El servei didàctic dels arxius, un repte a assumir (16.04.04), Ateneu Barcelonès

1.- Presentació de la pròpia experiència

. Quan parlem dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols, parlem fonamentalment d'una experiència molt concreta, que es va iniciar el curs 1985/86. I que ha estat possible de dur-la a terme fins a avui, gràcies a un equip de professors i de tècnics de l'arxiu. És evident que sense l'esforç i la bona fe dels ensenyants, aquesta experiència no hauria estat possible.

. L'any 1985, Quan em vaig fer càrrec de l’Arxiu Municipal, partíem de quatre factors (circumstàncies o casualitats) previs que facilitaven començar aviat aquesta experiència: la dels Talllers d’Història.

1.- D'una banda, ja feia més de 15 anys que investigava a l'arxiu municipal de St. Feliu i que, per tant, em coneixia bé el fons documental i la historiografia local (dissabtes i vacances). I, a més, el secretari de l’Ajuntament va tenir un interès especial perquè no assumís la responsabilitat de la documentació administrativa. Em va nomenar responsable només de l'Arxiu Històric. Això, que era un disbarat, em permetria dedicar més temps a activitats culturals.

2.-De l'altra, portava uns 12 anys d'experiència d'Escola Activa, a l'Escola Benjamí de Barcelona (Nou Barris: Trinitat Nova, Vella i el de Prosperitat). Avui porta el nom de Mercè Rodoreda.

Aquells anys d'abans de la mort de Franco, ensenyar història a nois i noies de les barriades de Barcelona volia dir fer moltes sortides, fer colònies, i descobrir la història del barri i de la pròpia ciutat. I de l'observació i experiència immediata, passar a coneixements més generals i fer-nos nosaltres mateixos el llibre de text.

I a la inversa, després d'una classe expositiva i de presa d'apunts, fèiem la sortida amb qüestionaris, que després tornàvem a treballar a classe. Evidentment, llavors no podíem treballar amb fonts documentals primàries, però ho fèiem amb objectes, monuments, museus, exposicions..., que també són una bona font d’informació.

3.- Quan vaig començar a treballar a l’Arxiu, hi vaig trobar un professor de l’Institut que investigava sobre fons dels pergamins. Hi venia assíduament, i li vaig obrir l’arxiu en les hores que hi podia venir. Al vespre. Això ens va permetre moltes estones de raonar sobre la història i els mètodes d’ensenyar-la.

4.-I, finalment, quan vaig arribar a fer-me càrrec de l’Arxiu Històric, ja hi anava amb la idea de crear un Taller d’Història, diferent del que ja aquells anys feien a Girona.

. Tot plegat, va fer possible que de seguida -el curs 1985/86- es fessin les primeres experiències amb alumnes més grans de l'Institut de Batxillerat de Sant Feliu de Guíxols. Venien els dissabtes al matí i treballaven sobre fonts d'hemeroteca, de 1870 fins a començaments del segle XX. Per grups omplien unes fitxes que recollien fets de la vida quotidiana: funcions de teatre, festes, cinema..., i altres notícies que ells consideressin curioses.
Amb aquestes fitxes van elaborar uns treballs que es van presentar al certamen que aleshores feia el centre la diada de Sant Jordi. I anys més tard, les fitxes de cinema van servir per a fer el llibre 100 anys de cinema

. Al següent curs (1986/87), el mateix professor de l'Institut va voler introduir la lectura i transcripció de documents medievals per a explicar l'Edat Mitjana. Concretament les Ordinacions (del segle XIV i XV). A ell l'interessa utilitzar didàcticament els documents de l'arxiu, i a nosaltres ens interessava de donar-los a conèixer. Hi va haver, doncs, coincidència. I, alhora, disposàvem de fonts secundàries suficients per a interpretar les fonts primàries, també nombroses al nostre arxiu. Un gran historiador i arxiver, que també ho va ser de l’Arxiu Corona d’Aragó, G. Hurtebise, va deixar escrita una excel·lent història medieval de la ciutat de San Feliu.
I vam arribar a la conclusió que treballar el document tot sol -com a il·lustració- no valia la pena, sinó que s'havia de contextualitzar , amb altres fonts primàries de la mateixa l'època. És a dir, que calia elaborar un dossier de l'edat mitjana de Sant Feliu, amb un qüestionari sobre el dossier, unes propostes d'activitats, visitar els testimonis de l'època que es conservaven (muralles, església romànica i gòtica, fer-ne un retallable, etc.
Aquest primer dossier i les propostes d'activitats es lliuraren a totes les escoles i classes de la ciutat. I cada professor seleccionava el que l'interessava i el com s'havia d'ensenyar a la seva classe.

. Ja que el professor es veia sempre obligat a fer una selecció del programa d'història, es podia optar perfectament per la història de la ciutat, a partir de les fonts primàries i secundàries de la població.
D'aquesta manera es començà tímidament a introduir l'ensenyament de la història local a les escoles, que assegurava la qualitat dels mètodes i l'interès i utilitat de l'aprenentatge. A la classe, els professors podien dibuixar un marc més ampli i general de la mateixa època i fer un exercici de síntesi.
(En realitat, tothom que alguna vegada ha ensenyat història sap que no es poden ensenyar tots els continguts, i que sempre és necessari fer-ne una selecció. Per tant, si s'ha de seleccionar, tant per tant, val la pena escollir els continguts que siguin socialment importants, que tinguin sentit i que s'aprengui significativament, que ajudin a comprendre els problemes del món en què vivim).

. No es tractava de contraposar història local i història general. És un fals dilema. La qüestió bàsica consisteix a destriar el que és història del que és, simplement, un altre gènere: crònica, ressenya no imaginativa, narració o simple acumulació de dades sobre el passat.
És a dir, l'important era que fos simplement història, ben feta. Una disciplina que estudia el passat -i el present de seguida esdevé passat- amb uns mètodes que són propis de les ciències socials, i que l'objecte no és qualsevol cosa curiosa del passat, un enfilall de dades i dates, un simple retaules de fets i institucions, sinó que un producte més ambiciós que es formula preguntes, hipòtesis, que compara resultat, i que interrelaciona, que analitza, que busca explicacions racionals.
Per tant, és un producte que va més enllà de al simple descripció d'uns resultats, de la recol·lecció de dades..., que només són elements potencials per a bastir l'edifici que cal construir - el de la història- que s'ha de fer des del territori.

En definitiva, com deia Pierre Vilar, l'objectiu de la història és ensenyar-nos a pensar davant els problemes més greus del món. De coneixement històric només n'hi ha un: aquell que fa comprendre el funcionament de la societat.
(És el mateix que, fa poc, ens deia –al GREF- un lúcid antic militant del PSUC, Miquel Núñez).

. Així es van anar configurant, a l'entorn de l'arxiu municipal i del tècnic, un equip d'educadors de secundària i primària que cada curs assenyalem un tema (el contingut) que primer s’ha d'investigar. S'elabora un esborrany de dossier, que es discuteix entre tots. I que, finalment, s’edita.
Després, a poc a poc, s'hi van anar afegint altres elements- ara ja habituals- com l'exposició d'objectes i documents de l'època estudiada, un concurs literari, diverses conferències i, finalment, una festa.
. El com -la pedagogia- depèn de cada professor. De cada grups de classe, de cada nivell.

. Durant aquests dinou anys, hi ha hagut cursos que hem treballat més d’un tema. Hi ha hagut temes que s’han treballat, utilitzant les fonts primàries més o menys, en funció del professor. Penso ara, per exemple, en els treballs de demografia que van fer, al llarg de dos o tres cursos, alumnes de batxillerat sobre les dades dels llibres parroquials: difunts, matrimonis i baptismes.

. En el mateix sentit, aquest curs hem treballat el tema de port, perquè s'escau el centenari del començament de les obres. Amb aquest motiu, hem proposat de fer un recorregut històric de la història des de la badia. El mateix sistema: investigació per part d’un equip d’investigadors, elaboració d'un esborrany de dossier, trobades amb els mestres etc. Dijous presentem la publicació del dossier, i comptem amb la Gemma.

