diumenge, 27 de setembre del 2009

L'equivocació de Gaziel i el caminar arran de mar

L’any 1962 Gaziel deixà escrit que “La vila de Sant Feliu no té ni pot tenir espai on expandir-se, encongida com està dins una estretíssima conca sorrenca, empresonada entre el mar i els turons que l’encerclen per totes bandes”

Renoi, si Gaziel pogués veure avui com ha crescut la ciutat on va néixer!

I ho entenc molt bé. Un servidor, que va arribar a aquesta ciutat l’any 1965, tampoc no es podia imaginar aquesta expansió urbana que no troba límit. Jo anava a peu des del carrer de Castell d’Aro a Poble Nou sense trobar cap edifici. Tot eren canyissars, matolls, la riera, alguna deu d’aigua, pinedes, feixes.... Anava a visitar la Conxa, una noia amiga que estava malalta. A casa seva, quan plovia molt, l’aigua s’escorria des de la terrassa, per les escales de l’interior de la casa (barraca), fins a la porta d’entrada.

Sant Feliu ha crescut molt. “I ho ha fet, tant enfilant-se pel pendent suau que s’enfila cap a l’interior (on, en determinats indrets, ha adquirit un aire lleugerament suburbial), com enfilant-se pels turons que l’encerclen, precisament.
És més: en alguns d’aquests turons l’edificació ha esdevingut asfixiant”.

Això ho va escriure el polifacètic autor Estanislau Torres l’any 1997, després d’intentar la difícil aventura d’anar de Sant Feliu al cap de Sant Sebastià: A peu i arran d’onades.

Imagineu-vos l’estat dels camins de ronda, el de garbí (?) i el de llevant.
A l’escriptor excursionista li va passar com a molts companys i amics meus i a tants d’altres que han volgut anar a caminar o a pescar arran de les onades i de les roques que hi ha sota de can Rius i dels apartaments Club de Mar. I s’han trobat amb el pas barrat. Un camí, unes platges i racons, unes roques, uns espais públics, que s’han privatitzat. Amb vigilants que en protegeixen la privacitat d’uns drets “adquirits des de temps immemorials” (?).

Això passa a Sant Feliu de Guíxols des de la dècada dels anys setanta del passat segle!
Han passat molts anys de queixes i denúncies. Res a fer? S’hi ha de tornar.
S’ha pogut construir a sobre de camins de ronda, del passeig de la font de Sant Elm.........
Podem restar callats?

(A la categoria d'història de Sant Feliu d'aquest blog, hi he penjat un resum de l’evolució urbana).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada