Més de vint anys d'experiència dels "tallers d'història"

El 16 d’abril del 2004, a l’Ateneu Barcelonès va tenir lloc una taula rodona sobre els serveis didàctics dels arxius, com un repte que calia assumir. Allí vam presentar, una vegada més, l’experiència dels Tallers d’Història de l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols, i hi vam defensar un perfil molt determinat del professional arxiver que ens semblava més idoni per a impulsar aquestes activitats culturals. És a dir, la figura de l'arxiver historiador amb experiència pedagògica que possibiliti la interacció docents - arxivers en la incentivació de la recerca com a mètode d’aprenentatge. A la mateixa taula un col·lega de professió no va estar-se de mostrar clarament el seu desacord, i hi va destacar per damunt de tot la funció i gestió administrativa del professional de l’arxivística. Si traiem a col·lació aquesta divergència, és per afirmar tot seguit que l’experiència de Sant Feliu se cenyeix a l’àmbit concret de la citada població i a l’actitud i el perfil formatiu del professional responsable del servei. Certament, tot i que la funció cultural de l’arxiu és una competència essencial, és difícil d’assolir l’equilibri entre les activitats de caràcter cultural i la tasca de suport a la gestió administrativa de la institució municipal. Tanmateix, també s’ha de dir que caldria que la diversitat d’opinions fossin sempre fruit d’experiències alternatives en el món de la dinamització cultural dels arxius, i no des de la més pura elaboració abstracta. Per la nostra banda, intentem situar-nos en la dialèctica del pensar i del fer, del raonar i de fer-ne experiència, com a únic camí per avançar.
Dit això, recordarem que el Tallers d’Història –que així és com es va denominar les activitats culturals que es generen des de l’Arxiu Municipal- van començar a funcionar l’any 1896 amb la col·laboració del Museu d’Història. Des d’aleshores un equip interdisciplinari format per tècnics –arxivers i museòlegs- i docents treballen plegats per a introduir la història local i les seves fonts a tots els centres –i nivells- escolars de la població. Una altra part de les activitats organitzades s’adreça a sectors més amplis de la ciutat, sempre amb l’objectiu de difondre la història i el patrimoni municipals. Una activitat que pressuposa un treball previ de recerca històrica i de difusió, que l’arxiver ha de promoure.
La revista L’Avenç (núm. 260, 2001), amb motiu del quinzè aniversari de l’esmentada trajectòria, es féu ressò dels diversos temes treballats al llarg d’aquells anys.
Aquesta praxis no presenta una trajectòria rectilínia, sinó que s’ha anat modificant i adaptant als canvis que s’han produït al món de l’ensenyament, als efectes que aquests han produït entre els professionals de la docència i a l’autocrítica de l’equip.
Sigui com sigui, la brevetat de l’espai ens obliga a parlar tan sols de les dues darreres experiències dels Tallers d’Història. Pels volts de l’any 2000, a l’entorn de l’Arxiu Municipal i seguint les línies d’actuacions encetades des de temps, es va aplegar un grup d’investigadors (historiadors i antropòleg, mestres i gent apassionada per la història) per a endegar un projecte ambiciós, l’objectiu del qual era estudiar els primers anys del franquisme des de diferents perspectives. Aquest equip es va anomenar Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols (GREF). Aquest treball col·lectiu ha tingut dos vessants, el de la investigació pròpiament dita, i el de la difusió regular de la recerca mitjançant la celebració d’unes jornades –amb diverses activitats- obertes a la població, i de la publicació d’un butlletí, El Trenta-nou. De jornades, n’han tingut lloc sis amb la corresponent publicació de sis butlletins. La primera de les quals van consistir en un sentit i massiu homenatge a totes les víctimes guixolenques de la repressió franquista, l’any 2000. El teatre, de 400 places, s’ompli de gom a gom. Finalment aquesta feina ha acabat amb l’edició del llibre Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra (2007).
Aquesta feina, laboriosa i complexa, de sis anys -que ha estat possible per la creació d’una beca de recerca impulsada també per l’Arxiu Municipal- no ha anul·lat la tasca normal de cada curs dels Tallers d’Història, que s’han anat realitzant de forma continuada. I així s’ha treballat successivament temes com el del port, la memòria –i vida quotidiana- de la postguerra (1939-1960) i el de les escoles de Belles Arts de la ciutat. Durant el curs 2006-2007, hem acostat a les escoles i a la població la personalitat i l’obra literària de l’escriptor guixolenc Agustí Calvet (Gaziel). Tots els alumnes dels centres escolars llegeixen, escriuen i dibuixen seguint les petjades de l’eminent prosista; es fan visites literàries guiades –una teatralitzada- tot llegint i explicant la visió que Gaziel tenia de la ciutat; es munten dues exposicions (a través dels seus documents i de la recreació en imatges dels escenaris literaris); quatre conferències o lliçons de professors universitaris pretenen arribar a la població; s’ha endegat un curs de formació cultural per a mestres i altres sobre Gaziel; se’n fan lectures públiques i explicacions de contes per als més petits etc. I la mecànica, més o menys, és sempre la mateixa. Els mestres i tècnics es reuneixen periòdicament i programen les activitats que s’han de desenvolupar a l’escola i a la ciutat amb la col·laboració del Servei d’Educació, la Biblioteca, el Museu i d’altres entitats culturals. En el darrer cas -el de Gaziel- amb la proposta i implicació de l’associació cultural guixolenca Mall.
I acabaríem aquest lleuger esbós, retornat als inicis. Pensem que, dins els equips responsables dels arxius, és imprescindible la figura d’un professional que conegui també la metodologia i la didàctica de la històrica, perquè impulsi projectes de recerca i de difusió històrica.

(Publicat a CULTURA I MUNICIPI. Polítiques culturals municipals a Catalunya. Josep M. Figueres, Àngels Ponsa i Antoni Reig (coor5ds.). UAB i Diputacions catalanes. 2007).