I ja, fa algun temps, s'està preparant el Taller d'Història del proper curs que serà el franquisme. Un grup de joves historiadors estan investigant el tema. Ja s'hi ha incorporat algun professor interessat en el tema. I el mes vinent farem les primeres trobades amb alumnes, que el curs vinent en faran el treball de recerca. Els treballs de recerca sobre el franquisme cal preparar-los molt bé i amb temps, sobretot perquè la documentació és molt dispersa i les fonts orals, han de ser molt ben orientades, per allò que la memòria és molt selectiva, i s'han de contrastar amb altres fonts.

. Les conferències, l'exposició i la publicació del llibre s'adrecen a la població escolar, amb l'objectiu d'arribar també a la població general. Es tracta de treballar la funció cultural de l'arxiu, a través de la divulgació de la història.

Les visites de grups escolar són coses que sempre -i encara- fem.

Però, passem als aspectes negatius.


2.- CRÍTICA DE L'EXPERIÈNCIA

Després d'una experiència de tan llarga dura podem veure millor quins són els problemes.
. Per una part, és l'extrema mobilitat del professorat. Els professor que treballaven amb nosaltres i que alhora investigaven ja no hi són. Han anat a Girona, Santa Coloma... De l'equip inicial, tan sols en queden quatre professors. Una professora jubilada que, malgrat tot, continua. I es nota.
Ara els centres ens envien un representant perquè aquest informi el claustre.
Hem comprovat que aquest sistema no funciona: passivitat......
Pel curs vinent, com he dit, ja hem contactat amb els professors interessats en el tema i treballarem plegat amb el Grup de Recerca de l'Època Franquista.
. També és cert que, en els darrers anys, l'ensenyament a Secundària s'ha vist immers en una etapa de canvis continuats, ja sigui a l'ESO i al Batxillerat, uns canvis que han provocat molt de debat entre els professionals de l'ensenyament i han estat, sens dubte, causa de desmotivació o desencant en alguns casos.
. Una altre problema és la manca de personal de l’Arxiu i de personal preparat per a promoure la investigació i engrescar els professors amb propostes serioses. En definitiva, manca de recursos de tota mena.
. Ens falta temps per a tenir al dia l'inventari i guia dels traspassos i donacions de documentació.
. Ens falta temps per assessorar el professorat, col·lectivament, abans d'enviar-nos els alumnes.

La tasca jurídico-administrativa dels arxivers que, ara, intervenen en tot el procediment administratiu, cada vegada més absorbeix el seu temps i la seva atenció. Les possibilitats reals de dedicació dels arxivers, que hem hagut d'assumir noves funcions en la gestió documental, són ben escasses.
La veritat és que també surten més preparats en aquest sentit. Segurament perquè és més fàcil. Es nota la poca experiència i formació dels arxivers en qüestió de difusió cultural.
La funció cultural preocupa als arxivers, però -al meu entendre- preocupa a un nivell massa teòric. Perquè d'escrits i publicacions que en parlen, n'hi ha moltes. Però d'experiència llargues, poques.

Però, tant o més preocupant és la preparació dels universitaris professors d’història, sobre aquests temes. Que poden acabar la carrera sense conèixer un arxiu, sense haver fet un treball de recerca seriós.
. Aquesta nostra experiència es basa en la bona voluntat -en el voluntarisme, o militància- per part dels professors i dels arxivers, de l'arxiver que es manté en el difícil equilibri entre les activitats de caràcter cultural i la de suport a la gestió administrativa d'un ajuntament d'un 20.000 habitants.
I intentem situar-nos en la dialèctica del pensar i del fer, del raonar i de fer-ne experiència, com a únic camí per avançar.
Però tinc la impressió que aquest es un valor que s'acaba, el del voluntarisme i el de la gratuïtat. I, doncs, a Sant Feliu ens preocupa la continuïtat -i la millora- de la nostra experiència. La Maria Calsada ho sap. La biologia s’encarrega de jubilar-nos.
Per tant, la conclusió és clara. S'haurien de crear un Serveis Didàctics als arxius. Els municipis més grans, ho tenen més fàcil. Els més petits, no tant.


3.- EL SERVEI DIDÀCTIC

Jo crec que avui, més que mai, l'objectiu cultural i de difusió dels arxiu coincideixen amb els objectius dels que ensenyen aprenen història, buscant noves tecnologies i nous mètodes. S’imposa la coordinació, o millor, el treball en equip. Este, condemnats a treballar plegats.
Els serveis didàctics dels arxiu donarien rigor i continuïtat als programes i a les experiències que fins avui s'han pogut fer gràcies a una gran dosis de bona voluntat i d'hores.
Les noves tècniques ho faciliten. La possibilitat de digitalitzar els documents, d'accedir-hi a través d'una pàgina web.
Un Servei Didàctic on col·laborin professors d'ensenyament secundari i els tècnics de l'Arxiu, de forma permanent, podria assolir els objectius pedagògics i culturals que les dues institucions -Escola i Arxiu- es plantegen.

ELS OBJECTIUS
El Servei Didàctic de l'Arxiu tindria com a finalitat potenciar els fons que es guarden com a font per a l'estudi i la recerca i, en definitiva, per apropar l'alumnat a les fonts documentals i al coneixement de la història. Amb la voluntat d'aconseguir objectius culturals i didàctic, origen de la seva creació, el Servei haurà de dissenyar com a sistema obert i flexible que permeti a l'alumnat accedir a documents prèviament seleccionats i digilitalizats a través d'una base de dades i, si cal, fent-ne una impressió.
Podria aportar, a més, un conjunt de materials didàctics i descriptius que permetessin l'explotació de les possibilitats didàctiques i de recerca dels diferents fons arxivístics.
Crear altres instruments: pàgina web, guies didàctiques, etc.

PERFIL
Per tant, els responsables d'aquest Servei podrien procedir tant del món de l'arxivística, com del món de l'ensenyament.. La qüestió és que conegui la doble problemàtica. Que sàpiga investigar, que en conegui els mètodes i que la promogui. Que en tingui alguna experiència pedagògica, de l’ensenyament de la història.
En el cas de Sant Feliu, que conegui la feina ja feta durant tos aquests anys i, si és possible, que abans s’hagi integrat a l’equip.
Que hi dediqui el seu temps. Mentre els altres arxivers es poden dedicar més a la gestió administrativa.
Que es trobi amb altres arxiver i professors que facin experiències semblants, dins d’una xarxa o associació que impulsi el coneixement i l’intercanvi mutu.


ELS TALLERS D'HISTÒRIA (1985 - 2004)

Vint anys d'experiència a Sant Feliu de Guíxols.

. Presentem aquí fonamentalment una experiència molt concreta que ha fet un equip de gent de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

. Per tant, no som aquí per a fer una dissertació teòrica sobre la funció culturals dels arxius. No sabríem com fer-la, almenys jo. I tinc la impressió que és alguna cosa que ens preocupa molts arxivers. I el fet és que podem llegir molts articles í fins i tot llibres- que en parlen, de la fu cikó cultural dels arxius.
En canvi, les experiències de llarga durada no són tan abundants.
Nosaltres, doncs, en situem en la dialèctica del pensar i del fer, del raonar i de fer-ne experiència, com a únic camí per avançar.

.D'altra banda, ens situem també en el difícil equilibri entre les activitats de caràcter cultural i la de suport en la gestió administrativa d'una ajuntament d'uns 20.000 habitants.

. En aquesta ràpida exposició, doncs, deixarem de banda la funció administrativa i la conservació, i parlarem de la difusió. Però el fet que no en parlem, no vol pas dir que no ens condicioni i molt, per l'escassetat de recursos i de personal.

. L'any 1986 ens vam proposar d'obrir l'arxiu, en el sentit de diversificar i ampliar el nombre d'usuaris i de no limitar-nos als investigadors. Però, a més, ens vam proposar d'arribar a tots els ciutadans: infants i adults.
I ho fèiem, en aquells anys convençuts que la funció cultural de kl'arxiu és molt important. Però també s'0havia de demostrar als responsables de la institució municipal que valia la pena invertir en aquest sentit, sobretot en personal.

