dilluns, 20 de febrer del 2012

LA SANTA MISSIÓ DE 1959

Data d'una fotografia: 25 d'octubre de 1959

L'encara enyorat Emili Massanas (acs) ens va iniciar a reconèixer el valor documental de les fotografies. I per això, ens va donar una còpia d'un infants asseguts al temple parroquial.

Aquest cap de setmana, llegint el setmanari Símbolo, hi he retrobat la fotografia esmentada, publicada amb un peu que diu "Brillante aspecto de la Santa Misión Infantil el último día de la misma".

Aquesta "Santa Misión" va tenir lloc entre els dies 11 i 25 d'octubre de 1959. Per tant, la fotografia que es conserva a l'Arxiu municipal ha de ser del 25 d'octubre de 1959. No assenyala autor.

Durant aquests quinze dies, ni els infants no es varen alliberar dels sermons, processons, rosaris de l'Aurora, Via-Crucis a la rambla Vidal, confessions, pregàries pels "pobres pecadors" i pels que anaven errats...,etc. dels pares claretians (PP. Blanco, Cámara, Catá, Rafel, Sarriés i Vallcanera).

Ni els nens i nenes, ni els pobres immigrats de "Pueblo Nuevo", podien entendre-hi res. El llenguatge, els gestos i rituals religiosos ja no podien comunicar cap missatge a uns interlocutors no iniciats, en una societat industrial que té un altra ment i ideologia, basada en la ciència i en l'experiència; i no en el llenguatge simbòlic i mític.
No calia "convertir" a ningú. En tot cas, primer s'havia d'haver buscar una nou sistema de comunicació. La gent de Sant Feliu no era amoral, ni a-religiosa, ni anticlerical..., Bé, l'anticlericalisme podia ser una resposta a l'excessiu clericalisme que encara hi havia, com el de les santes missions.

Però aquest és un altre tema que "ara no toca".

diumenge, 5 de febrer del 2012

RESISTÈNCIA DE L’EXÈRCIT REPUBLICÀ (4 i 5 de febrer de 1939)


(Voladura del pont del tren sobre el riu Verneda. AMSFG. Fot. V. Gandol)

L'exèrcit republicà en la seva retirada per les nostres contrades, encara mantenia un cert esperit de lluita; i va portar a terme algun aïllat intent de resistència. Va volar el pont del tren sobre el riu Verneda, per exemple; calà foc a la fleca de l'Anicet Clarà de Platja d'Aro i, a l'indret de les Gavarres entre Fenals i Calonge, preparà un xoc-parany a les tropes franquistes, on moriren trenta-quatre soldats de la divisió Flechas Azules, la majoria italians, que també varen ser enterrats al cementiri de Sant Feliu els dies 4 i 5 de febrer. Les poques -o cap- dades de les víctimes eren contingudes en unes ampolletes que hi havia junt a cada víctima.

El dia 4 de febrer el capità metge de la secció de sanitat -División Legionaria de Flechas Azules- el doctor Ignasi Melandri va instal·lar l'hospital de sang al local de la Creu Roja on atengué los "caidos en el combate librado en la Playa de Aro durante la noche del 4 al 5 de los corrientes.- En el 2º piso y demás departamentos del Local, se han acomodado el Teniente Médico Sr. Alcalá Zamora junto con los practicantes que han atendido y auxiliado a más de 150 heridos".

Els anys 1940 i 1941 varen ser exhumades les despulles d'alguns d'aquests militars per a ser dipositades al monument funerari del cementiri de Fraga.

dijous, 2 de febrer del 2012

RAMON SAIS, EL DARRER ALCALDE DE LA REPÚBLICA (2)



Políticament, Ramon Sais va tenir la valentia d'acceptar el càrrec d'alcalde de la República dos dies abans que entressin les tropes franquistes. L'1 de febrer de 1939 (dimecres), al matí, els representants del Front popular de Guíxols constituïren un nou consistori, de la forma següent:

Alcalde - President:            Ramon Sais Sendra (ERC)

Conseller de Treball:           Benet Ribot Lluhí (PSUC)
Conseller de Governació:     Josep Pascal Frigola (PSUC)
Conseller de Finances          Sebastià Mestres Poch (CNT)
Conseller de Proveïments
I Serveis Públics                 Francesc Cruz Darna (ERC)

L'endemà, 2 de febrer -dijous-, un pregó signat per Ramon Sais donava a conèixer als ciutadans la nova constitució de l'Ajuntament.
                     
El divendres, 3 de febrer, " a dos quarts de 10 del vespre arriben els primers escamots de soldats d'en Franco". Són paraules de Ramon Sais, que deixà escrites en un paper.                           

Ara per ara, només sabem que el mes de setembre de 1939, Ramon Sais era a la presó de Girona. No sembla que se li obrís cap expedient sumaríssim ni que tingués cap condemna superior als sis anys.
La presó provincial de Girona era -fins al 1942- al carrer del Portal Nou, annexa al mateix seminari diocesà.