A la darrera revista Gavarres recordàvem que Sant Feliu havia perdut uns béns patrimonials, un paisatge natural i uns elements d’identitat col·lectius, de gran importància. No es tractava només d’una qüestió identitària. Sinó que s’havien perdut uns elements més de la qualitat de vida dels guixolencs -una part de la nostra vida passada, present i futura- i un recurs econòmic per atraure un turisme de qualitat. Dèiem que el turó del Molí de les Forques i el passeig de la font de Sant Elm tampoc no van ser l’únic que va perdre la població. Hi apuntàvem, a la llista, el port medieval, la cova del Sant als Guíxols, els panys de muralla, edificis singulars...
S’ha destruït molt de paisatge natural i urbà a favor de l’especulació immobiliària arreu del nostre litoral. Els lectors ho saben prou bé.
Ens resten, però, uns fràgils i parcials camins de ronda per a fer a peu arran d’onades, i contemplar encara ara unes excel·lents panoràmiques. I passejar amb nostàlgia per un passat irrecuperable.
En aquest context tan negatiu, avui ens arriba una bona notícia: la recuperació d’un vell somni: la possibilitat futura de poder explicar la vida del port comercial i la seva connexió amb el tren. Projecte que lliga perfectament amb la idea d’instaurar, en aquest espai del port - quilòmetre zero de la via ferroviària, que ens unia amb Girona -, un centre d’interpretació de les Vies Verdes.
1.- L’edifici del “tinglado”o magatzem del port és un dels pocs testimonis que resten del que havia estat el port comercial de Sant Feliu de Guíxols. Sortosament, sembla, ja podem dir que s’ha salvat de l’acció de les piquetes d’aquells que voldrien enderrocar tot el que és vell i no produeix diners immediats. Ni les bombes dels avions feixistes italians no el varen poder enderrocar!
Ports de la Generalitat el 2001 havia autoritzat la concessió de l'ús de l'edifici de l'antic magatzem del port i especificava que hi hauria, al seu entorn, "una zona d'activitats culturals de tipus històric-museístic. S'hi ubicarien les embarcacions propietat municipal. Ports, aleshores, també contemplava la conveniència de conservar el perol nou. Però aquest edifici va ser destruït sense llicència d’enderroc, el 4 de maig de 2005.
Aleshores un avantprojecte preveia la difusió del patrimoni vinculat al port i a l'antic ferrocarril: zona per a audiovisuals i actes, serveis, espais interns, espai d'exposició a la planta baixa, altell amb addicional espai d'exposició. Per aquesta raó s’anà ampliant el patrimoni de la ciutat amb adquisicions de màquines i vagons procedents de l'antiga línia i companyia del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols.
Però llavors sortiren aquelles veus -que no han faltat mai- que demanaven i exigien l’enderroc d’aquest vell edifici.
Fins i tot l’amic, ara conseller de la Generalitat, Joaquim Nadal, es va interessar personalment per aquest tema. El pressionaven per treure del port aquella “nosa”.
Ara sembla que el tema s’ha encaminat per la via de la restauració, conservació i museïtzació de l’espai, lligat al projecte esmentat de les vies verdes.
Personalment hi veig el gest discret d’en Quim Nadal. Una persona que estima el país, els seus homes i la seva terra. També el seu interès -sempre assenyat- s’ha notat en la conservació del paisatge de Solius.
Dic tot això perquè ara hi ha qui qüestiona, en general, tota la seva gestió pel que fa a la conservació del patrimoni paisatgístic, sense tenir en compte la complexa i compromesa situació del Conseller en problemàtiques que amaguen tants d’interessos oposats de propietaris, immobiliàries i grups de pressió econòmica.
2.- I no podríem fer un pas més per recuperar els racons de la badia?
A part del tema del “tinglado”, hi ha també altres qüestions que caldria resoldre urgentment de dos indrets o racons -de llevant i de garbí- de la badia. Alliberar de construccions estranyes que amaguen la punta dels Guíxols -la cova del Sant-, lloc de la llegenda de Sant Feliu. No desapareixerà l'edifici del Club Nàutic que entafora els orígens i la tradició més remota de la nostra ciutat?
La gent més gran de la població recordarà perfectament que només Lluís Esteva, en el seu dia, va manifestar públicament la seva disconformitat a veure com la cova del "Sant", on nasqué la població i la tradició del patró de la ciutat, desapareixia dels ulls dels guixolencs i dels visitants. Com es pot explicar els orígens ibèrics de la població i la tradició del "salt de la mort": del "Valga'ns Sant Feliu!" i el primitiu port del segle XV?
