TROBADA A SOLIUS, DISSABTE 29 A LES 5 DE LA TARDA

PUBLICACIÓ MUSICAL DE NÚRIA GIMÉNEZ

"Periferia Sheet Music" ha publicat l'obra musical feta per Núria Giménez Comas. El títol és En tombar-se descobrí el cel, i els estels.....
La primera audició d'aquesta composició per clarinet baix, piano i cinta es va poder escoltar, per primera vegada, a l'Ateneu Barcelonès el 27 de magi de 2011.

A la partitura editada, s'hi adjunta el DVD que permet escolar-la amb tota perfecció de detalls.

Enhorabona, Núria.

NARCÍS MASFERRER, SEGONS L’ANNA VICENS

Narcís Masferrer i Buixó (1913-2010) mestre, ninotaire i home de teatre.
Josep Pla deia irònicament que quan uns amics es reuneixen per retre un homenatge o un reconeixement a una persona molt estimada, que ja no és amb nosaltres, l’atmosfera de la trobada acostuma a ser un xic nostàlgica. L’estima i l’admiració dels autors pel protagonista podria distorsionar-ne la visió. Però no, no és aquest el cas. Pla no va tenir la nostra sort: la de conèixer l’Anna Vicens i l’Antoni Ferrer que, amb el seu entorn familiar, són capaços d’organitzar un reconeixement divertit, festiu, a l’entorn d’una personalitat desapareguda. I de fer-nos reviure el seu talent amb naturalitat i humor.
Els que no varen assistir a l’acte de presentació del documental Narcís Masferrer i Buixó, narmas, del qual són artífexs l’Anna Vicens, amb el suport del seu marit Toni Ferrer, poden demanar-ne de veure una còpia per comprovar-ho. Val a dir que en saben molt i tenen recursos (films, fotografies, documents, música...etc).
De la mà de la filla, Dolors Masferrer, i de la mateix Anna es presenta tot l’entorn familiar d’en Narcís, particularment del seu pare Francesc (1890-1973). De l’avi Paco, se n’explica la gran tasca teatral, com autor i actor, incidint d’una manera especial en la seva obra Per una Clavellina, un sainet líric musicat pel mestre Josep Maria Vilà, que s’estrenà el 30 de desembre de 1929. El 2005, en Toni Ferrer fill, com a representant de l’Escola d’Adults, en va reproduir –editat- el manuscrit original.
El teatre “Salón Novedades”, can Vidal, -edifici enderrocat, “engolit per l’especulació immobiliària- va ser l’escenari de moltes obres representades per l’Agrupació Romea, de la qual Francesc Masferrer era l’ànima. Segons l’Anna, “va ser en aquest ambient on en Narcís va aprendre el més important: estimar el teatre”. En efecte, amb molt pocs anys hi debutà fent un petit paper. I hi va descobrir l’entusiasme d’una sèrie d’afeccionats de gran vàlua:Pilar Casanova, Joan Isgleas, Esteve Joan Trias, Dolors Miralles, Maria Astor, Francesca Domingo, Josep Font, Àngela Colet, Miquel Jacomet, etc., i el bon fer del director Benet Escriba.
La informació abundant que se’ns ofereix de l’ascendència teatral d’en Narcís i dels seus primers passos es combina perfectament amb les notícies del seu aprenentatge professional de magisteri, com a alumne de Cassià Costal –enterrat a Sant Feliu el 1937-, referent, mestre de mestres, pedagog de reconeguda vàlua estimat per tots.

I tota aquesta narració, per evitar de ser monòtona, en algun punt s’anima amb fets curiosos i divertits, com ara el cas dels “bericaldistas”, que el mateix Toni Ferrer Gallego canta, seguint una melodia que enganxa.

