic. Però aquestes darreres opcions, un cop es tradueixen a la realitat i es concreten en el món que vivim, s’aproximen molt fins a confondre’s amb les primeres. Tots, empesos per una opció o per una altra -laica o religiosa, tant-se-val- lluitem per una societat més humana i feliç on la justícia, la bondat, la compassió i la pau siguin els valors predominants.