Estic content de veure que a Llagostera, per exemple, hi ha un grup -Recuperant MEMÒRIA HISTÒRICA- que aquest diumenge 18 d’abril fan diversos actes en commemoració de la proclamació de la II República. Des d’aquí els felicito, i m’hi adhereixo. Que jo sàpiga, a Sant Feliu ningú no celebra l’aniversari de la República. És una pena.
Avui constatem que han arribat mals temps per parlar de la Segona República, la Guerra Civil, el cop d'Estat militar i de la dreta i la repressió franquista durant 40 anys. Aquests fets històrics són inseparables. Sense la República i els seus avenços socials i democràtics no s'hauria produït l'aixecament feixista. Els historiadors seriosos fa molts anys que ho han estudiat i establert. Però avui aquests professionals es veuen superats pels revisionistes, manipuladors, ideòlegs que des de la premsa, en tertúlies a TV, o des les estructures de poder (judicial, per exemple) intenten que no es dignifiquen les víctimes del franquisme. I insisteixen en beatificar de nou les víctimes de la repressió republicana. Cosa que durant el franquisme es va fer durant quaranta anys. Però, encara els sembla que és poc.
Hi ha encara molts franquistes (fills, néts, besnéts..., en sentit ideològic!) incrustats en l’aparell de l’Estat. Deu ser veritat que Franco “lo dejo todo atado y bien atado”!
El 14 d'abril de 1931 es proclamà la Segona República. La Federació Local de Sindicats, amb la seva figura capdavantera Francesc Isgleas, l'acollí amb un cert escepticisme; perquè pensaven que el republicanisme, malgrat la seva aparença "esquerrana" i el seu tarannà liberal, no podia oferir cap mena de canvi substancial.
Tanmateix, l'avenç polític era un fet. La democràcia començava a ser una realitat al país, junt amb la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans.
I potser és aquí que cal observar que, a Sant Feliu de Guíxols almenys, s'ha verificat la hipòtesi històrica que durant les eleccions que s'hi celebraren durant la República, la majoria d'afiliats a la CNT votaven pels federals, per l'Esquerra. Probablement els anarquistes "purs" mai no ho varen fer, però eren pocs. En canvi, la majoria dels membres de la Federació Local de Sindicats -que no eren estrictament anarcosindicalistes- sí que votaven els federals.
Això explicaria que l'Esquerra Republicana de Catalunya -el Centre Republicà Federal, amb condicions, havia deixat d'existir com a tal per a ingressar a l'ERC- continués essent hegemònica en la política local.
El republicanisme guixolenc en totes les eleccions de la Segona República es manifestà sempre amb força. La qual cosa no s'explicaria si no fos en la seva tradició, en el context històric de Sant Feliu.
Destacar aquest tret polític, majoritari, del nostre poble ens ha semblat bàsic per a poder entendre el que per al conjunt de guixolencs va significar la guerra. Perquè entenem que l'aixecament militar -origen de la guerra civil- tenia una connotació essencial d'antirepublicanisme. El sector militar que -amb el suport de les classes conservadores- desencadenaren la guerra ho feren sobretot per abatre el règim legal republicà. Per això començaren a preparar el cop d'Estat immediatament després -l'endemà- del triomf de la II República del 1931. El mateix 14 d'abril el general Berenguer manifestà al rei que l'exèrcit estava disposat a revocar el resultat de les eleccions. I Franco, durant la primera setmana, intentà de mal dissimular la seva clara aversió contra el nou règim democràtic i la seva lleialtat al vell. Segons confessà en les seves memòries el monàrquic Ansaldo, havent arribat la tardor de 1931 "la resistència a la República començà a prendre forma en certs mitjans polítics i intel·lectuals a l'ombra, sempre propícia, del sabre d'algun general descontent".