. Aleshores vam optar de treballar en aquest sentit a través de l'ensenyament, bàsicament de l'ensenyament de la història.

A pesar d'això permeteu-me que abans llegeixi alguns conceptes o idees que d'una manera o altra han inspirat aquesta experiència, i que presento d'una forma potser un xic desordenada, perquè els he anat escrivint a mesura que se m'ocorrien.

. Com ja sabeu, una de les funcions de qualsevol arxiu és la de difondre a la societat els seus fons documentals, que prèviament s'han ordenat, classificat i inventariat. Sense això darrer, no seria pas possible parlar del vessant de difusió com a un element més de la democratització de la cultura.
I aquesta feina que és la primera (classificar, ordenar i confeccionar eines de consulta: guies, inventaris i catàlegs) és també una tasca que no es pot deixar de fer mai.

. D'altra banda, és evident que els arxius tenen un ressò minoritari dins el que s'anomena recursos culturals, si en general ho comparem amb els museus i biblioteques, institucions millor dotades de recursos econòmics i humans, i amb una xifra també més elevada de visites i consultes. Però, des d'un punt de vista qualitatiu, l'arxiu concentra un nombre més alt d'investigadors en ciències socials: un arxiu és un centre de recerca de primera línia, el lloc on es recull informació original per a la investigació. És la base on s'assenten els pilars de la nostra història.
Però això (que sabem perfectament els arxivers i investigadors) era i és una cosa s'havia de demostrar, als responsables de la institució municipal i a la població en general, obrint l'arxiu a tothom, ja que fins a aleshores havia estat molt tancat. I tot eren dificultats i inconvenients (d'horaris, de manca d'orientació, etc.) pels als investigadors. I obrir-lo a la població organitzant “Jornades de portes obertes” (utilitzant, precisament, el programa ide l'Arxiu Interactiu de la Natàlia Navarro), visites comentades escolars (després de fer-les amb els mestres) etc.
Dotar l'arxiu d'un biblioteca auxiliar (Obres de referència: enciclopèdies i diccionaris, anuaris, directoris...
Història local, bibliografia d'autors guixolencs...
Història general, de Catalunya, etc.

En aquesta nostra exposició, doncs, deixarem de banda allò que de més específic té l'arxivística - en quant a tècniques, procediments, l'accés ... -, per parlar directament del seu vessant de funció cultural, però només d’aquella que l'arxiu comparteix amb altres institucions (el Museu d'història de la ciutat i els centres escolar), amb qui de fet -no només teòricament, en el nostre cas- compartim el treball i els coneixements necessaris per a les activitats de difusió, com ara la planificació d'accions educatives, les tècniques d'exposició i la dinamització cultural.
Des d'aquesta perspectiva interdisciplinària, les peculiaritats de cada disciplina s'esborren per a intentar d'aconseguir una difusió integral i ample, que no solament arribi a l'alumnat de les nostres escoles, sinó també a bona part de la població.

. És clar, doncs, que nosaltres, a Sant Feliu, hem optat de fer-la -la difusió- a través de l'ensenyament.
Es tracta que totes les parts implicades en la disciplina històrica -educadors, professors, investigadors, arqueòlegs, arxivers... - siguin capaces d'establir objectius i mètodes pedagògics coordinats per acostar la història local/comarcal a l'ensenyament i al seu entorn. En aquest objectiu, l'arxiu n'és un instrument bàsic, quant "a la seva funció - de gran transcendència - com a base material de la memòria col.lectiva dels pobles" (Fontana).
L'apropament o difusió del document a la població - mitjançant l'ensenyament- s'ha pogut experimentar a Sant Feliu al llarg de tretze anys de Tallers d'Història.
Cal dir, però, que la posada en marxa, des dels arxius, d'accions de divulgació adreçades al gran públic, a través de l'ensenyament, no és una iniciativa recent. Per exemple, a França al llarg dels anys cinquanta es va crear la Xarxa de Serveis Educatius integrada als arxius del departament, i l'any 1954 a nivell internacional es parlà monogràficament de Els arxius i l'ensenyament.
No hem pas fet cap invent, no hem descobert la sopa d'all.
En el nostre cas, insistim que es tracta de l' experiència d'un equip de persones. I que s'emmarca necessàriament en el context de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols (oficialment, Baix Empordà) que forma amb els pobles de la Vall d'Aro una subcomarca pròpia que s'orienta cap al Gironès. Una població de prop de divuit mil habitants que històricament ha estat marcada fortament per tres fets importants:
. La fundació d'un monestir benedictí al s. X que esdevingué una senyoria feudal fins a l'any 1835, amb la crisi definitiva de l'Antic Règim.
. La manufactura del suro i exportació de taps que començà a la segona meitat del s. XVIII.
. I finalment el turisme, fenomen econòmic i social que ha influït i ha fet evolucionar darrerament l'estil de vida dels homes i dones de Sant Feliu.



0.1.Amb el treball d'aquest curs, 1899-1999, dos finals o canvis de segle, s'acompleixen més de 12 anys des de que vam començar això que es batejà amb el nom de Tallers d'història. Es van anomenar així a partir de l’expressió utilitzada pel servei educatiu que havia començat a l’Ajuntament de Girona el 1983. Experiència que ens va donar la idea de fer-los també a Sant Feliu. De tota manera, el nom té poca importància. El seu objectiu sí que en té. Es tractava -i es tracta encara, repeteixo- d'introduir la història local/comarcal a l'ensenyament primari i secundari, mitjançant un treball conjunt d'educadors i de tècnics de l'Ajuntament; un grup de treball obert a tothom. De fet, fa anys que hi treballa una mare.
I això a partir de l’entorn documental. No solament del document escrit que hi ha a l’Arxiu, sinó també a partir de l’objecte (Museu d’Història) - contemplat en la seva totalitat- i del patrimoni en general, en el sentit més ampli de la paraula.
Aquesta visió global del patrimoni ens obliga a coordinar molt bé els dos serveis: Arxiu i Museu, que, d’altra banda mantenen la seva personalitat i treball.
És, per tant, una experiència que s’emmarca en el context de Sant Feliu que, actualment té 4 centres d’educació infantil i primària, 1 de secundària concertat i 2 IES; preescolar, escola bressol i escola d'adults. Amb un total de 241 professors. 90 es dediquen a primària, i 112 a secundària; que tenen, respectivament 1.159 alumnes i 2.355.
Dic això, perquè als nostres Tallers d’Història hi han treballat entre 10 i 12 professors, de mitjana.

1.- Punt de partida per engegar el Tallers

1.1 De l'experiència que ens diu que per arribar a conceptes més generals i llunyans, els alumnes han de partir d'allò que és més concret i proper.
Bé, aleshores pensàvem que els alumnes no podien fer determinades operacions abstractes. Una de les propostes metodològiques de l'escola activa era la de posar l'alumne en contacte directe i espontani amb la realitat per tal de descobrir-la, a fi que enriquissin la seva experiència i la seva capacitat de comprensió.
I així, personalment, ho vaig fer durant més de 10 anys (1974-1984) a l'Escola Benjamí de Nou Barris, a Barcelona.
Actualment, això -des d'un punt de vista psicològic- es considera un xic incorrecte, perquè en realitat els alumnes poden fer qualsevol operació mental sempre i quan tinguin les referències necessàries prèvies. I, per altra part, aquesta pràctica proporciona un coneixement superficial i descriptiu que capta les aparences dels fenòmens, però que no arriba a descobrir els mecanismes que expliquen la realitat.
De totes manera, continuem pensant que s'ha de mantenir, evidentment, l'observació i l'experiència, però cal preparar les situacions, compensatòries i basades en el supòsit que el mestre haurà d'intervenir, no solament per guiar l'experiència, sinó per resituar, completar i corregir la seva percepció.
D'altra banda, cal que els problemes tinguin sentit i responguin a necessitats reals, però sobretot cal que els alumnes tinguin un marc de referència necessari per poder actuar i formular un pensament crític i alternatiu. El coneixement que tenim de l'espai i del territori, no el podem presentar com una qüestió tancada. No n'hi ha prou de saber com són les coses, sinó que també interessa pensar com les podrien fer millors i més justes.
. L'objectiu últim és d'estimular a pensar, la història i el món, personalment, críticament.
Ensenyar és obrir la ment dels alumnes, acostumar-los a fer-se preguntes, a imaginar possibilitats no pensades abans. Però, al mateix temps, ensenyar és fer-los adquirir mecanismes de tota mena amb què poder fer coses.
Cal ensenyar a tenir intuïcions. Això s'ha aconsegueix fent dubtar, fent-se tota mena de preguntes, aprenent a particularitzar quan es disposa d'un resultat general, i a generalitzar quan allò que es té és un cas particular. Per generar intuïcions, cal començar sempre pel més senzill, pel que és a l'abast dels sentits, incloses les habilitats de raonar, pensar, dubtar, preguntar.
De tota manera, això deu ser vàlid per a qualsevol tipus d’ensenyament.


