SANT FELIU: PORTAR MENJAR ALS DIFUNTS

Una forma de solidaritat ganxona ?

L’ historiador Pella i Forgas en la seva monumental Historia del Ampurdán (1883) escriu sobre els costums dels guixolencs. Algun es veritablement pintoresc i que, segons ell, quan escrivia la seva història, encara es feia. Per exemple, portar menjar al cementiri.
Segons l’ historiador empordanès, allò era una reminiscència ancestral d’origen cèltic -cita altres casos semblants, com el de la Bretanya francesa-. Però puntualitza que a Sant Feliu, aquest curiós costum, tenia una finalitat caritativa, ja que eren els pobres els que en realitat s’enduien els cistells que els familiars dels morts portaven al cementiri.
Evidentment, els morts no ho podien fer.
Aleshores, pels volts de 1880 quan Pella i Forgas redacta el seu llibre, el cementiri ja era el “nou", el de Mascanada, l’actual cementiri inaugurat el 1834.

---------------------------
“La tardor va associada al misteri d’una vida que sembla anar-se’n, juntament amb l'esperança d’un retorn quan arribi la primavera. És un moment de bellesa solemne, amb el canvi de colors, la caiguda de les fulles, el despullament dels arbres. El ritme de la vida canvia, i prenem consciència dels temps que ens esperen. No obstant això, els brots nus, encara ben tancats, porten l’esperança i la promesa d’una nova vida que brotarà en el moment oportú.
El mes de novembre convoca també moltes persones als cementiris per recordar els familiars que han mort. Ens hem preguntat perquè és tan popular aquest anar i venir dels cementiris per visitar i tenir cura de les tombes? Tot plegat és una expressió rica i profunda de la comunitat, que ni el fred ni la pluja fan desistir. Alguns porten flors, altres espelmes enceses, altres netegen la tomba o el nínxol: per un dia el poble s’estén més allà dels que som vius, i es fa veritable comunió.
Aquestes formes concretes de recordar les persones que ens han deixat són necessàries, perquè encarnen un desig, el desig de voler seguir units amb els nostres familiars i amics, amb aquells que hem compartit vida, alegria i llàgrimes”.
(d'Espai Sagrat).