BON NADAL 2009

Pàgina d’un cantoral –missal de cor- del monestir de Sant Feliu de Guíxols de començament del s. XVI, exposat al Museu Parroquial l’any 1931-36.

Aquesta imatge pertany a la primera pàgina de la missa cantada del dia de Nadal.

(Tret de la revista La Costa Brava. Festa Major, 1934).

Text:

“Exulta filia Sion, lauda filia Jerusalem: ecce Rex tu[us venit, sanctus, et Salvator] mundi”.

(Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, Jerusalem.
El teu rei fa la seva entrada.
És bo i salvador del món).

[In die natalis domini ad missam miorem officium].

“[Puer natus] est nobis...” ( Introit de la missa –de dia- del dia de Nadal).

Puer natus est nobis,
et filius datus est nobis
cuius imperium super humerum eius
Et vocabitur nomen eius:
Magni consilii Angelus”

(Ens ha nascut un noi,
ens ha esta donat un fill
que porta a l’espatlla la insígnia de príncep.
Déu li ha posat aquest nom:
Missatger-del-designi-de-Déu).

NADAL

Ben humilment, prop Teu, direm totes
les coses,
i la llum dels Teus ulls serà damunt els
mots
un clar segell de pau.
Tu parlaràs amb les nostres paraules
i ens tornaràs els mots florits de
benaurances.

(Jordi Sarsanedas)

150 anys del naixement del doctor Zamenhof, autor de l'esperanto

100 anys de la primera associació esperantista de Sant Feliu.

(La postal que encapçala aquest breu recordatori es va fer a Sant Feliu el mes de juny de l’any 1914, amb motiu de la celebració del Congrés de la Kataluna Esperantista Federacio).

Tots els guixolencs sabem que tenim un carrer que porta el nom del doctor Zamenhof, Llàtzer Lluís, que va néixer el dia 15 de desembre de 1859. Avui fa 150 anys.

El mes de gener de 1898, Francesc Pi i Margall publicà el primer article de propaganda esperantista a El Nuevo Régimen de Madrid.

El nom del carrer es va posar l’any 1914 en ocasió d’una petició de la Comissió del V Congrés de la Federació Catalana d’Esperanto que s’havia de celebrar a la ciutat aquell any.

Dos anys abans, el mes d’agost de 1912, ja s’havia celebrat a Sant Feliu la III Assemblea de la Lliga Esperantista de Girona d’Esperanto.

Per paradoxal que pugui semblar, en l’estima i coneixement de l’esperanto, van coincidir els anarquistes guixolencs i alguns eclesiàstics. Uns i altres creien en la germanor universal.

El 1905 al local del Centro Instructivo Obrero dos esperantistes reconeguts pronunciaren una conferència sobre la necessitat d’una llengua universal, que facilités l’entesa i germanor de tots els homes.

I, al mateix temps, un dels primers professor de l’esperanto a casa nostra va ser mossèn Francesc Viver i Puig (1876-1955) qui, amb altres ganxons, va fundar el grup esperantista Esperanta Lernejo (Escola d’esperanto) l’any 1909. Fa cent anys!

L’any següent, el 1910, es va fundar un altre grup esperantista Frateco (Fraternitat), una escissió del primer.

El mes de juny de 1914 a Sant Feliu se celebrà el V Congrés de KEF i els IV Jocs Florals Internacionals. Joan Amades hi retirà la seva proposta davant els avenços presentats per Pujulà i Vallès per establir la Confederació Ibèrica.

Avui, que jo conegui, a Sant Feliu només ens queda un savi com els que hi havia en aquells temps de tanta inquietud cultural, que saben de cine, de teatre, de literatura, de pintura, de música,.... i esperanto: en Toni Ferrer.

-------------------------------------------------

Per saber-ne més, us recomano que llegiu els treballs de l’Agustí Roldós “Primer centenari de l’esperanto a Sant Feliu de Guíxols”, a Estudis del Baix Empordà, núm. 25. I el de Gerard Bussot, quan parla del carrer Doctor Zamenhof en el seu llibre Carrers, cases i arquitectes.