1.2 Del mateix concepte d'història i del seu mètode.

La història no és una matèria d'"empollar" dades, noms, etc., ni conèixer uns fets concrets que parlin de reis, batalles, fets polítics o diplomàtics, etc. No és la narració puntual d'uns esdeveniments. Ni tan sol és l'estudi del passat.
Història és explicar la vida de la gent en un moment donat i dins d'un espai molt determinat, i revelar o posar de manifest l'evolució que ha conduït al present. La història ha de ser una eina per a interpretar els problemes col.lectius dels homes i de les dones, per a entendre el món i ajudar a canviar-lo. Perquè la història no és de cap manera una qüestió acabada, tal com el Sr. Fukuyama torna a insistir aquests dies a la premsa, sinó que és una construcció humana que no te assegurat el seu desenvolupament, ni molt menys el seu final.
. També ens cal, per tant, un mètode nou d'estudi del passat construït sobre la base de l'anàlisi dels problemes concrets dels homes i les dones per tal d'usar el coneixement adquirit en les exploracions parcials per a l'elaboració d'una explicació global de l'esdeveniment.

1.3 Importància

Si entenem així la història, estarem d’acord a considerar-ne l’estudi com un aprenentatge important. Perquè els homes i les coses són fruit de tota una història passada. I tenim la impressió que actualment ho és més, d’important.
La gran quantitat d’informació que ens envaeix no és coneixement (N. Chomsky), i la instantaneïtat per si mateixa no és cap eina eficaç per conèixer i entendre les coses. Si es perdés el sentit històric, ens acostumaríem a viure en la mera actualitat. Viure el present –si no s’entén o es veu com la perduració del passat- serà un present que s’esgota en si mateix.
La cultura és memòria i s'ha de subratllar d'entrada la dificultat de construir el present sense la història. La presa de consciència històrica i de la identitat són elements fonamentals en la conformació d'una consciència cívica dels ciutadans, i avui aquesta consciència és força difusa. Segons Josep Fontana la memòria és una important font de coneixement que actualment està subvalorada respecte a la imaginació. La memòria, mitjançant el procés rapidíssim de comparació i ajustament de les informacions rebudes, és bàsica perquè es produeixi el descobriment; la memòria, doncs, no és una facultat intel.lectual més o menys passiva, sinó un instrument actiu de coneixement.

1.4 El que passa és que costa molt d’ensenyar-la.

Perquè explicar l’evolució de la vida de la gent –teòricament- es podria fer a nivell general, universal (de la humanitat, d'un estat o d'un país). Però això sempre és molt difícil. Perquè en realitat aquestes històries tan generals, de Catalunya, d'Espanya, d'Europa, etc.) no són res més que històries locals que han tingut la sort de ser batejades amb aquest nom. Per exemple, la història de Catalunya feta per historiadors de Barcelona. Un cas podria ser el de la I Guerra Mundial, les conseqüències socials de la crisi de la indústria del suro. Una crisi molt local i comarcal, que difícilment explicarà una història econòmica general de Catalunya.
Sovint aquestes històries universals tradicionals ens proporcionen una visió lineal del progrés de l'home. La història general té autèntics problemes per a entendre i explicar la vida de la gent que no es produeix en un marc general, definit sempre per la política, sinó en un marc local.
. Per tant, nosaltres hem apostat per l'ensenyament de la història local. La qual cosa, en simplifica l'ensenyament. Amb el benentès que la història local no ve marcada per un àmbit geogràfic petit ( un poble, un barri) com sovint es pensa. Sinó que és aquell espai en què es concreten les relacions socials, econòmiques i polítiques. Fer història local és entendre la vida de la gent a partir de la vida mateixa.
No es pot estudiar bé la història de Sant Feliu sense analitzar bé les seves relacions, de tot tipus, amb la vall d’Aro i amb la ciutat de Girona.
Això, però, no vol pas dir que no sigui bo i necessari relacionar l'estudi local i concret amb els problemes més generals que afecten tots els homes i les dones del planeta. I prendre consciència que tots vivim en el mateix planeta Terra; és a dir, que tots naveguem en el mateix vaixell, i tot el que hi passa ens atany. Ens hem de sentir solidaris.

1.5 Podria facilitar l'ensenyament de la història si ens preocupem del passat a partir del present. No a l'inrevés. Es pot estudiar perfectament la vida de la gent a partir de coses molt concretes que els alumnes tenen a l'abast: la casa, l'escola, un molí, els oficis, l'alimentació... A partir d'objectes, estris, màquines, etc, i la seva evolució en el temps, que es poden visitar o mostrar en una exposició, es pot parlar d'agricultura, de transport, del vestit ...
Això permet, a més a més, de dotar els estudiants d'uns hàbits i actituds científiques davant dels interrogants desvetllats (fotografies, plànols, entrevistes....).
De manera que contínuament es fa referència a l'entorn com un gran document històric.

1.6 No podem oblidar que l'objecte també és un document. És a dir, que conté un missatge o informació en tant que és el resultat d'una activitat humana i, per tant, d'una sèrie d'accions intencionades que han determinat la seva identitat. Accions que han quedat marcades en l'objecte, com petjades. De tal manera que si volem saber perquè va servir un objecte, l'hem d'interrogar i sovint trobem la resposta en el mateix objecte.
És el resultat d'un procés tècnic que es pot descobrir a partir d'ell mateix.
Els objectes ens parlen indirectament de les necessitats i relacions humanes, dels costums, de les creences, etc.
En definitiva, l'objecte que ens proporciona informació esdevé un document, una font de dades igual que el document escrit.

1.7 Un altre tema o dificultat és que no es pot ensenyar tota la història
Això ens obliga a seleccionar menys continguts i poder-los treballar amb una certa profunditat. Que ens permetin de donar eines bàsiques per a la comprensió social del present i del passat. Els aspecte de temporalitat, conceptes cronològics bàsics, llegir i interpretar mapes, gràfics, enquestes... Així com adquirir el domini d’un vocabulari conceptual el més ric possible, expressar-se, escoltar, relativitzar, argumentar...
Un alumne d’ESO, a partir de la història local/comarcal, hauria d’assolir un cert coneixement dels principals períodes de la història, des dels seus orígens fins ara. És a dir, un coneixement bàsic de les formes de vida, de pensar, de relacionar-se i d’organitzar-se que han viscut o patit els homes i les dones al llarg de la història. I també els canvis, evolució i interrelacions en tots aquests processos. És a dir, connectar amb els grans problemes que afecten els homes i les dones que viuen en societat. Problemes que són del passat i del present, i segurament d'un futur immediat, i que es poden considerar des d'una perspectiva temporal, evolutiva, que és la pròpia de la història.
(ÍNDEX de Introducció a l'estudi de la història, de J. Fontana).

2.- Els Tallers d’Història

Bé, és partir d'aquest concepte que hem arribat a la conclusió que cal estudiar la història, és a dir la vida de la gent a nivell local, comarcal, com una matèria viva, de comprensió i de participació. I és que defineix els Tallers d' Història.

2.1 La idea ha estat sempre la de posar l’arxiu i el museu al servei dels ensenyants d’aquesta mena història, i que l’arxiver i els altres tècnics del Museu som uns col·laboradors més del projecte. Però no uns col·laboradors amb incursions en el camp de la pedagogia, sinó que hem de desenvolupar un paper d’assessors, d’experts en documentació en general.

2.2 El nostre paper és el d’oferir i de posar els nostres coneixements sobre els continguts i les possibilitats del fons documental a l’abast dels professionals de l’ensenyament. I un xic més tard, un cop s’ha decidit el tema que s’ha de treballar, elaborar un esquema o un petit dossier històric que servirà com a punt de partida, de discussió, diàleg o debat, que generarà noves recerques.

2.3 Aleshores ja no som els tècnics, tot sols, els que busquem dades sobre el tema, sinó tot el grup. De tota manera, són sempre els ensenyants, experts en el camp de l'educació, els que han de valorar la capacitat pedagògica d’un o altre document/objecte , i l’oportunitat de la seva selecció en relació al programa escolar que està aplicant i el nivell educatiu dels seus alumnes.
Els educadors tenen la iniciativa a l’hora de seleccionar els temes objectes d’estudi, en determinen el seu contingut i participen en tot un conjunt d’activitats que dinamitzen el paper de l’arxiu i del museu.

2.4 Així s'arriba a un punt bàsic: l'elaboració del dossier.
Un cop els mestres han escollit el tema o la proposa, entre tots s'elabora un dossier que més o menys sempre segueix el mateix esquema:
. Es té en compte que la vida es produeix i reprodueix en un espai que sempre té una història: un clima, un medi natural, uns individus que tenen uns coneixements adquirits per l'experiència i experiències vitals que han configurat que la vida sigui d'una determinada manera. I que ja fa molt temps que aquella comunitat dóna resposta a les seves necessitats des les seves pràctiques quotidianes.
. Conèixer la població (nombre d'habitants, natalitat, mortalitat, etc. causes; la família, nombre de fills, per què tants o tan pocs...
. Treball, de què viu la gent, l'obtenció i distribució de recursos; una distribució normalment desigual que genera conflictivitat. Per tant es formen uns grups solidaris, per interessos. Entitats socials per vèncer les malalties, la vellesa, l'atur. La relació de preus/salaris.
. Vida quotidiana, què menjaven, com jugaven, on vivien -com eren les cases, la ciutat; de quina manera els individus i les famílies intentaven no solament mantenir-se, sinó millorar la seva situació social. Com es transmeten aquests recursos: herència, casaments, etc.
. La cultura, l'ensenyament pot ser una via (tenir més coneixements). Les institucions caritatives intenten suavitzar les contradiccions socials. La religió ajuda per un costat, i per l'altra té un poder moral sobre el poble, que el vol resignat. Les festes populars també poden tenir una funció semblant: el carnestoltes podria ser una vàlvula d'escapament.
. Un element clau és el poder local religiós, econòmic i polític. Estudiar les relacions que hi ha entre ells, si coincideixen o no, etc.

A partir de quina documentació es fa el dossier?

Com hem dit abans, són moltes les fonts que fan possible recuperar la vida de la gent, de la gent sense història: papers judicials, correspondència..., per exemple.
És interessant recollir als arxius experiències marginades pels cronistes oficials.
Els padrons d'habitants, passaports (fiances i registres)....... Nombre d'habitants, com era la família, etc.
Que complementem amb la microfitxa dels llibres parroquials: bateigs, defuncions i matrimonis).
Els llibres d'actes. Aquest tipus de documents permet a l'alumne descobrir quins són els principals temes que han preocupat els consistoris, els canvis substancials de les problemàtiques del municipi, com es desenvolupa la institució, l'elecció de càrrecs, la participació ciutadana...
De fet els llibres d'actes són documents que presenten una gran riquesa i és on queden registrats quasi tots els esdeveniments referents a la comunitat administrativa i, per tant, podem considerar que bona part de la història d'un poble la tenim escrita en aquests llibres.
Les notícies de les actes s'han de completar amb l'hemeroteca, que constitueix una de les seccions de l'Arxiu més important (per a la segona meitat del segle XIX i el XX), abans es pot fer amb la correspondència i les despeses.
Llicències d'activitats industrials. Un tipus de documentació que permet descobrir canvis substancials pel que fa a la sociologia, l'economia i l'urbanisme. Pot ser utilitzada també per il.lustrar la industrialització.
Inventari de béns. Les escriptures, els llibres del registre de la propietat, els amillaraments... L'inventari de béns, per la riquesa de la descripció continguda, proporciona molta informació sobre la distribució d'una casa, el mobiliari que es feia servir, la cultura i posició social de la família, els costums d'un època, els materials de què estaven fetes les coses, eines utilitzades.....
Els programes oficials de la Festa Major són els documents més atractius als alumnes i permet copsar aquells aspectes més relacionats amb la cultura, el lleure i els canvis de costums o de referències entre les societats de les diverses èpoques. En aquest sentit serveix també per veure ell canvi lingüístic, les tendències polítiques dominants, la participació ciutadana, les modes i disseny gràfics de la publicació i els anuncis que conté, les botigues anunciades...

2.5 L'exposició
Mentre s’elabora el dossier, alhora es va pensant en una exposició conjunta de documents i d’objectes que segueixi més o menys el mateix esquema. Els arxivers busquem els documents més il.lustratius. Els tècnics del museu, els objectes. I tots plegats fem una crida als particulars que puguin tenir alguna cosa. Els alumnes en aquesta recerca també hi participen.
El document escrit haurà de contribuir a explicar-nos què succeïa en aquell àmbit en els moments en què es van produir. Els documents no es generen de forma aïllada i cal recórrer a objectes i altres materials produïts en la mateix època o situació que pretenem explicar.
Les imatges fotogràfiques i els documents gràfics hi seran essencials. Les fotografies permeten a l'alumne observar el paisatge urbà d'altres èpoques i possibiliten la comparació amb el paisatge que els és més familiar.
L'anàlisi de les fotografies d'un indret determinar pot completar-se amb l'observació de mapes urbans de la zona i amb plànols
L’exposició no és una activitat aïllada, sinó que s’ha de convertir en la culminació d’un procés on es procura que s’impliquin el màxim de col.laboradors mitjançant la donació o la deixa de documents i objectes. Aquest és també un aspecte important per accedir als arxius familiars, i enriquir el fons documental.
D’altra banda, les escoles poden participar activament, ja que qualsevol treball que els alumnes realitzin, i que faci d’alguna manera referència al contingut tractat, es pot afegir o sumar per enriquir l’exposició. Amb la qual cosa s’aconsegueix una exposició més completa que pot interessar a pares i familiars dels alumnes, que normalment no són usuaris dels nostres serveis.
En resum, cal subratllar que l'exposició s'ha de considerar com un mitjà per accedir a la comprensió i la contextualització històrica dels documents i dels objectes, per a prendre consciència de la seva importància i necessitat de salvaguardar el patrimoni arxivístic i museístic.

2.6 El concurs literari i de dibuixos de Sant Jordi.

3.- Valoració

Els objectius que ens havíem proposat inicialment no s'han aconseguit plenament. S'ha mantingut més o menys el grup de mestres que va començar a treballar-hi. Però el nombre d'educadors no ha anat en augment.

El treball dels dossiers d'història local a les classes ha estat mínim. Alguns cursos, segons el professor/a, de l'Institut de Batxiller, els ha introduït al seu programa. Alguns aspectes han estat treballats a les classes d'E.G.B. en funció de l'exposició o del concurs de sant Jordi.

Tots els centres docents han passat per les exposicions preparades al Tallers, però no tots hi passen de la mateixa manera. Uns pocs ho preparen molt, amb activitats; altres, una mica i altres, gens.

4.- Qüestions futures

4.1 Hores d'ara, doncs, podem afirmar que, en general, el mestre/a i el professor/a té alguns mitjans per avançar en aquesta línia d'introduir la història local en els seus programes.
La qüestió es si s'ha plantejat seriosament d'utilitzar aquesta via educativa. De canviar, no solament els continguts, sinó també el mètode. Tractar les ciències socials com unes assignatures més de vida, de comprensió i de participació.

