GRÀCIES COMPANYS!

Quan estava pensant els possibles comentaris de les lectures de diumenge (S. Trinitat), una jove cartera truca a casa. “L’hi porto un paquet, i m’ha de signar aquí”. Procedència: Girona. Remitent: Francesc Pèlach. L’obro, i veig La Bíblia (bci) dedicada: “Benvolgut company Àngel: Amb agraïment per la teva col•laboració a la missa de la festa de la Verge de Montserrat. Els teus companys de l’Escolania del Mercadal. Girona, 27 d’abril de 2011”.
Dins del llibre, en Francesc hi ha posat una fotografia de 1960, quan cantàvem plegats sota la direcció del mossèn.
Tot una sorpresa, agradable i agraïda. No calia, perquè hem rebut més del que he pogut retornar a l’Escolania del Mercadal. Al nostre mestre, mossèn Fernando, i als antics companys.
Però l’estimació deu ser això, donar sense esperar res a canvi. Aleshores, si no fos generosament gratuït, ja estaríem parlant d’una altra cosa.
I començo a mirar enrere, i veig darrere -i dins- meu una gran història d’amor rebut que, alhora, s’ha anat vessant a els altres. Aquesta experiència de l’amor a vessar –Mn. Fernando, n’era expressió concreta- és el que celebrem diumenge. No celebrem una idea abstracta, ni un concepte trencaclosques. Celebrem el misteri de la Vida.
Estimar -com a Verb-, concretament, mai no és cosa de solitaris, d’una sola persona, ni de dos. És cosa de família, de comunitat, de tots; d’estar connectats en aquest àmbit o cercle infinit de comunió. Tot un misteri, aquesta percepció de l’Amor i de la Vida, amb horitzons oberts! Mossèn Fernando sabia que els camins de la vida passaven per aquesta experiència comuna. Per això, sovint ens reunia a tots, per celebrar-ho.
Gràcies companys! En el vostre gest, d’abans i d’ara, intueixo la profunditat del que celebrem diumenge. Però el llenguatge, i perdoneu, sovint no arriba a expressar ben bé allò que us voldria comunicar. Repeteixo, gràcies.