ANY VICENS VIVES

(Portada del setmanari ganxó L’AVI MUNÉ (núm. 693, del 15 d’agost de 1931) amb la col·laboració a primera plana d’un article de Jaume Vicens: “Del primer moll de Sant Feliu de Guíxols”).


Relacions de Vicens Vives amb Sant Feliu.

Avui diumenge 6 de juny es compleixen cent anys del naixement de Jaume Vicens Vives. Per aquest motiu el Diari de Girona publica un excel·lent suplement dedicat a la seva vida, obra i llegat.
Aquest any se celebra, per partida doble, el centenari de l’ historiador Jaume Vicens i Vives: el centenari del seu naixement a Girona (1910) i el cinquantenari de la seva mort a Lió (1960). Doble aniversari.
Vicens Vives no va ser solament historiador. Si així fos, les celebracions que es fa arreu avui no tindrien tant de ressò. I és que, més enllà dels arxius i de les metodologies històriques, Vicens va tenir un gran sentit de país i de responsabilitat cívica.
Sobre aquest historiador important hi ha molta bibliografia escrita. Aquí tan sols farem memòria de la seva estreta relació amb Sant Feliu de Guíxols.
Personalment no el vaig conèixer, però vaig ser alumne de Santiago Sobrequés Vidal, un altre excel·lent historiador gironí, que fou amic, company i col·laborador de Vicens Vives. Ell ens parlava a classe i ens invitava a llegir alguns dels seus treballs.

El dia 10 de febrer d’aquest any es va començar a celebrar l’any Vicens Vives. Dins tot el ventall d’actes que es fan per a fer-ne memòria, ignoro si algun recordarà l’estreta vinculació de Jaume Vicens amb Solius i Sant Feliu de Guíxols.

Ascendència familiar ganxona, conferències i escrits

En aquest punt, seguim el que un altre prolífic historiador gironí actual, Josep Clara, ha deixat escrit sobre la relació de Jaume Vicens Vives amb Sant Feliu. Diu que “la vinculació de Jaume Vicens amb Sant Feliu de Guíxols no resulta de cap manera estranya, ja que les seves arrels paternes procedien de Sant Feliu, on havien nascut el seu pare (Joan Vicens Comas), i els seus avis (Joan Vicens Planas i Maria Comas Gibert) i els besavis (Jeroni Vicens i Rosa Planas). La família de la mare, vinculada a Llagostera, també tenia arrels ganxones per la banda dels Batet”.

D’altra banda, Josep Vallverdú recordava el 1955 que Vicens Vives havia passat bona part de la seva infància en aquesta ciutat de Sant Feliu. I ell mateix es declarava admirador i bon coneixedor de la Costa Brava. En una carta reconeixia: “Li diré que he crescut o m’he format a Sant Feliu de Guíxols, que he llegit Teòcrit a la cala dels Capellans, i Dostoievski a la cala Menuda...”
Efectivament, el pare -Joan Vicens Comas- es va traslladar a Girona i va ser l’home de confiança al despatx del senyor Ensesa, i des d’allà va recolzar algunes de les iniciatives turístiques del seu poble natal, com la participació de l’Ensesa en la compra dels banys de Sant Pol. Per tant, les anades i vingudes de Girona a San Feliu eren constants.

I, organitzada pel Centre Excursionista Montclar, va donar la seva primera conferència d’història sobre la crisi catalana del segle XV: fams, pestes i guerres s’anaren succeint i comportaren el despoblament dels molts pobles i de nombrosos masos. Això va ser la conseqüència d’una guerra social de cent anys, amb els pagesos que volien acabar amb la servitud (“remença”) i amb els “mals usatges” que havien imposat els senyors més poderosos.
Llegeixo al llibre Cinquanta anys del Centre Excursionista Montclar (2000) que el mes de juny de 1959 el CMM va organitzar una altra conferència.

Segons les meves notes, preses fa molts anys, que no he tornat a revisar, el setmanari guixolenc Àncora va publicar tres articles del famós gironí:

. “Sobre la rauxa i el sentit de la realitat” (21.08.1958)
. “Sobre les estructures” (19.09.1958)
. “Economies i Societats de la Costa Brava” (7.05.1959)

Dos articles sobre Sant Feliu d’època republicana

Ja abans de la Guerra Civil, Jaume Vicens Vives havia col·laborat amb el setmanari L’Avi Muné amb un article publicat el 15 d’agost de 1931, que tracta de la construcció del moll medieval de Sant Feliu, pels volts de 1496.
També havia col·laborat amb el setmanari republicà El Programa de l’1 d’agost de 1934 amb la publicació “Els nuclis de població de la Costa Brava a l’època de les invasions”.
Són dos treballs de caire divulgatiu en el context de l’època medieval catalana, que Vicens treballava en aquells moments.
No hi ha dubte que la personalitat de Jaume Vicens Vives va ser fascinant des del punt de vista personal i en diverses direccions del teixit social, amb una gran capacitat de treball. Va ser un líder en molts aspectes de la vida del país de la seva època.

Han passat molts anys i tot ha anat evolucionant, les idees i els coneixements històrics. Tan sols, aquí, volem deixar constància de la relació personal i professional de Jaume Vicens Vives amb la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.