Centenari de la Setmana Tràgica

“SETMANA ROJA”, AL BAIX EMPORDÀ

Agitació social entre el 25 de juliol i l’1 d’agost de 1909

L’estiu de 1909 s’aguditzà la crisi del sector surer en una comarca que comptava amb la tradició d’un moviment obrer força organitzat. Molts treballadors es trobaven enquadrats, per oficis, en la Federació Local de Sindicats Obrers -integrada a Solidaritat Obrera-, en complicitat amb el partit federal (UFNR). Sindicalistes i republicans compartien -amb matisos i incoherències- l’ideal per una societat més justa i laica, en un marc en què el recurs a la violència no era nou. El setmanari republicà El Programa -hi escrivien Anselmo Lorenzo, Artur Vinardell (des de París), mestres racionalistes, etc.- els feia d’enllaç.
A Sant Feliu de Guíxols, el diumenge 25 de juliol de 1909, aparegueren pasquins que incitaven el poble a manifestar-se contra l’embarcament de tropes cap al Marroc, i a la vaga general. L’endemà, la població paralitzada secundà la vaga que, en principi, prengué un aire absolutament pacífic. Els incidents començaren el dimarts, 27 de juliol, quan un grup d’obrers es presentà davant de la fàbrica de Charles Pansin. L’empresari els rebé a trets d’arma de foc. Per sort, cap obrer no va ser ferit. Però allò va ser la guspira que encengué els ànims dels manifestants. A la tarda del mateix dia, una nombrosa manifestació es va concentrar a la plaça de l’Ajuntament per protestar contra el senyor Pansin, que havia estat detingut per la Guàrdia Civil. L’alcalde federal Josep Irla i Bosch intentà, inútilment, d’asserenar els vaguistes enrabiats.
Al matí del dia 28, la gent es va aplegar de nou davant de la casa de la Vila, amb presència notable de dones. Després de cridar contra el fabricant i la guerra, un grup de la manifestació es va dirigir cap a l’església de Sant Joan. Amb petroli ruixaren la porta de la capella, trossejada a cops de destral, i hi calaren foc. El jove Josep Rodas i Valls en va treure el Santíssim, mentre les flames ho engolien tot. També es va cremar i saquejar el col·legi dels Hermanos. Cap religiós ni clergue no va prendre mal. A Calonge es va intentar d’incendiar l’església parroquial de Sant Martí, es devastà el col·legi i la residència de les germanes Carmelites de la Caritat i dos religiosos varen ser ferits. A Palamós, dos germans de les Escoles Cristianes (francesos) hi van ser maltractats, i s’assaltà el col·legi. A Palafrugell, el dia 28 de juliol, el comitè de vaga es constituí en Junta Revolucionària que, en fer-se amb l’autoritat municipal, va declarar la República. Dada que ens mostraria la connotació política de la revolta.
Després, també en aquestes poblacions, hi seguiren setmanes d’una repressió desproporcionada.

(Publicat a la revista Presència)