I a l’altra banda de garbí? Cal recuperar el camí de ronda i el pas públic pels apartaments del Club de Mar, que se n’han apropiat indegudament, junt amb les roques i un trosset de la mar.
L’Informatiu de l’Arxiu i del Museu, ja el 1996, denunciava aquesta apropiació indeguda d’espai públic. Però les institucions -Costas i Ajuntament- no ens varen atendre.
dilluns, 31 d’agost del 2009
dimecres, 26 d’agost del 2009
Tres dies de convivència amb el Lama Garchen Rinpoche a Sant Feliu
Aquests dies, del 20 al 23 d’agost, a Sant Feliu ha tingut lloc un fet important, històric. El pas i les ensenyances de S. E. Garchen Rinpoche per la ciutat. Les sessions dirigides per aquest lama han tingut lloc a la sala del Museu d’Història de la ciutat. Es tracta d’un mestre i cap espiritual de la tradició budista Drigung Kagyu. Possiblement a la majoria dels ciutadans aquesta presència els ha passat desapercebuda. En canvi, als membres de la sangha -comunitat o grup de seguidors locals- l’esdeveniment ha estat molt positiu i gratificant, que el venien preparant des de fa dos anys.
El renom i prestigi d’aquest mestre espiritual, reconegut arreu del món, es deu a la seva experiència de treball interior, d’autoconsciència. La seva saviesa, extremadament pragmàtica, es traslluïa a través de les seves ensenyances. L’amor i la compassió són realitats importants, tot i que la violència i l’odi són les “notícies” que predominen en tots els mitjans de comunicació que ens canalitzen la informació. Els ensenyaments rebuts aquests dies no pretenien altra cosa que ajudar-nos a entendre la nostra ment per ajudar-nos a ser millors en tots els àmbits de la nostra persona.
Vam voler compartir aquestes trobades per la nostra proximitat amb el lama Namkha de Sant Feliu i de la Neus, a qui hem conegut en les trobades de grups espirituals que, de tant en tant, fem al monestir de Solius.
Aquests dies hem pogut compartir de molt a prop els seus rituals i pregàries, la seva alegria i la seva vida en forma d’aliment. I aquesta comunió espiritual tenia lloc, curiosament, en el refectori o menjador de l’antic monestir dels monjos benedictins Sant Feliu de Guíxols.
Altres mestres i diferents maneres de fer el bé
En un moment determinant dels comentaris dels 37 ensenyaments budhistes, el lama Garchen ens va recordar que el nostre país gaudia de democràcia i d’unes llibertats, que d’altres països no tenien. I que havíem de prendre consciència del valor d’aquesta llibertat i de la responsabilitat d’utilitzar-la per al bé.
De sobte em vingué a la memòria, passant a molta velocitat, el nom de moltes dones i homes que havien lluitat i sofert perquè realment nosaltres, avui, poguéssim tenir aquests béns que, dia a dia, s’han de millorar. Hi ha encara molt a fer, certament. Vaig recordar l’enyorat Miguel Núñez, Paco Mera, Guillem Rovirosa, Joan Alsina, Quim Vallmajor i els milers de ciutadans anònims que no es van voler resignar a viure sota una dictadura militar i d’una classe social que -encara avui- es nega a acceptar que la riquesa s’ha de redistribuir de forma més equitativa i que, si cal, utilitza la violència.
Molts treballadors, jubilats,sindicalistes, polítics i religiosos -com el bisbe Casaldàliga i el seu secretari Pablo Gabriel que aquests dies es mou per les contrades gironines- avui continuen treballant per construir una fraternitat universal encara no aconseguida.
Uns lluiten motivats per opcions ideològiques que, si no són tancades i excloents, també son espirituals des d’un punt de vista laic. Altres ho fan arrelats a la fe i per fidelitat al compromís evangèlic. Però aquestes darreres opcions, un cop es tradueixen a la realitat i es concreten en el món que vivim, s’aproximen molt fins a confondre’s amb les primeres. Tots, empesos per una opció o per una altra -laica o religiosa, tant-se-val- lluitem per una societat més humana i feliç on la justícia, la bondat, la compassió i la pau siguin els valors predominants.
El renom i prestigi d’aquest mestre espiritual, reconegut arreu del món, es deu a la seva experiència de treball interior, d’autoconsciència. La seva saviesa, extremadament pragmàtica, es traslluïa a través de les seves ensenyances. L’amor i la compassió són realitats importants, tot i que la violència i l’odi són les “notícies” que predominen en tots els mitjans de comunicació que ens canalitzen la informació. Els ensenyaments rebuts aquests dies no pretenien altra cosa que ajudar-nos a entendre la nostra ment per ajudar-nos a ser millors en tots els àmbits de la nostra persona.
