Recuperació de l'edifici del port,del "tinglado", a Sant Feliu de Guíxols

A la darrera revista Gavarres recordàvem que Sant Feliu havia perdut uns béns patrimonials, un paisatge natural i uns elements d’identitat col·lectius, de gran importància. No es tractava només d’una qüestió identitària. Sinó que s’havien perdut uns elements més de la qualitat de vida dels guixolencs -una part de la nostra vida passada, present i futura- i un recurs econòmic per atraure un turisme de qualitat. Dèiem que el turó del Molí de les Forques i el passeig de la font de Sant Elm tampoc no van ser l’únic que va perdre la població. Hi apuntàvem, a la llista, el port medieval, la cova del Sant als Guíxols, els panys de muralla, edificis singulars...
S’ha destruït molt de paisatge natural i urbà a favor de l’especulació immobiliària arreu del nostre litoral. Els lectors ho saben prou bé.
Ens resten, però, uns fràgils i parcials camins de ronda per a fer a peu arran d’onades, i contemplar encara ara unes excel·lents panoràmiques. I passejar amb nostàlgia per un passat irrecuperable.
En aquest context tan negatiu, avui ens arriba una bona notícia: la recuperació d’un vell somni: la possibilitat futura de poder explicar la vida del port comercial i la seva connexió amb el tren. Projecte que lliga perfectament amb la idea d’instaurar, en aquest espai del port - quilòmetre zero de la via ferroviària, que ens unia amb Girona -, un centre d’interpretació de les Vies Verdes.

1.- L’edifici del “tinglado”o magatzem del port és un dels pocs testimonis que resten del que havia estat el port comercial de Sant Feliu de Guíxols. Sortosament, sembla, ja podem dir que s’ha salvat de l’acció de les piquetes d’aquells que voldrien enderrocar tot el que és vell i no produeix diners immediats. Ni les bombes dels avions feixistes italians no el varen poder enderrocar!
Ports de la Generalitat el 2001 havia autoritzat la concessió de l'ús de l'edifici de l'antic magatzem del port i especificava que hi hauria, al seu entorn, "una zona d'activitats culturals de tipus històric-museístic. S'hi ubicarien les embarcacions propietat municipal. Ports, aleshores, també contemplava la conveniència de conservar el perol nou. Però aquest edifici va ser destruït sense llicència d’enderroc, el 4 de maig de 2005.
Aleshores un avantprojecte preveia la difusió del patrimoni vinculat al port i a l'antic ferrocarril: zona per a audiovisuals i actes, serveis, espais interns, espai d'exposició a la planta baixa, altell amb addicional espai d'exposició. Per aquesta raó s’anà ampliant el patrimoni de la ciutat amb adquisicions de màquines i vagons procedents de l'antiga línia i companyia del ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guíxols.
Però llavors sortiren aquelles veus -que no han faltat mai- que demanaven i exigien l’enderroc d’aquest vell edifici.
Fins i tot l’amic, ara conseller de la Generalitat, Joaquim Nadal, es va interessar personalment per aquest tema. El pressionaven per treure del port aquella “nosa”.
Ara sembla que el tema s’ha encaminat per la via de la restauració, conservació i museïtzació de l’espai, lligat al projecte esmentat de les vies verdes.
Personalment hi veig el gest discret d’en Quim Nadal. Una persona que estima el país, els seus homes i la seva terra. També el seu interès -sempre assenyat- s’ha notat en la conservació del paisatge de Solius.
Dic tot això perquè ara hi ha qui qüestiona, en general, tota la seva gestió pel que fa a la conservació del patrimoni paisatgístic, sense tenir en compte la complexa i compromesa situació del Conseller en problemàtiques que amaguen tants d’interessos oposats de propietaris, immobiliàries i grups de pressió econòmica.

2.- I no podríem fer un pas més per recuperar els racons de la badia?
A part del tema del “tinglado”, hi ha també altres qüestions que caldria resoldre urgentment de dos indrets o racons -de llevant i de garbí- de la badia. Alliberar de construccions estranyes que amaguen la punta dels Guíxols -la cova del Sant-, lloc de la llegenda de Sant Feliu. No desapareixerà l'edifici del Club Nàutic que entafora els orígens i la tradició més remota de la nostra ciutat?
La gent més gran de la població recordarà perfectament que només Lluís Esteva, en el seu dia, va manifestar públicament la seva disconformitat a veure com la cova del "Sant", on nasqué la població i la tradició del patró de la ciutat, desapareixia dels ulls dels guixolencs i dels visitants. Com es pot explicar els orígens ibèrics de la població i la tradició del "salt de la mort": del "Valga'ns Sant Feliu!" i el primitiu port del segle XV?

I a l’altra banda de garbí? Cal recuperar el camí de ronda i el pas públic pels apartaments del Club de Mar, que se n’han apropiat indegudament, junt amb les roques i un trosset de la mar.
L’Informatiu de l’Arxiu i del Museu, ja el 1996, denunciava aquesta apropiació indeguda d’espai públic. Però les institucions -Costas i Ajuntament- no ens varen atendre.