4.2 El material que hem elaborat és l'adequat?

Cal continuar, educadors i tècnics, pel camí iniciat i aprofundir en el tema.

4.3 La història local i comarcal, a l'Ensenyament Secundari Obligatori, pot aportar-hi noves possibilitats. Per als dos cicles de secundària, el total de crèdits de socials són 9 (8 d'obligatoris + 1 de variable obligatori), ampliables en entrar en joc els crèdits optatius.

"En conjunt, per a tot el sistema educatiu, es formulen desitjos que la història local i comarcal entri a l'aula, enfocat amb decisió i sense refús. En molts dels temes es podria concretar que la classe estaria més lligada a la realitat, que s'articularia més clarament un sentit temporal i dels processos de canvi, que el vocabulari seria més enriquidor, que la classe estaria lligada a fets reals, sobretot si fossin contemporanis, i, finalment, i potser com un dels més importants, que es fixaria un aprenentatge del mètode històric que li permetria en altres temes seguir una via paral·lela a la ja iniciada, agafant una autonomia real, bàsica per aprendre i generar història" (A. Gavaldà, "La història local i comarcal en el disseny curricular", Escola Catalana, maig 1995).


TALLERS D'HISTÒRIA, 1985 - 2004


1985

. Els alumnes de batxiller elaboren fitxes, a partir de l'henmeroteca, de teatre, cinema i vida quotidiana.

1986

SANT FELIU, VILA MEDIEVAL
- Exposició amb peces, mobles, documents i llibres de l'època. Realitzada a la casa de la Marques (del s. XVI), al carrer Goula.
- Edició del dossier del Taller d'Història núm.1: Sant Feliu, vila medieval
- Exercici pràctic per treballar el dossier. Proposta de recporregut: Església, casc antic (Notaria, Call etc. Testimonis de muralla medieval).
- Edició del retallable del conjunt de l'església fortificada, realitzat per N. Sanchiz

1988

SANT FELIU DE GUÍXOLS, S. XVI-XVII

- Exposició amb peces, mobles, documents i llibres. Realitzada a la casa de la Marquesa (casa del s. XVI al carrer Joan Goula).
- Edició del catàleg de l'exposició.
- Edició del dossier del taller d'Història núm. 2: Sant Feliu de Guíxols, s. XVI-XVII.
- Proposta d'activitats.
- Edició d'un cartell amb vocabulari: "Llagut de sardinals" (Dibuix de N. Sanchiz. Vocabulari de Joan Soler {Conet} i gerrmans.

1989

SEGLE XVIII

- Edició del dossier del Taller d'H. núm. 3: Les transformacions del s. XVIII
- Retallable -amb vocabulari- de l'Arc de Sant Benet (1747).

PREHISTÒRIA COMARCA

- Exposició al pati de l'Ajuntament. Visita guiada a les escoles amb projecció de vídeos i explicació de diapositives.
- Lliurament als mestres de material per poder preparar la visita.
- Informatiu de l'Arxiu i del Museu núm. 2: Catàleg de l'exposició i articles sobre les etapes de la Prehistòria.

1990

CENTENARI DEL CASINO DELS NOIS

- Exposició de commemoració del centenari de l'edifici del Casino dels Nois. La mostra de fotografies antigues, treballs, anuncis i invitacions de casinos té lloc a la casa Patxot.
- Concurs literari Sant Jordi sobre el tema del casino. Activitats del dia del lliurament de premis.
- Passada/cercavila, xocolatada i ball al Casino amb disfresses d'època..
- Edició d'una postal (invitació als balls) i del retallable del casino.
- Xerrades sobre l'associacionisme realitzades a la biblioteca del Casino dels Nois.

1991

MONESTIR

- Exposició de "La ceràmica del monestir", de ceràmica trobada al monestir des d'època romana fins al s. XIX. Exposició paral.lela de terrissa i de treballs escolars sobre la ceràmica.
- Lliurament als mestres de material d'informació sobre ceràmica, vídeos de préstec...
- Informatiu de l'Arxiu i del Museu núm. 6, dedicat al monestir.
- Edició del retallable "Monestir (edifici barroc del s. XVIII)". Exposició de retallables. Conferència inaugural sobre "Els retallables en els seus aspectes didàctics, plàstics i pedagògics", de M.A. Ramos.
- Concurs literari Sant Jordi sobre el monestir. Exposició de dibuixos i fotografies realitzats pels alumnes.
- Edició del volum núm. 6 de la Col.lecció d'Estudis Guixolencs: El monestir de Sant Feliu de Guíxols (s. X-XI). La formació del domini, de Joan Blanco.


LLIBRES GUIXOLENCS I EX LIBRIS

- Exposició de llibres i d'exlibris cedida pel Museu de Palamós.
- Xerrada sobre els exlibris com a exemple d'una experiència pedagògica.
- Xerrada sobre biblioteques escolars


CURS 1991-1992

L'EMIGRACIÓ A AMÈRICA EL S. XIX

- Edició del Taller d'Història núm. 4: Sant Feliu de Guíxols (1810-1879). De la fi de l'Antic Règim a la història contemporània.
- Exposició al monestir: "Guixolencs a Amèrica" amb objectes (quadres, mascaró de proa, caixes de mariner,...) i documents (cartes nàutiques, passaports....). S'exposà una llista amb 2.000 noms de guixolencs emigrats el s. XIX. Exposició paral·lela de treballs escolars (maquetes, dibuixos....)..
El treball dels alumnes també és exposat.
(Del 16 de gener, al 28 de febrer. 2.167 visites. 23 grups d'E.G.B., 3 de F.P., 2 de l'Escola d'Adults i 1 de l'Institut de Batxillerat.
- Elaboració per part dels mestres d'un model d'exercici per a visitar l'exposició.
- Informatiu de l'exposició: catàleg de l'exposició (núm. 10. Gener de 1992).
- Edició d'un cartell mariner amb vocabulari.
- Jornades d'història sobre el comerç i l'emigració a Amèrica. Xerrades sobre Llatinoamèrica actuals i sobre l'exili de guixolencs a Amèrica..
- Edició del volum núm. 7: Sortir de casa per anar a casa. Comerç, navegació i estratègies familiars en l'emigració de Sant Feliu a Amèrica en el s. XIX, de Cèsar Yáñez.

LA PESCA (de Setmana Santa al 10 de maig)

- Exposició sobre "El món de la pesca a Catalunya" cedida pel pescador blanenc Pere Viñas i Moix. Mostra d'arts i barques en miniatura. Evoluci´0o del món pesquer català durant aquest segle.
S'inclou a l'exposició un apartat muntat per les escoles: 2 peixeres amb algues, crustacis, peixos....
- Vídeos a l'exposició: "Arriba el peix blau", "Peix de pas", "Xarxes al ròssec",
- i "Pescar ran de costa"(Thalassa, TV3).
Model de visita elaborat pels mestres.
- Dossier-fotocòpies sobre arts de pesca
- Xerrades pràctiques diriges als mestres: Josep M. Vicens i David París.
1) Visita guiada de l'exposició per Jaume Soler, pescador.
2) Els nusos mariners, per J. Soler.
3) Visita guiada del port i de l'arribada del peix per J-LL Alegret, antropòleg de la Universitat de Girona.

CENTENARI DEL TREN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A GIRONA

- Exposició organitzada pel Consorci per a la commemoració del centenari del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona (hi participen tots els ajuntament -i arxius- dels pobles de la línia del tren). Del 27 de juny fins al 27 de juliol per al públic adult.
Els mesos de gener i febrer de 1993 retorna l'exposició a Sant Feliu i és treballada per les escoles.
- Edició del llibre Centenari del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, d'un retallable de la màquina, d'un cartell i d'un vídeo.
- Visita guiada a les escoles amb demostració de com funcionava una màquina de vapor (miniatures deixades per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines).