Vam voler compartir aquestes trobades per la nostra proximitat amb el lama Namkha de Sant Feliu i de la Neus, a qui hem conegut en les trobades de grups espirituals que, de tant en tant, fem al monestir de Solius.
Aquests dies hem pogut compartir de molt a prop els seus rituals i pregàries, la seva alegria i la seva vida en forma d’aliment. I aquesta comunió espiritual tenia lloc, curiosament, en el refectori o menjador de l’antic monestir dels monjos benedictins Sant Feliu de Guíxols.
Altres mestres i diferents maneres de fer el bé
En un moment determinant dels comentaris dels 37 ensenyaments budhistes, el lama Garchen ens va recordar que el nostre país gaudia de democràcia i d’unes llibertats, que d’altres països no tenien. I que havíem de prendre consciència del valor d’aquesta llibertat i de la responsabilitat d’utilitzar-la per al bé.
De sobte em vingué a la memòria, passant a molta velocitat, el nom de moltes dones i homes que havien lluitat i sofert perquè realment nosaltres, avui, poguéssim tenir aquests béns que, dia a dia, s’han de millorar. Hi ha encara molt a fer, certament. Vaig recordar l’enyorat Miguel Núñez, Paco Mera, Guillem Rovirosa, Joan Alsina, Quim Vallmajor i els milers de ciutadans anònims que no es van voler resignar a viure sota una dictadura militar i d’una classe social que -encara avui- es nega a acceptar que la riquesa s’ha de redistribuir de forma més equitativa i que, si cal, utilitza la violència.
Molts treballadors, jubilats,sindicalistes, polítics i religiosos -com el bisbe Casaldàliga i el seu secretari Pablo Gabriel que aquests dies es mou per les contrades gironines- avui continuen treballant per construir una fraternitat universal encara no aconseguida.
Uns lluiten motivats per opcions ideològiques que, si no són tancades i excloents, també son espirituals des d’un punt de vista laic. Altres ho fan arrelats a la fe i per fidelitat al compromís evangèlic. Però aquestes darreres opcions, un cop es tradueixen a la realitat i es concreten en el món que vivim, s’aproximen molt fins a confondre’s amb les primeres. Tots, empesos per una opció o per una altra -laica o religiosa, tant-se-val- lluitem per una societat més humana i feliç on la justícia, la bondat, la compassió i la pau siguin els valors predominants.
dilluns, 17 d’agost del 2009
Actualitat
1.- Així com hem escrit a la revista Presència -molt breument- sobre els cent anys que s’acompleixen de la Setmana Tràgica a Sant Feliu, també estem treballant sobre el bicentenari de la Guerra del Francès. Molt properament la Revista de Girona en publicarà un article i l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, un treball més extens.
I hi continuem investigant i treballant per a propers articles. De documentació original inèdita, no en falta.
2.- La població de Sant Feliu té un deute de memòria amb totes aquelles dones i homes que van patir les conseqüències de l’entrada del l’exèrcit de Franco a la ciutat, fa setanta anys. Tampoc no en falta, de material inèdit, com per fer-ne un treball i un homenatge a tots aquells que en patiren les conseqüències.
En la mesura de les nostres possibilitats, que ara són ben poques, anirem fent. Potser d’aquí un temps en sortirà un treball.
3.- Sobre la repressió republicana de 1936, aviat es publicarà un altre treball en una revista gironina que vol homenatjar el malaguanyat arxiver diocesà Josep M. Marquès. Es tracta d’anar més enllà de les opinions generalitzades i ideològiques, i estudiar cada cas, més concretament en el context de la població, a la llum de nous documents.
4.- La revista Gavarres continua encarregant-nos treballs sobre “Nevades, focs...i altres desgràcies”. Intentarem de col·laborar-hi, posant-hi un granet de sorra més.
5.- Fa temps que al despatx de la directora de Museu Municipal es va parlar amb altre gent de la necessitat d’anar recuperant la memòria (documents, fotografies...) de totes les persones grans de la nostra població, perquè no se’n perdi el record de moltes coses que s’han esdevingut en aquest racó de món. Es tractava de crear un equip de gent, amb temps i capacitat, per fer tota aquesta tasca.
Tot i el gran interès que va desvetllar aquesta iniciativa que ens presentaren des de fora, aquesta feina no tira endavant. Tot i que personalment, aïlladament, algun investigador està treballant en aquest sentit, aquesta recerca individual no és suficient.
MÉS ENLLÀ -O ENÇÀ- DE LA HISTÒRIA
Treballem en el sentit d’aprofundir l’ecosocialisme de partits i de nacionalismes.
Des de fa temps Leonardo Boff situa el seu pensament en una perspectiva més àmplia que preveu un nou paradigma de civilització, capaç de respondre al clamor ecològic. Una humanitat unificada a l’única Casa Comuna, la Terra, que exigeix un centre d’organització dels recursos naturals i serveis naturals, responsable de tot el planeta. Es fa necessària una governabilitat planetària. O repartim amb equitat els pocs recursos naturals, o la Terra no podrà atendre la voracitat dels consumistes i entrarà en un procés de caos, afectant a tothom indistintament.
El seu somni -i el de molts- continua viu en tots aquells que no accepten la destrucció del futur feta pel capitalisme globalitzat, i que creuen que una altra Terra i una altra Humanitat són possibles i millors.
Les diferents tradicions i cultures religioses, en el seu nucli original i fonamental, no han estat mai allunyades d’aquest sentiment global. Ans tot el contrari. La connexió amb la Realitat i els altres -l’ètica- porta necessàriament a la connexió amb la Natura. Ecosofia, en diu en Raimon Panikkar. “La Terra és part de nosaltres mateixos, del nostre Si”.
Intentem aprofundir en aquesta línea de pensament. L’ecosofia va més enllà de l’ecologia.
I hi continuem investigant i treballant per a propers articles. De documentació original inèdita, no en falta.
2.- La població de Sant Feliu té un deute de memòria amb totes aquelles dones i homes que van patir les conseqüències de l’entrada del l’exèrcit de Franco a la ciutat, fa setanta anys. Tampoc no en falta, de material inèdit, com per fer-ne un treball i un homenatge a tots aquells que en patiren les conseqüències.
En la mesura de les nostres possibilitats, que ara són ben poques, anirem fent. Potser d’aquí un temps en sortirà un treball.
3.- Sobre la repressió republicana de 1936, aviat es publicarà un altre treball en una revista gironina que vol homenatjar el malaguanyat arxiver diocesà Josep M. Marquès. Es tracta d’anar més enllà de les opinions generalitzades i ideològiques, i estudiar cada cas, més concretament en el context de la població, a la llum de nous documents.
4.- La revista Gavarres continua encarregant-nos treballs sobre “Nevades, focs...i altres desgràcies”. Intentarem de col·laborar-hi, posant-hi un granet de sorra més.
5.- Fa temps que al despatx de la directora de Museu Municipal es va parlar amb altre gent de la necessitat d’anar recuperant la memòria (documents, fotografies...) de totes les persones grans de la nostra població, perquè no se’n perdi el record de moltes coses que s’han esdevingut en aquest racó de món. Es tractava de crear un equip de gent, amb temps i capacitat, per fer tota aquesta tasca.
Tot i el gran interès que va desvetllar aquesta iniciativa que ens presentaren des de fora, aquesta feina no tira endavant. Tot i que personalment, aïlladament, algun investigador està treballant en aquest sentit, aquesta recerca individual no és suficient.
MÉS ENLLÀ -O ENÇÀ- DE LA HISTÒRIA
Treballem en el sentit d’aprofundir l’ecosocialisme de partits i de nacionalismes.
Des de fa temps Leonardo Boff situa el seu pensament en una perspectiva més àmplia que preveu un nou paradigma de civilització, capaç de respondre al clamor ecològic. Una humanitat unificada a l’única Casa Comuna, la Terra, que exigeix un centre d’organització dels recursos naturals i serveis naturals, responsable de tot el planeta. Es fa necessària una governabilitat planetària. O repartim amb equitat els pocs recursos naturals, o la Terra no podrà atendre la voracitat dels consumistes i entrarà en un procés de caos, afectant a tothom indistintament.
El seu somni -i el de molts- continua viu en tots aquells que no accepten la destrucció del futur feta pel capitalisme globalitzat, i que creuen que una altra Terra i una altra Humanitat són possibles i millors.
Les diferents tradicions i cultures religioses, en el seu nucli original i fonamental, no han estat mai allunyades d’aquest sentiment global. Ans tot el contrari. La connexió amb la Realitat i els altres -l’ètica- porta necessàriament a la connexió amb la Natura. Ecosofia, en diu en Raimon Panikkar. “La Terra és part de nosaltres mateixos, del nostre Si”.
Intentem aprofundir en aquesta línea de pensament. L’ecosofia va més enllà de l’ecologia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
