.jpg)
La diada del 2 maig, en comptes de fer-me recordar els fets de Madrid del 1808, m’ha fet venir a la memòria la batalla naval de l’armada espanyola d’aquest mateix dia 2 de maig, però del 1866. Un combat que, durant la guerra del Pacífic, tingué lloc davant de la ciutat peruana del Callao. Un fet de guerra que dóna nom a un dels carrers de la ciutat. A un petit carrer, llavors anomenat popularment “camí dels enamorats”, per on també -més antigament encara, de ca l’Arxer enllà, cap a Mascanada- s’anava al cementiri. Avui és el carrer Callao.
El motiu de tan estranya com llunyana evocació ha estat la realització d’un DVD que va fer aquesta parella d’artistes -en el sentit més ampli de la paraula- que són l’Anna Vicens i l’Antoni Ferrer Gallego.
El motiu de tan estranya com llunyana evocació ha estat la realització d’un DVD que va fer aquesta parella d’artistes -en el sentit més ampli de la paraula- que són l’Anna Vicens i l’Antoni Ferrer Gallego.
L’oncle Miquel (DVD, Toni Films)
És un audiovisual sobre un seu familiar que també parla del primer vaixell cuirassat de la marina de guerra, acabat de construir el 1864, la fragata Numancia, protagonista d’aquella guerra, i del famós capità i almirall Méndez Núñez. Ignoro perquè en aquests moments, de sobte, m’ha vingut a la memòria la figura de l’oncle Miquel Planellas i Bagué (1840-1917) que ens van donar a conèixer l’Anna i en Toni.
És tota una bella història explicada pel cercle familiar dels Ferrer (Planellas, Gallego, Vicens, Albertí i Girona) de Sant Feliu que han anat recollint i guardant documents, fotografies i objectes. En aquest cas de l’oncle Miquel, que no solament va participar en aquella llunyana aventura del Pacific del canoneig del Callao -després del de Valparaíso- com a mariner del Numancia, sinó que l’heroi guixolenc va ser condecorat amb la creu Maria Isabel Luisa. Bé, tota una història que en Toni Ferrer ja havia explicat al setmanari Àncora, però que en aquesta edició es veu enriquida amb tota mena de fotografies, documents i estris (com la caixa de mariner), que en fan un excel·lent audiovisual.
En fi, una veritable lliçó d’història de Sant Feliu per tots aquells que volen conèixer-la, i una eina pedagògica que farien bé les escoles d’utilitzar en les seves classes d’història.
Sortosament, però, la història del nostre poble no està feta només de grans personatges, que hi són, sinó sobretot de l’equilibri i harmonia dels petits detalls de la vida de cada dia, sovint divertits i feliços i, de vegades, dolorosos. És la petita gran història que conté Viure el passat.
És un audiovisual sobre un seu familiar que també parla del primer vaixell cuirassat de la marina de guerra, acabat de construir el 1864, la fragata Numancia, protagonista d’aquella guerra, i del famós capità i almirall Méndez Núñez. Ignoro perquè en aquests moments, de sobte, m’ha vingut a la memòria la figura de l’oncle Miquel Planellas i Bagué (1840-1917) que ens van donar a conèixer l’Anna i en Toni.
És tota una bella història explicada pel cercle familiar dels Ferrer (Planellas, Gallego, Vicens, Albertí i Girona) de Sant Feliu que han anat recollint i guardant documents, fotografies i objectes. En aquest cas de l’oncle Miquel, que no solament va participar en aquella llunyana aventura del Pacific del canoneig del Callao -després del de Valparaíso- com a mariner del Numancia, sinó que l’heroi guixolenc va ser condecorat amb la creu Maria Isabel Luisa. Bé, tota una història que en Toni Ferrer ja havia explicat al setmanari Àncora, però que en aquesta edició es veu enriquida amb tota mena de fotografies, documents i estris (com la caixa de mariner), que en fan un excel·lent audiovisual.
En fi, una veritable lliçó d’història de Sant Feliu per tots aquells que volen conèixer-la, i una eina pedagògica que farien bé les escoles d’utilitzar en les seves classes d’història.
Sortosament, però, la història del nostre poble no està feta només de grans personatges, que hi són, sinó sobretot de l’equilibri i harmonia dels petits detalls de la vida de cada dia, sovint divertits i feliços i, de vegades, dolorosos. És la petita gran història que conté Viure el passat.
Viure el passat. Un documental d’Anna Vicens
Recentment l’Anna Vicens, com a realitzadora, i l’Antoni Ferrer i Gallego coautor del text, han confeccionat un altre documental d’història preciós: Viure el passat. Un documental d’Anna Vicens (DVD, 2009).
Sincerament, aquest documental m’ha impressionat. M’he passat molts anys –més de quaranta- estudiant la història de Sant Feliu. I reconec la importància cultural i pedagògica d’un documental ben fet. Es tracta d’explicar els temps en què l’autora anava al col·legi de les germanes Carmelites Vedrunes. Però la gràcia, al meu entendre, ha estat la de saber contextualitzar l’època de 1930 al 1949 amb unes pinzellades fetes de rigor històric i amb les il·lustracions justes: fotografies, programes de Carnaval, de balls, música, fragments de pel·lícules, etc. S’hi descriu un paisatge natural i urbà d’un encís i encant excepcional, que malauradament s’han esvaït. Hi ha un record testimonial i afectuós, molt especial, del tren (1892-1969). La seva locomotora número 1 exposada als jardins de Juli Garreta ens en memora la història “perquè hem perdut la memòria”.
El documental té l’encert afegit de parlar també del paisatge humà de la ciutat. Si als guixolencs, esventats de garbí o de tramuntana, els ha agradat sempre la gresca, també varen saber patir en temps difícils, de guerra, de fam, de repressió i exili.
És clar que el text compta amb els coneixements cinematogràfics d’en Toni. Uns quants fotogrames de la pel·lícula rodada al port de Sant Feliu el 1935 Abajo los hombres (J.M. Castellví), o de l’Escapada en tren (1966). filmada pel mateix Antoni Ferrer, hi donen un toc de moviment i vida al documental. I s’hi respira l’ambient alegre de la joventut.
En una segona part, el documental evoca el col·legi de les Carmelites. Un edifici bastit l’any 1880 i reformat el 1911, quan es va fer la capella que l’Anna descriu amb tot detall. Parla de l’emplaçament de les classes, del pati, dels jocs que s’hi jugaven, dels primers llibres, de la germana Maria Bosch (1904-1995), del teatre com a recurs didàctic, etc.
A més a més, hi evoca els jocs al carrer, les col·leccions de cromos, estampes, de les revistes que hi llegien, de la Festa Major, i de les altres (la del pedal, Sant Cristòfor, Sant Antoni Abat, de l’orquestra el Víctors, de les processons i de la Santa missió (1949).
La imatge de la petita campana de bronze que es guarda a la casa que les germanes carmelites tenen a Caldes de Malavella és el darrer testimoni d’un edifici enderrocat el 1988, i que posa punt final al documental.
És evident que no puc resumir bé un documental audiovisual, que s’ha de veure i sentir. És un DVD que pressuposa un bagatge coneixements de la ciutat i un bon fer que té solera i tradició. D’altra banda, l’Anna i l’Antoni compten amb la col·laboració de família (Anna, Judith i l’Antoni fill) i amb una xarxa d’amics (Carme Palahí, Laura Oliver, Sílvia Duch i Teresa Serra.
Recentment l’Anna Vicens, com a realitzadora, i l’Antoni Ferrer i Gallego coautor del text, han confeccionat un altre documental d’història preciós: Viure el passat. Un documental d’Anna Vicens (DVD, 2009).
Sincerament, aquest documental m’ha impressionat. M’he passat molts anys –més de quaranta- estudiant la història de Sant Feliu. I reconec la importància cultural i pedagògica d’un documental ben fet. Es tracta d’explicar els temps en què l’autora anava al col·legi de les germanes Carmelites Vedrunes. Però la gràcia, al meu entendre, ha estat la de saber contextualitzar l’època de 1930 al 1949 amb unes pinzellades fetes de rigor històric i amb les il·lustracions justes: fotografies, programes de Carnaval, de balls, música, fragments de pel·lícules, etc. S’hi descriu un paisatge natural i urbà d’un encís i encant excepcional, que malauradament s’han esvaït. Hi ha un record testimonial i afectuós, molt especial, del tren (1892-1969). La seva locomotora número 1 exposada als jardins de Juli Garreta ens en memora la història “perquè hem perdut la memòria”.
El documental té l’encert afegit de parlar també del paisatge humà de la ciutat. Si als guixolencs, esventats de garbí o de tramuntana, els ha agradat sempre la gresca, també varen saber patir en temps difícils, de guerra, de fam, de repressió i exili.
És clar que el text compta amb els coneixements cinematogràfics d’en Toni. Uns quants fotogrames de la pel·lícula rodada al port de Sant Feliu el 1935 Abajo los hombres (J.M. Castellví), o de l’Escapada en tren (1966). filmada pel mateix Antoni Ferrer, hi donen un toc de moviment i vida al documental. I s’hi respira l’ambient alegre de la joventut.
En una segona part, el documental evoca el col·legi de les Carmelites. Un edifici bastit l’any 1880 i reformat el 1911, quan es va fer la capella que l’Anna descriu amb tot detall. Parla de l’emplaçament de les classes, del pati, dels jocs que s’hi jugaven, dels primers llibres, de la germana Maria Bosch (1904-1995), del teatre com a recurs didàctic, etc.
A més a més, hi evoca els jocs al carrer, les col·leccions de cromos, estampes, de les revistes que hi llegien, de la Festa Major, i de les altres (la del pedal, Sant Cristòfor, Sant Antoni Abat, de l’orquestra el Víctors, de les processons i de la Santa missió (1949).
La imatge de la petita campana de bronze que es guarda a la casa que les germanes carmelites tenen a Caldes de Malavella és el darrer testimoni d’un edifici enderrocat el 1988, i que posa punt final al documental.
És evident que no puc resumir bé un documental audiovisual, que s’ha de veure i sentir. És un DVD que pressuposa un bagatge coneixements de la ciutat i un bon fer que té solera i tradició. D’altra banda, l’Anna i l’Antoni compten amb la col·laboració de família (Anna, Judith i l’Antoni fill) i amb una xarxa d’amics (Carme Palahí, Laura Oliver, Sílvia Duch i Teresa Serra.
Una llarga tradició
No he parlat del muntatge que en Toni Ferrer va fer, amb tant d’èxit entre els escoltes, a l’entorn dels Boy-Scouts 1965-1971. Tots els que van passar per l’escoltisme en demanen una còpia així que se n’assabenten.
Darrere d’aquest muntatge de la parella guixolenca hi ha molts coneixements de teatre, de cinema, de col·leccionisme i l’experiència de Toni Films de quan feien cinema pel simple plaer de fer-ne. I una bona dosi d’estimació per la seva ciutat.
Però aquesta és una llarga història, que ja recullen alguns llibres i treballs d’història del cinema i del teatre.
Els ciutadans de Sant Feliu estem de sort, i les nostres escoles ho tenen més fàcil per estudiar i conèixer la història local, les seves arrels i identitat.
Més informació a:
http://www.aficguixols.cat/exposicions/39-presentacio-dvd-qviure-el-passatq.html
No he parlat del muntatge que en Toni Ferrer va fer, amb tant d’èxit entre els escoltes, a l’entorn dels Boy-Scouts 1965-1971. Tots els que van passar per l’escoltisme en demanen una còpia així que se n’assabenten.
Darrere d’aquest muntatge de la parella guixolenca hi ha molts coneixements de teatre, de cinema, de col·leccionisme i l’experiència de Toni Films de quan feien cinema pel simple plaer de fer-ne. I una bona dosi d’estimació per la seva ciutat.
Però aquesta és una llarga història, que ja recullen alguns llibres i treballs d’història del cinema i del teatre.
Els ciutadans de Sant Feliu estem de sort, i les nostres escoles ho tenen més fàcil per estudiar i conèixer la història local, les seves arrels i identitat.
Més informació a:
http://www.aficguixols.cat/exposicions/39-presentacio-dvd-qviure-el-passatq.html
Oh quina noia més maca, qui deu ser? :-)
ResponElimina