AVUI, MIGUEL NÚÑEZ

La dignitat de la política

Miguel Núñez (1920–2008), de qui ja hem parlat més d’una vegada, torna a ser notícia. Avui dilluns, a l’Auditori de Barcelona, se’l tornarà a recordar. Ha estat i és un referent. Quan es posa en dubte la dignitat de la política, els ulls de molts es tornen a fixar en la vida de Miguel, “constructor de la raó democràtica” (Vázquez Montalbán), i model d’aquesta dignitat.
Fa tres anys que va morir, però continua ben viu en el record i en l’exemple de tota la seva vida.
Aquest acte coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. Hi prendran la paraula Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Isidor Boix i Eulàlia Vintró, i posaran la música i la veu Maurici Villavecchia, Maria del Mar Bonet i Manel Camp.
---------------------------------------------------------

L’autor del llibre La revolución y el deseo va venir diverses vegades a Sant Feliu i va passar per l’arxiu històric en ocasió dels “Tallers d’història La seva estada aquí va ser l’inici d’una amistat. Era un home d’un encant especial, que travava una relació fàcil i franca. No era l’heroi que explicava les seves “batalles”. Sempre ens recordava que era tot un col•lectiu el que havia lluitat contra el franquisme. Miguel parlava del present, i del futur. No estava tot fet ni aconseguit, deia. Calia coratge per a millorar la nostra fràgil democràcia. I posava l’exemple de la crisi, bàsicament ètica.
Poques setmanes abans de morir, vam passar amb ell, a la residència d’Horta, tot un matí. Va haver de lluitar fins i tot per a poder morir amb dignitat. Tot i que sabia perfectament el que li restava de vida, en cap moment no hi va faltar ni el somriure, ni l’ humor habitual ni els projectes de futur.
Vam sortir de la residència amb ganes de ser millors, carregats de raons per viure i per teixir xarxa solidària.
Com ell deia, necessitem un món “en que para todos haya pan y rosas”.