Ahir dijous, 5 de novembre, va morir a Barcelona el compositor guixolenc Lluís Lloansí i Marill, a l’edat de 95 anys. El mestre va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 25 d’agost de 1914. Encara que no es va dedicar a la música de forma professional, es pot dir que la música va ser la gran passió de la seva vida. Les primeres beceroles les va rebre al col·legi dels Hermanos. I més tard va ampliar els seus coneixements musicals prop d’un altre músic guixolenc, deixeble de Juli Garreta, el mestre Josep Maria Vilà i Gandol (1904 -1937). El seu contacte amb el mestre Vilà va ser possible per la intervenció d'en Just, germà d'en Lluís, que n'era gran amic. Aquesta amistat entre el seu germà Just i Josep M. Vilà va ser el que va relacionar els dos músics -deixeble i mestre, respectivament- pels volts de 1930.
Em consta l’admiració que Lluís Lloansí va sentir tota la seva vida pel seu primer mestre -que morí ben jove encara-, i lamentava que se’l tingués tan oblidat. Va tenir cura de la seva obra que, ben ordenada i classificada, la va dipositar a l’arxiu municipal, d’acord amb la voluntat dels familiars dipositaris de l’obra del mestre Vilà.
A més d’en Just, en Lluís tenia un altre germà més gran: mossèn Ramon (1906 – 1985) que va ser rector de Platja d’Aro i, després, capellà del nostre Hospital.
La formació musical del mestre es va anar fent a Barcelona de forma més aviat autodidacta. Però, no per això, deixà d’excel·lir la seva cultura musical, que era molt ampla sobretot en l’àmbit sardanístic.
No podem ara i aquí fer la biografia del mestre Llaonsí, que ja figura en tots els llibres que parlen del fet musical a Catalunya i als diccionaris d’autors de sardanes i de música per a cobla. I a ells em remeto.
Em plau, però, d’acabar aquesta nota del bloc amb unes paraules d’un bon amic de Lloret, Joan Domènech i Moner, que coneixia perfectament el mestre que ahir ens va deixar. Diu en Joan: “Lloansí fou sempre un exemple de ponderació, de bon gust, d’elegància i de correcció. Les seves creacions són un fidel reflex de la seva persona. S’hi descobreix la pulcritud, la dignitat, el seny, l’elevació de l’esperit, etc., amb senzillesa planera i simpatia mai fictícia”.
El meu tracte personal amb el mestre Lluís Lloansí, encara que limitat, confirma les paraules d’en Joan.
Que reposi en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Snt Feliu és ciutat de músics que se'ls reconeix fora. I els que som dins no els valorem?? no massa.
ResponEliminaMolt preocupats per tot allò que ens ve de fora.
Àngel els teus escrits al bloc reflecteixen actualitat, sempre estàs al dia. Continua