Eleccions
D'acord amb el cens de població de 1929 -9.563 habitants de dret-, a Sant Feliu s'havien d'elegir 17 nous regidors: 7 pel primer districte, 7 pel segon i 3 pel tercer. L'article 25 d'una vella llei municipal (2-X-1877) establia un sistema de representació majoritària per districtes, que permetria sempre una representació de les minories. A Sant Feliu es presentaren només el Centre Republicà Federal, com a candidat de la majoria, i el Centre Català Autonomista (Regionalistes) com a candidat de la minoria. Per tant, no hi havia candidatures oposades. D'aquesta manera, doncs, s'hagué d'aplicar l'article 29 de la llei del 8-VIII-1907: "En los distritos donde no resultasen proclamados candidatos en mayor número, la proclamación de candidatos equivale a su elección, y les releva de la necesidad de someterse a ella".
Així, el diumenge 5 d'abril resultaren proclamats i conseqüentment elegits, sense necessitat de votació popular, els 12 regidors de la majoria federal i els 5 de la minoria regionalista:
Pel districte primer:
Miquel Payet Riera 49 anys, comerciant
Antoni Bargeli Seva 24 anys, administratiu
Josep Costa Barnada 33 anys, taper
Lluís Martí Arboix 30 anys, administratiu
Feliu Parals Morató 37 anys, taper
(Regionalista) Joan Font Crosas 47 anys, administratiu
(Regionalista) Joan Esteva Romà 46 anys, empleat del tren
Pel districte segon:
Ramon Surra Caseras 47 anys, taper
Francesc Campà Viarnés 29 anys, lampista
Paulí Margou Oliveras 52 anys, taper
Francesc Planellas Daura 41 anys, comerciant
Ponç Valls Ferrer 35 anys, taper
(Regionalista) Benet Bartomeu Batllori 48 anys, administratiu
(Regionalista) Santiago Nadal Bonet 49 anys, metge
Pel districte tercer:
Joan Blanch Roura 52 anys, pescador
Lluís Bussot Rourich 41 anys, mecànic
(Regionalista) Josep Bonal Fornós 39 anys, taper
Però fins al 12 d'abril no es desvetllà l'entusiasme entre els republicans guixolencs, en conèixer la victòria de l'Esquerra als municipis grans de Catalunya.
Pel que fa a les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931, el període preelectoral transcorregué amb la més absoluta normalitat. Tan sols se celebraren dos mítings. A la sala del cinema "Mundial" tingué lloc una conferència que anà a càrrec de Jaume Miravitlles Navarra i de Miquel Adam Sánchez, els dos polítics que es presentaven pel Bloc Obrer i Camperol. Miravitlles fou, merò, qui més i millor va parlar. Advocà pel repartiment de les terres no treballades; per la separació absoluta de l'Església i l'Estat; pel dret a l'autodeterminació de tots els grups nacionals i, per tant, de Catalunya. Sostingué que els obrers sindicats havien d'abondonar el seu apoliticisme i lluitar a fi de tenir representació parlamentària, com a instrument eficient per a una més justa legislació a favor del proletariat. Assegurà que Espanya no estava preparada per anar a la transformació radical que comportaria una revolució social[1].
Amb la mateixa tranquil·litat de la campanya, es desenvoluparen les eleccions del diumenge, amb el següent resultat:
COALICIO CATALANA REPUBLICANA
Salvador Albert Pey (republicà federal) 1.930 vots
Manuel Carrasco Formiguera (P.C.R) 1.898 vots
Miquel Santaló Parvorell (ERC) 1.892 vots
Albert de Quintana i de León (ERC) 1.891 vots
Josep Puig d'Asprer (PRR) 1.878 vots
LLIGA REGIONALISTA
Joan Estelrich Artigues 317 vots
Josep Ayats Surribas (Dreta Republicana) 308 vots
Carles Badia Malagrida 292 vots
Joan Vallès Pujals 282 vots
Jaume Masó Valentí 277 vots
BLOC OBRER I CAMPEROL
Jaume Miravitlles Navarra 24 vots
Miquel Adam Sánchez 1 vot
El nombre d'abstencions fou de 780/790 votants.
El polític guixolenc Salvador Albert -qui, el 14 d'abril des del balcó de l'Ajuntament, demanà als seus conciutadans "..i ara seny, seny i molt de seny"- va ser el candidat amb més vots de la província de Girona, amb un total de 57.675.
Aquest aclaparador triomf dels republicans tingué com a conseqüència local que la minoria del "Centre Català autonomista" de l'Ajuntament presentés la seva dimissió.
[1]L'Avi Muné, 4-VII-1931; La Costa Brava, 4-VII-1931.
Avui constatem que han arribat mals temps per parlar de la Segona República, la Guerra Civil, el cop d'Estat militar i de la dreta i la repressió franquista durant 40 anys. Aquests fets històrics són inseparables. Sense la República i els seus avenços socials i democràtics no s'hauria produït l'aixecament feixista. Els historiadors seriosos fa molts anys que ho han estudiat i establert. Però avui aquests professionals es veuen superats pels revisionistes, manipuladors, ideòlegs que des de la premsa, en tertúlies a TV, o des les estructures de poder (judicial, per exemple) intenten que no es dignifiquen les víctimes del franquisme. I insisteixen en beatificar de nou les víctimes de la repressió republicana. Cosa que durant el franquisme es va fer durant quaranta anys. Però, encara els sembla que és poc.
Hi ha encara molts franquistes (fills, néts, besnéts..., en sentit ideològic!) incrustats en l’aparell de l’Estat. Deu ser veritat que Franco “lo dejo todo atado y bien atado”!
El 14 d'abril de 1931 es proclamà la Segona República. La Federació Local de Sindicats, amb la seva figura capdavantera Francesc Isgleas, l'acollí amb un cert escepticisme; perquè pensaven que el republicanisme, malgrat la seva aparença "esquerrana" i el seu tarannà liberal, no podia oferir cap mena de canvi substancial.
Tanmateix, l'avenç polític era un fet. La democràcia començava a ser una realitat al país, junt amb la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans.
I potser és aquí que cal observar que, a Sant Feliu de Guíxols almenys, s'ha verificat la hipòtesi històrica que durant les eleccions que s'hi celebraren durant la República, la majoria d'afiliats a la CNT votaven pels federals, per l'Esquerra. Probablement els anarquistes "purs" mai no ho varen fer, però eren pocs. En canvi, la majoria dels membres de la Federació Local de Sindicats -que no eren estrictament anarcosindicalistes- sí que votaven els federals.
Això explicaria que l'Esquerra Republicana de Catalunya -el Centre Republicà Federal, amb condicions, havia deixat d'existir com a tal per a ingressar a l'ERC- continués essent hegemònica en la política local.
El republicanisme guixolenc en totes les eleccions de la Segona República es manifestà sempre amb força. La qual cosa no s'explicaria si no fos en la seva tradició, en el context històric de Sant Feliu.
Destacar aquest tret polític, majoritari, del nostre poble ens ha semblat bàsic per a poder entendre el que per al conjunt de guixolencs va significar la guerra. Perquè entenem que l'aixecament militar -origen de la guerra civil- tenia una connotació essencial d'antirepublicanisme. El sector militar que -amb el suport de les classes conservadores- desencadenaren la guerra ho feren sobretot per abatre el règim legal republicà. Per això començaren a preparar el cop d'Estat immediatament després -l'endemà- del triomf de la II República del 1931. El mateix 14 d'abril el general Berenguer manifestà al rei que l'exèrcit estava disposat a revocar el resultat de les eleccions. I Franco, durant la primera setmana, intentà de mal dissimular la seva clara aversió contra el nou règim democràtic i la seva lleialtat al vell. Segons confessà en les seves memòries el monàrquic Ansaldo, havent arribat la tardor de 1931 "la resistència a la República començà a prendre forma en certs mitjans polítics i intel·lectuals a l'ombra, sempre propícia, del sabre d'algun general descontent".
Eleccions
D'acord amb el cens de població de 1929 -9.563 habitants de dret-, a Sant Feliu s'havien d'elegir 17 nous regidors: 7 pel primer districte, 7 pel segon i 3 pel tercer. L'article 25 d'una vella llei municipal (2-X-1877) establia un sistema de representació majoritària per districtes, que permetria sempre una representació de les minories. A Sant Feliu es presentaren només el Centre Republicà Federal, com a candidat de la majoria, i el Centre Català Autonomista (Regionalistes) com a candidat de la minoria. Per tant, no hi havia candidatures oposades. D'aquesta manera, doncs, s'hagué d'aplicar l'article 29 de la llei del 8-VIII-1907: "En los distritos donde no resultasen proclamados candidatos en mayor número, la proclamación de candidatos equivale a su elección, y les releva de la necesidad de someterse a ella".