Ninotaire
L’any 1935, Narcís Masferrer ja havia publicat 45 ninots en diferents revistes del país. Ni la seva estada al front, durant la guerra, no impedí que continués fent dibuixos que enviava en postals des de Cifuentes, un “servei meteorològic” del front, fets entre el 1937 i el 1938.
Després vingué la duresa i censura del franquisme. Però en Narcís continuà dibuixant i il•lustrant llibres de text i setmanaris. La filla, l’Anna, els Toni Ferrer –pare i fill-, Lluís Palahí, Vallverdú, Lolita Loubat –entrevistada llargament per l’Anna- van descabdellant bocins de la vida d’en Masferrer, que és també la vida del teatre a Sant Feliu.
L’any 1958 va ser nomenat mestre dels Estudis Nous. I en Toni Ferrer i Vicens, com a exalumne, ens dóna una pinzellada del mestre ordenat i metòdic, que, alhora, feia un ensenyament divertit.
Però el documental incideix més en la seva faceta escènica. No podia ser d’altra manera, ja que els autors –l’Anna i en Toni- són persones del món del teatre i del cinema.

Després de la guerra, continua sent home de teatre
Narcís Masferrer, després de la guerra continuà sent un home de teatre. En un principi en llengua castellana, per imposició de les noves autoritats, actuà en La casa de Troya i Los Pastorcillos, al teatre Novetats i sota la direcció de Benet Escriba. Més tard, actuà amb el Grup Escènic del CE Montclar, ja en català, en obres com Gent d’ara, El cafè de la Marina... I hi dirigí obres com Gent d’ara, Gente bien, Hostes vingueren... o conseqüències de la grip , etc.
Finalment, Narcís va crear un nou grup teatral, L’Arlequí de Paper, del qual també seria director. La Lolita Loubat, que més tard el substituirà en la direcció, n’explica totes les vicissituds.
De les darreres representacions ens queda les filmacions fetes per en Toni Ferrer, on apareixen personatges estimats de Sant Feliu: la Pilar Casanovas, en Jaume Mestres i la seva filla Mercè, la Núria Pujol...
La Judith Albertí hi conta les relacions i anècdotes que va tenir el seu grup “Peti qui Peti” amb en Narcís: ornamentació de diplomes de Carnaval i diverses il•lustracions, ¡ l’afer curiós del dibuix de la “bomba” de la passada.

En Narcís Masferrer no diu mai res
L’any 2003 va ser nomenat fill predilecte de la ciutat. El Toni va filmar tot l’acte que va tenir lloc al saló de Plens de l’Ajuntament, i el parlament dels amics que van lloar la tasca i talent d’en Masferrer des de diferents angles de la vida cultural. Quan li tocà a n’en Narcís de cloure l’acte d’homenatge que se li feia, va dir solament “gràcies”. I ho raonà així: que a ell sempre li havien donat el paper d’un personatge que, com actor, interpretava. Però, en aquell moment, se li demanava que fes de Narcís Masferrer, “i ja sabeu que en Narcís Masferrer no parla, no diu mai res”. En tot cas, només gràcies.
L’agraïment i silenci d’en Masferrer han estat prou eloqüents.

La guitarra tocada per la Dolors Masferrer, acompanyada d’en Noé Larrosa, acomiada la vetllada que restarà present en la nostra vida. Després d’aquest documental, encara ens costarà més “d’imaginar-lo absent per sempre”. El documental de l’Anna Vicens ha fet just el contrari. Ens han convidat a compartir una certa intimitat, i així ens han donat a conèixer -apropant-lo- un xic més la personalitat generosa i complexa de Narcís Masferrer, mestre, ninotaire i home de teatre.

Una vegada més, doncs, fem públic el nostre agraïment a l’Anna Vicens i a l’Antoni Ferrer -que fem extensiu a la seva família i amics. Però la seva feina cultural és ben bé professional, encara que feta en el terreny de la vida quotidiana, del saber-ne la història, del col•leccionisme, de l’humor i de la il•lusió i l’estima per la ciutat. Sense cap despesa pública ni grans titulars als mitjans, l’Anna i l’Antoni van fent en silenci, un rere l’altre, passos de gegant per donar a conèixer la història de Sant Feliu de Guíxols.