1993

SANT FELIU, CIUTAT INDUSTRIAL (1870-1910)

El Modernisme Guixolenc (Març-abril.)
-Exposició dividida en diversos apartats (població, urbanisme, associacions, indústria del suro, cultura.....) i amb una mostra de treballs escolars (vitralls modernistes, gravats, cartells publicitaris....).
- Edició del catàleg de l'exposició de l'exposició: "Sant Feliu, ciutat industrial (1870-1910). Informatiu de l'Arxiu i Museu d'Història de la ciutat (Nüm. 14, març 1993. I l' Informatiu núm. 15 de juliol, 1993.
- Cicles de conferències sobre la Catalunya durant aquest període.
- Edició del Taller d'Història núm. 5: De quan Sant Feliu esdevingué ciutat (1870-1910).
- Edició del retallable de l'Asil Surís.


L'ARDENYA, EL NOSTRE PATRIMONI (Del 13 al 30 de maig, 1993)

- Exposició cedida per l'Ajuntament de Tossa de Mar.
- Conferència sobre el medi natural del Massís a càrrec del biòleg Xavier Viñas.
- Sortida amb mestres de diferents escoles per tal que puguin conèixer "in situ" i fer itineraris a peu amb els seus alumnes. Puig Gros, 22 de maig.

"Ciutadans del món". Col·laboració amb Justícia i Pau deSant Feliu.
Concurs Sant Jordi.


1994

EXPOSICIONS SOBRE CINEMA D'ANIMACIÓ: CLAUDE LAMBERT I EXPERIMENTAL NINOTS (Del 4, al 28 de febrer).

- Exposicions. Visita guiada als escolars per part d'Alexandre Matas (Experimental Ninots).
- Projecció de pel.lícules de C. Lambert i Experimental Ninots, amb assistència dels autors.

LA INDÚSTRIA SURERA (1910-1945) I RICARD MUR, FOTÒGRAF DEL SURO (Del 3 de març, al 17 d'abril).

- Inauguració d'una sala del Museu dedicada a la indústria del suro. Exposició temporal cedida pel Museu del Suro sobre el fotògraf R. Mur.
- Conferència del catedràtic Jordi Nadal sobre les fonts per a estudiar la història de la indústria del suro (3 de març).
- Id. Santiago Herández "La indústria surera al Baix Empordà, 1910-1945". 10 de mar.
- Elaboració del dossier per a les escoles "Com es fan els taps de suro".
- Mostra i préstec del vídeos "Sureda lluminosa", "Els tapers de la costa" i "El suro a les comarques gironines".


SANT FELIU DE GUIXOLS, 1910-1945. DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL A LA GUERRA CIVIL (Del 25 de març, al 15 de maig).

- Exposició amb diversos apartat (població, indústria cultura, guerra civil....). Exposició paral.lela de treballs escolars (cartells).
- Edició del catàleg de l'exposició, a l'Informatiu, núm. 18, juny 1994.
- Jornades d'Història Contemporània. Cicle de conferències sobre diferents aspectes de l'època a Catalunya.
- Conferència de Francesc Vicens, "L'art de 1910 a 1945" (25 de març).
- Id.. de Margarida Casacuberta, "La literatura catalana entre el Noucentisme i la Guerra Civil", 7 d'abril.
- Id. de Pelai Pagès, "La Guerra Civil" (14 d'abril).

- Edició del taller d'Història núm. 6: Sant Feliu de Guíxols (1910-1945). De la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil.
- Publicació del llibre d' À. Jiménez La guerra civil a Sant Feliu de Guíxols
- Conferència de Fèlix Martí "Per a una cultura de la pau".
- Evocació dels guixolencs afusellats al cementiri de Girona (30 d'abril).
- Col·locació d'una placa personal.

EXILI I DEPORTACIÓ 1939-1945 (CATALANS ALS CAMPS NAZIS). Del 12 de març al 17 d'abril).

- Exposició cedida per Amical Mathausen. Ampliació de l'exposició amb materials sobre guixolencs enviats al camps nazis.
- Projecció de la pel.lícula "Nit i boira", d'a. Resnais i col.loqui amb participació de membres d'Amical Mathausen. Sessions especials per a instituts (18 de març).
- Col.locació d'un monòlit al Passeig. Diumenge, 3 d'abril).


EL POBLAT IBÈRIC DELS GUÍXOLS

-Inauguració de la sala II de Museu reonovada. Exoisici-o semi-permanent sobnre el poblat ibèric, amb objectes, maqueta, video, etc.
- Edicií d'un Inofrmatiu de l'Arxiu i del Museu sobre el tema: El Poblat Ibvèric dels Guixols", núm. 19, octubre de 1994.

CATALUNYA, UN PAÍS OBERT AL MÓN (Del 12 de novembre al 8 de desembre).

- Exposició portada per l'associació GRAMC. Ampliació de l'exposició amb un plafó referent a l'emigració de Sant Feliu.
- Visites escolars acompanyades per una guia ecuatoriana, Maria Isabel Eguez: 1.126 escolars.

1995

EINES I OFICIS TRADICIONALS (Inaugurada el 24 de febrer - 15 de maig)

- Exposició sobre diferents oficis tradicionals: carboner, feines del camp, baster, esclopeter, cisteller, mestre d'aixa...
A més dels objectes exposats, hi havia plafons explicatius sobre l'ofici, anuncis de diaris època i dibuixos amb el nom de les eines. També hi havia un espai per veure alguns vídeos d'oficis.
A classe es treballen els oficis amb explicaciions, vocabulari, cançons, etc,, i mirant diferents videos que esl expliquen.
Hi col·laboren, en l'exposició, molts particulars.
3.027 visitants.
- Lliurament a les escoles d'un dossier amb explicacions i notícies dels oficis a Sant Feliu, basat en el llibre de C. Aulí i G. Llinàs Eines i Oficis (Ajuntament d'Olot, 1982).
- Vídeos.
- Catàleg de l'exposició a l' Informatiu ním. 21 (maig 1995).
- Concurs literari de Sant Jordi, dedicat al tema.

EXPOSICIÓ DE TREBALLS DE DISSENY DELS ALUMNES DE L'I.B. Sant Elm (Del 9 al 23 d'abril).
973 visites.

EDUARDO MASFERRÉ, UN FOTÒGRAF CATALÀ A LES FILIPINES (Abril i maig).
- Ediciío d'un catàleg

PATRIMONI I HISTÒRIA LOCAL Jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas (6 i 7 d'octubre)
Més d'un centenar d'inscrits, entre els que hi havia professors d'Institut i mestres.
Hi intervenen eñls professor Narcís soler, Josep antponi Gisbert, LlorenÇ Ferrer i Ramon Alberch.
Edició de les ponències i comunicacions

CURS 1995-1996

Comença el nou curs amb les trobades habitual entre entre arxivers i professors, treballant el centenari del cinema.
Es publica un llibre Perspectives ebntorn dels cent anys de cinema a Sant Feliu de Guíxol que recull en un capítol "Una mica d'història" el treball elaborat per alguns dels primers alumnes de l'Institut que partciparen en els Tallers d'Històpria inicials, del cur 1985/86.
Els mestres entre una sol·licitud a l'Ajuntament en què denmanen que es faci cinema al Teatre-Auditori
El dia 27 de desembre s'orgnaitzxa un acte cpommoratiu amb una xerrada a càrrec del crític Salvador Montalt i la projecció de la pel·lícula Delicatessen.
Es comená a treballar i discutir el dossier de la història de Sant Feliu durant el franquisme.
Es fan altres trobades per a elaborar un manual d'història de Sant Feliu, pensant sobretot en les escoles.
Durant el darrer trimestre del curs 1995/96 els cursos de cicle inicial treballaren un Taller, a mb conètic, "Cinema d'animació filandeès"

1996/97

SANT FELIU SOTA EL FRANQUISME (1940-1975)

Comença el curs (Elena Esteva, Bea Cruset, Tina Murlà, Valentina Escudero, Maria de la Peña, Fibna Puljolràs, Lluís Calverons, M. LluïsA Rojas, Rosa M. Martí i Carme Zurita),el dossier sobre el franqusime.