Així, el diumenge 5 d'abril resultaren proclamats i conseqüentment elegits, sense necessitat de votació popular, els 12 regidors de la majoria federal i els 5 de la minoria regionalista:
Pel districte primer:
Miquel Payet Riera 49 anys, comerciant
Antoni Bargeli Seva 24 anys, administratiu
Josep Costa Barnada 33 anys, taper
Lluís Martí Arboix 30 anys, administratiu
Feliu Parals Morató 37 anys, taper
(Regionalista) Joan Font Crosas 47 anys, administratiu
(Regionalista) Joan Esteva Romà 46 anys, empleat del tren
Pel districte segon:
Ramon Surra Caseras 47 anys, taper
Francesc Campà Viarnés 29 anys, lampista
Paulí Margou Oliveras 52 anys, taper
Francesc Planellas Daura 41 anys, comerciant
Ponç Valls Ferrer 35 anys, taper
(Regionalista) Benet Bartomeu Batllori 48 anys, administratiu
(Regionalista) Santiago Nadal Bonet 49 anys, metge
Pel districte tercer:
Joan Blanch Roura 52 anys, pescador
Lluís Bussot Rourich 41 anys, mecànic
(Regionalista) Josep Bonal Fornós 39 anys, taper
Però fins al 12 d'abril no es desvetllà l'entusiasme entre els republicans guixolencs, en conèixer la victòria de l'Esquerra als municipis grans de Catalunya.
Pel que fa a les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931, el període preelectoral transcorregué amb la més absoluta normalitat. Tan sols se celebraren dos mítings. A la sala del cinema "Mundial" tingué lloc una conferència que anà a càrrec de Jaume Miravitlles Navarra i de Miquel Adam Sánchez, els dos polítics que es presentaven pel Bloc Obrer i Camperol. Miravitlles fou, merò, qui més i millor va parlar. Advocà pel repartiment de les terres no treballades; per la separació absoluta de l'Església i l'Estat; pel dret a l'autodeterminació de tots els grups nacionals i, per tant, de Catalunya. Sostingué que els obrers sindicats havien d'abondonar el seu apoliticisme i lluitar a fi de tenir representació parlamentària, com a instrument eficient per a una més justa legislació a favor del proletariat. Assegurà que Espanya no estava preparada per anar a la transformació radical que comportaria una revolució social[1].
Amb la mateixa tranquil·litat de la campanya, es desenvoluparen les eleccions del diumenge, amb el següent resultat:
COALICIO CATALANA REPUBLICANA
Salvador Albert Pey (republicà federal) 1.930 vots
Manuel Carrasco Formiguera (P.C.R) 1.898 vots
Miquel Santaló Parvorell (ERC) 1.892 vots
Albert de Quintana i de León (ERC) 1.891 vots
Josep Puig d'Asprer (PRR) 1.878 vots
LLIGA REGIONALISTA
Joan Estelrich Artigues 317 vots
Josep Ayats Surribas (Dreta Republicana) 308 vots
Carles Badia Malagrida 292 vots
Joan Vallès Pujals 282 vots
Jaume Masó Valentí 277 vots
BLOC OBRER I CAMPEROL
Jaume Miravitlles Navarra 24 vots
Miquel Adam Sánchez 1 vot
El nombre d'abstencions fou de 780/790 votants.
El polític guixolenc Salvador Albert -qui, el 14 d'abril des del balcó de l'Ajuntament, demanà als seus conciutadans "..i ara seny, seny i molt de seny"- va ser el candidat amb més vots de la província de Girona, amb un total de 57.675.
Aquest aclaparador triomf dels republicans tingué com a conseqüència local que la minoria del "Centre Català autonomista" de l'Ajuntament presentés la seva dimissió.
[1]L'Avi Muné, 4-VII-1931; La Costa Brava, 4-VII-1931.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada