EN TEMPS DE CRISI, ÉS QUAN MÉS S’HA D’INVERTIR EN NECESSITATS SOCIALS

La gent gran de Sant Feliu són els ciutadans i les ciutadanes, els veritables protagonistes, que han fet possible la ciutat en què vivim i que estimem. La ciutat que coneixem avui ha estat la suma d’esforços de molta gent.
Són molts els motius pels quals l’Ajuntament, que representa el conjunt del poble, en tingui cura. I ara més, perquè la necessitat de “retallar” per baix, que ens ve imposada des de dalt, ens podria fer oblidar que les necessitats socials són les primeres que hem d’assegurar i millorar.
Pensem que l’objectiu principal de l¡’Ajuntament i dels seus Serveis Socials és el d’atendre, garantir i protegir els drets a les persones grans, i això s’ha de fer incrementant recursos econòmics i humans a les persones de la ciutat que més ho necessiten. I la nostra gent gran ho necessita. No és ja una qüestió de caritat, sinó de justícia.
Per això ens sembla que els primers diners que s’obtinguin del herència Anlló s’haurien d’invertir, preferentment, a la millora de la residència de la nostra gent gran de què té cura la fundació Surís.

Joan Surís i Llorens, nascut a Sant Feliu l’any 1806 i resident a La Havana, va llegar l’any 1855 vint mil pesos a favor dels guixolencs més necessitats. Aleshores era alcalde Jaume Lloveras i Rivas.
S’encarregà un projecte a l’arquitecte municipal General Guitart i Lostaló, i el 1904 es començaren les obres en un lloc, llavors, alterós i ben airejat de la població.
El 2 de febrer de 1906 les Filles de la Caritat de Sant Vicens de Paül (Dolors Serdà, M. del Carme Sánchez, Assumpció Sans i Josep Llorca) es feren càrrec de la direcció i del servei del centre. Aquestes germanes varen ser substituïdes el mes de juny de 1909 per l’Instituto de las Hermanitats de los Ancianos Desamparados, de València.

Darrere l’Asil Surís hi ha, doncs, una llarga una història de generositat ganxona que ha d’anar en augment. S’hi estan unes persones que s’han d’atendre cada vegada millor, materialment i psicològicament. Això és el més important.
Secundàriament, hi ha també un patrimoni urbà a protegir i conservar: l’edifici projectat pel gran arquitecte Guitart, que s’ha de desprendre dels afegitons que n’amaguen la seva fisonomia i personalitat, com podeu observar en aquesta fotografia.