1931. LA REPÚBLICA A SANT FELIU DE GUÍXOLS

(F. Macià a Sant Feliu de Guíxols, monument de Juli Garreta. 1931. (Proc. A. Roldós)

A Sant Feliu de Guíxols l’Ajuntament de majoria republicana va ser proclamada el dia 5 d’abril de 1931, en eleccions anticipades, (en aplicació de l’art. 29 de la Llei 8.8.1907) en què es presentaren per majoria els 12 candidats del Centre Republicà Federal, mentre que el Centre Català Autonomista (Regionalistes) presentaven només 5 candidats per a la minoria. Per tant, a Sant Feliu, no hi hagué candidatures oposades ni eleccions amb paperetes i urnes, sinó tan sols proclamació del triomf republicà, com sempre, i la seva corresponent elecció. No era cap novetat. El poble de Sant Feliu era majoritàriament republicà.

Però fins al dia 12 d’abril els guixolencs no començaren a adonar-se de l’abast del triomf republicà als grans municipis catalans, i que comportaria un canvi significatiu a nivell de Catalunya i de l’Estat.

El dia 14 d’abril: “Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica” (Macià).

Grup del dimecres: diumenge III de Quaresma (18.03.2012)

Dimecres passat, un xic més animats que de costum, ens vam disposar a llegir i comentar l’evangeli de sant Joan que parla de l’abolició del temple. No parla de purificar-lo, sinó de substituir-lo.

El lloc de trobada entre Déu i el ser humà, representat per Jesús ressuscitat, és la persona. Totes les dones i tots els homes –sobretot els més necessitats- són el veritable temple de Déu.

Així, que la dignitat de tots, de cadascuna de les persones, no pot ser objecte de compra i venda com una mercaderia més, ni de rebaixes, com s’està produint ara en el gran mercat del liberalisme, on tot es compra i es ven. Amb la dignitat humana no es pot mercadejar, perquè és sagrada. Això és el que ens diu l’evangeli d’avui.

Per tant, és evident que als cristians no ens cal mantenir grans i costosos edificis. Sinó que estem cridats , com Jesús, a guarir i retornar la dignitat a les persones, a fer el bé amb llibertat i independència, a ser compassius i alliberadors…

Aquesta és la Bona Notícia que hem d’acceptar i donar a la societat, que està sotmesa al caprici i la idolatria dels “mercats”, fins a sacrificar els drets més elementals de la persona.

Cert. És un missatge radical, contundent i clar. Doncs, si tots els cristians llegim el mateix evangeli, com és que no tots transmetem, en la vida de cada dia, aquest missatge revolucionari i fonamentalment clar?

No podem jutjar el comportament dels altres. Hem de començar per nosaltres mateixos, per la nostra família i veïnatge, per la nostra comunitat i pel nostre poble. Tenim moltes coses a canviar, moltes actituds a corregir.

Per això ens reunim. Per donar-nos mútuament força i confiança, escoltant i comentant la Paraula, que interpel•la la nostra consciència. Per animar-nos els uns als altres en l’amor fratern i en les bones obres, compartim el pa i el vi, la vida.

Dimecres vam compartir una coca i una mica de vi dolç. Una amiga, la Carme, celebrava anys. Hi havia alegria i joia en la trobada. De fet, va ser una celebració d’acció de gràcies, com ho és la del diumenge.

LA SANTA MISSIÓ DE 1959

Data d'una fotografia: 25 d'octubre de 1959

L'encara enyorat Emili Massanas (acs) ens va iniciar a reconèixer el valor documental de les fotografies. I per això, ens va donar una còpia d'un infants asseguts al temple parroquial.

Aquest cap de setmana, llegint el setmanari Símbolo, hi he retrobat la fotografia esmentada, publicada amb un peu que diu "Brillante aspecto de la Santa Misión Infantil el último día de la misma".

Aquesta "Santa Misión" va tenir lloc entre els dies 11 i 25 d'octubre de 1959. Per tant, la fotografia que es conserva a l'Arxiu municipal ha de ser del 25 d'octubre de 1959. No assenyala autor.

Durant aquests quinze dies, ni els infants no es varen alliberar dels sermons, processons, rosaris de l'Aurora, Via-Crucis a la rambla Vidal, confessions, pregàries pels "pobres pecadors" i pels que anaven errats...,etc. dels pares claretians (PP. Blanco, Cámara, Catá, Rafel, Sarriés i Vallcanera).

Ni els nens i nenes, ni els pobres immigrats de "Pueblo Nuevo", podien entendre-hi res. El llenguatge, els gestos i rituals religiosos ja no podien comunicar cap missatge a uns interlocutors no iniciats, en una societat industrial que té un altra ment i ideologia, basada en la ciència i en l'experiència; i no en el llenguatge simbòlic i mític.
No calia "convertir" a ningú. En tot cas, primer s'havia d'haver buscar una nou sistema de comunicació. La gent de Sant Feliu no era amoral, ni a-religiosa, ni anticlerical..., Bé, l'anticlericalisme podia ser una resposta a l'excessiu clericalisme que encara hi havia, com el de les santes missions.

Però aquest és un altre tema que "ara no toca".