ELS DARRERS DIES DE LA REPÚBLICA (Gener-febrer de 1939).

Apunt biogràfic de Ramon Sais i Sendra, el darrer alcalde de la República

Ramon Sais i Sendra va néixer a Sant Feliu de Guíxols el dia 1 d’abril de 1885. Era taper d’ofici, per compte propi.
El 1919 va ser elegit president de la junta de la cooperativa La Guixolense. Càrrec que exercirà fins al final de la guerra.
Més tard va formar part de l’associació lliurepensadora i arribà a ser-ne president.
El 1937 entrà a l’Ajuntament com a regidor per ER

I l’1 de febrer de 1939 va ser nomenat alcalde del consistori republicà, dos dies abans que les tropes franquistes entressin a Sant Feliu.

Els darrers dies de la República i de la guerra

Les anotacions que Ramon Sais ens ha deixat sobre els darrers dies de la República i de la guerra a Sant Feliu, encara que breus, són úniques i importants per adonar-nos del seu dramatisme i de la valentia del seu autor.

Són els darrers dies del mes de gener de 1939 (ara fa 72 anys):

“[...] l’Esquerra s’ha de retirar, primer el que cal és que cada un sigui al seu lloc i després si les circumstàncies ho aconsellen fer-ho tots plegats”.

“25/1 (dimecres) En Collell[1] ens diu confidencialment, en nom de l’Irla, que la situació es molt precària, que es considera la causa perduda a menys que un miracle o causes fortuïtes fessin canviar el curs de la guerra; que aquest va ésser un motiu de no volguer nomenar regidor en aquests moments; que es procuri destruir tot document que es consideri comprometedor i.... no va dir quina havia d’ésser la nostra actitud per evitar els perills personals que d’això se’n podrien derivar. Varem quedar a l’eventualitat de les circumstàncies, sense mitjans per a defugir la persecució de les hosts feixistes”.

“26/1 Dijous.- En Cruañas, E[2]. ens diu que ahir, dimecres, havia anat per veure l’Irla a Castell d’Aro[3], i que l’havien informat que el dematí havia marxat, amb llurs familiars, no sabien ahont (sic).


“El dimecres també hauria estat aquí en F. Isgleas[4], segurament per informar als seus amics de la situació política i militar de la lluita que sostenim.

Avui, a l’anar a l’Ajuntament, a les onze del matí, ens diuen que en Sala[5] ha dit que sortia 3 ó 4 hores i que en Carbonell[6] es posés d’acord amb el comandament de la plaça, per ultimar la incorporació de les lleves que aquest dia ho tenien de fer.

“27/1 divendres.- Ens enterem que durant la nit han desaparegut tots els regidors de la CNT (Sala, Pascual J., Vicens, Puigdemont i Sala F.) i els del PSUC, com també altres dirigents obrers. Quedàvem en Pascal i jo, que sapiguem.

“28/1 dissabte.- A l’Ajuntament tot tancat, circulant els mes fantàstics rumors referent al curs de la guerra. Soldats que baixen del front invadeixen la ciutat”.

“29/1.- Ha arribat la 3ª Divisió i es convocat un acte públic perquè el poble vagi a la constitució d’un nou Ajuntament, no compareguent-hi ningú”.

“1/2/39 (dimecres).- Al matí queda constituït l’Ajuntament, encarregant-me de l’Alcaldia, en Cruz a Proveïments, en Mestres a Finances, en Pascal a Governació i en Ribot a Treball. És fet un pregó donant compte al poble d’aquest acte, juntament amb un altre que, per ordre de l’autoritat militar, s’obligava a tots els amos dels establiments a tenir obertes les seves portes al públic, des de la 10 del matí a les 2 de la tarda”.

Així doncs, Ramon Sais va tenir la valentia d'acceptar el càrrec d'alcalde –el darrer- de la Segona República dos dies abans que entressin les tropes franquistes. El consistori, tal com ell diu, va quedar constituït de següent manera:

Alcalde - President: Ramon Sais Sendra (ERC)
Conseller de Treball: Benet Ribot Lluhí (PSUC)
Conseller de Governació: Josep Pascal Frigola (PSUC)
Conseller de Finances Sebastià Mestres Poch (CNT)
Conseller de Proveïments
i Serveis Públics Francesc Cruz Darna (ERC)

L'endemà, 2 de febrer, quan el pregó signat per Ramon Sais donava a conèixer als ciutadans la nova constitució de l'Ajuntament, l’avançada de l’exèrcit insurreccional ja ocupava els turons de l’Ardenya.

El 3 de febrer les tropes franquistes feien la seva entrada triomfal a la ciutat i, tot seguit, nomenaren alcalde Vicenç Gandol i Jordà.

[1] Bartomeu Collell i Juera, del Centre federal.
[2] Enric Cruañas i Gispert.
[3] La família de Josep Irla s’havia refugiat per protegir-se dels bombardejos, com tanta altra gent de Sant Feliu, a can Tunot, a Castell d’Aro, prop de la carretera. En Xicu Irla i la Maria Duran s’havien instal·lat a Solius. El dia 25 de gener, en cotxe oficial, Josep Irla i família es van traslladar a la frontera i el 27, segon la neboda Pepita, i el 28 de gener, segon escriu Josep Irla en les seves memòries, entraven a França.
[4] Guixolenc dirigent de la CNT, de qui n’hem parlat abans.
[5] Cristòfor Sala, president del Comitè i alcalde de Sant Feliu.
[6] Antoni Carbonell Cosp, funcionari oficial de secretaria?