-Exposició organitzada en diferents àmbits: la vida política, la resistència, la qüestió social, la població, el treball l'urbanisme, la cultura (festes, música, teatre, associacions, l'ensenyament...), amb documents gràfics, escrits i sonors.
S'inaugurà el 28 de març, i finalitzà el 2 de juny.
La mostra es dividia en diversos apartats: la vida política, la qüestió social, la religió, la ciutat, el treball, el trusime, el transport, la cultura (teatre, cinema, associacions, música...), l'ensenyament,m la vida quotifdiana i les imatges d¡altre temps.
Recreació d'espais: cuina, menjador, aula d'escola. Audició d'himnes feixistes. Banderes.
- Vídeos i diapositives.
El nombre total de visitants va ser de 5.524, dels quals 4.485 la van fer de forma ibndividual, i 1.039 en visita col·lectiva.
Un total de 28 grups:
E.G.B. 15 grups (665)
Ensenyament Secundari: 7 grups (154)
Altres grups, 3 (52).
202 visitants contesten una enquesta, amb del 90 % de respostes positives.

- Edició del Taller d'Història núm. 7: Sant Feliu durant el franqusime.
- Concurs Lirterai de Sant Jordi sobre el tema.


CONTINUA EL CENTENARI DEL CINEMA

S''organitza un cicle de projeccions quinzenals de pel·lícules i de presentacions (febrer-juny de 1996).


VISITES GUIADES DE L'ARXIU PER A ALUMNES D'INSTITUT

Durant l'any 1996 s'organitzen unes visites guiades a l'Arxiu Municipal en dos períodes diferents. A principis d'any (del 9 al 15 de gener) i a la tardor (23 --25 d'octubre). Els professor de 3r de BUP programen un treball de curs en el qual els alumnes han de buscar informació a partir de documents de l'arxiu. Llavors, abans de venir directament i d'una mnaera individual a l'Arxiu, se'ls explica el contingut, funcions, i tasques del Servei d'Arxiu
El primer grup d'alumnes, un total de 130, treballava ep tema del franquisme (en la mateixa època que piden veure l'exposició) a partir dels microfils i el buidatge del padró d'habitants de 1940 i del setmanari Àncora.
El segon grup, un totald de 105 nois i noies investigaren la població guixolenca en els segles XVIII, XIX i XX a partir dels microfilms dels llibres parroquial (bateigs, òbits i casaments).

XERRADA SOBRE "QUÈ SÓN ELS TALLERS D'HSITÒRIA" amb diapositives de les activitats realitzades, al Centre Cívic de Vilartagues el 23 de maig de 1996, organitzat per l'Associació de Veïns de Vilartagues.

EL NOSTRE PATRIMONI
- Exposició sobre el patrimoni: amb dibuixos i pintures de l'artista Alexandre Matas, i treballs (escrits, manualitats ....) escolars.
- Concurs literari.
- Sortides (Sortida a l'Ardenya, i a Sant Elms i al Puig)
-Treballs d'elaboració d'un catàleg de construccions i elements urbanístics i naturals a protegir.

ALTRES ACTIVITATS DE 1997
S'implicà els professors dels Tallers d'Història en una demostració de fabricació d'eines prehistòriques, amb mostra de materials i de produccció de foc3 a la que van assisr-hi 47 persones. En tractar-se d'un acte amb un component didàctic important va ser ben aprofitada pels ensenyabnts que hi veieren com es fabricaven eines tallant la pedra amb tot tipus de percutgors (estris de fusta, de pedra, de banya...) i com podia produir el foc de tres maneres diferents.

També es féu una excursió a la zona de Pedralta per a veure com es feia una carbonera, i tot el procés del carbó vegetal

1998
- Edició d'un dossier sobre el mercat medieval i la sal.
- Jornada festiva amb la participació de les 5 escoles i ells dos instituts.

1999

1899 i 1999: DOS FINALS DE SEGLE
- Comparació entre les dues èpoques.
- Recuperació de les cançons i danses de fa un segle.
- Concurs literaris Sant Jordi. Publicació de treballs i dibuixos.

Curs 2003 - 2004

(Les obres començaren l’any 1903. Oficialment, sembla, que acabaren el 1918. Però encara l’any 1920, s’hi feien obres).

AMB MOTIU DEL CENTENARI DE LA CONSTRUCCCIÓ DEL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (1904), PROPOSTA DE FER UN RECORREGUT HISTÒRIC DES DE L'ÒPTICA DE LA BADIA

1.- Mapa geològic i característiques geogràfiques de Sant Feliu

2.-El port natural en l'antiguitat
Activitat marítima preromana i romana
Embarcacions
Localització d'una barca romana a la plaça del Mercat

3.- El port medieval
Port natural de Girona
Entrades i sortides de mercaderies.
Drets senyorials. Qüestió del "ribatge": tancament del port
Institucions: Consolat de Mar i Llotja
Privilegi del rei Ferran. El moll de 1493
La societat guixolenca en l'època de les obres del primer moll
Navegació, comerç i cabotatge (s. XIII-XVIII)
Dels perills de la mar

4.- Època moderna (s. XVIII)
Drassanes reials. Construcció del "Catalan".
El món de la pesca. Tècniques
Manufactura del suro
Fortificació del port (1751): el Fortí
Activitat corsària

5.- Segle XIX
Canvis i crisi del comerç. Comerç i emigració a Amèrica
Tràfic marítim (1800-1865)
Intent frustat de construir el port (1862)
Activitat de les drassanes
Naufragis
Salvament

6.- Segle XX
Gestació del port modern
La construcció del port (1903 - 1920)
Gestió municipal (1901-1904)
Descobriment del poblat ibèric del Fortim (1903). Eudardo G. Hurtebise.
Treballs preliminars i col·locació de la primera pedra. Vinguda del rei (1904)
Treballs de consolidació del dic

7.- Ramal del tren al port

La ciutat industrial i el port.
El carbó, com a font energètica
Entrada i sortida de mercaderies amb vapors i velers.

L'activitat portuària. Professions: pescadors, camàlics, consignataris, pràctics, etc. Duana.

Incidència de la Guerra Civil. Els bombardeigs. Entrada de refugiats de guerra.

8.- De la reconstrucció i expansió de la postguerra a la paralització del port comercial

Incidència de la Guerra Civil. Els bombardeigs, -Entrada de refugiats de guerra
Treballs de recuperació
Represa de les activitats comercials
Incidència del turisme
Club Nàutic

9.- El futur del port
La necessària reconversió de la zona portuària: projectes actuals i possibles alternatives

BIBLIOGRAFIA

ALBERCH, Ramon, Els arxius, entre la memòpria històrica i la socvietatr del coneixement. Edit. UOC: Pòrtic, Barcelona 2002

BOADAS, Joan, "L'estratègia de difusió del arxius catalans: anàlisi d'actuacions i algunes propostes", Lligall, 8 (1994).

DD.AA, "La divulgació de la història nacional", Escola catalana, núm. 320, maig, 1995.

DD.AA. "Arxiu i didàctica de la història", a Plecs de la Històrica Local. L'Avenç, núm. 260. Juliol/agost 2001.

DD.AA.., "Quina història s'ensenya?", L'Avenç, núm. 261. Setembre 2001.

DD.AA., Archivos y cultura: manual de dinamización. Edic. Trea, S..L., 2001.

DD.AA, "L'ensenyament de la Història a la fi del segle XX", Perspectiva escolar, 224, abril 1998.

FONTANA, Josep, "L'arxiu com a testimoni de vida", Lligall, 12, 1998.

GARCIA BLANCO, Àngela, Didàctica del museo. El descubrimiento de los objetos, Ediciones de la Torre, Madrid, 1994.

JIMÉNEZ, Àngel, Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1997

PAGÈS, Joan, "Les fonts literàries en l'ensenyament de la història", L'Avenç 235, abril 1999.

TRIBÓ, Gemma (Coord.), Didàctica amb fonts d'arxius. Llibre d'Actes. Primeres jornades Ensenyament - Arxius. ICE, UB, 2002.