(Fotografia: Quan l'arxiu municipal era dins de l'edifici de l'Ajuntament en condicions molt precàries, en Ramon Tauler (a l'esquerre), la Sílvia i l'Encarna van fer possible un pas més en l'ordenació i classifcació del fons arxivístic).La Laia Vázquez, la dona d’en Ramon Tauler, en el seu norantè aniversari va tenir un petit accident que la té ingressada a Palamós. L’hi fem una mica de companyia, i li diem que el seu home surt en un llibre. Certament, avui es torna a parlar d’en Ramon -no puc pas dir que “al cel sia”? Als meus companys del GREF els agradava més “que en pau descansi”. Però les dues frases són equivalents, en el llenguatge religiós. En Ramon, en teoria, era “agnòstic”, però de fet creia en l’home, en el servei a la seva societat. Altres, potser, que ens etiquetem com a religiosos, no tenim l’esperit generós d’en Ramon i, de fet, això ens fa no creients.
Però tornem-hi. Un dels molts encerts del llibre d’en Gerard Bussot Gent d’un segle ha estat el d’incloure la personalitat del nostre amic. Allà, hi trobareu més detalls de la seva biografia.
Avui, aquí, recordo la seva llarga i desinteressada col·laboració amb l’arxiu municipal
La col·laboració d’en Ramon Tauler
Els qui hem tingut la gran sort de ser amics i companys d'en Ramon Tauler, durant els darrers disset o divuit anys, que, ja jubilat de la seva feina de taper, treballà gratuïtament sense faltar cap dia a l'Arxiu. Col·laborà desinteressadament amb el Museu, amb l'Hospital municipal. Com a membre de les Juntes del Museu i de l'Hospital vetllà sempre pels interessos del comú, pel patrimoni del poble, arribant sempre fins a les últimes conseqüències.
Hem compartit amb ell sortides, taula, coneixements, confidències i molta amistat i alegria. Hem compartit molts moments -alguns, també, un xic amargs- de les nostre vides.
Ell i la seva família varen ser víctimes, de la manera més cruel, de la repressió franquista. El pare, Josep Tauler, va ser afusellat a Girona, sense cap altre motiu que el d'haver estat amic del president Macià. En Ramon, comandant de l'aviació republicana, va participar en la guerra. Va ser detingut; camps de concentració, pròfug, presó, pallisses, etc. Classificat com a "desafecto" del Gran Movimiento Nacional va estar en règim de llibertat vigilada, etc.
Després, en el silenci de la dictadura, es dedicà a la família i al seu treball.
Més tard, formà part de l'Assemblea de Catalunya, de la Plataforma Democràtica, dels Nacionalistes d'Esquerra, de la Comissió d'Homenatge del president de la Generalitat en l'exili, Josep Irla.
Per aquells que hem format equip amb ell, en Ramon era el germà gran, disposat sempre a fer treballs per als altres: ordenació de documentació, recopilar dades dels llibres parroquials, d'urbanisme, etc.
L'objectiu de tanta feina no era el de treure'n un profit personal, sinó que el feia per a posar-los al serveis d'altres investigadors o historiadors.
I com que a les persones les hem de valorar, fonamentalment, per allò que han fet -no tant pel que han dit-, haurem de concloure que en Ramon ha sabut donar el millor de la seva vida.
Els amics i el Grup de Recerca de l'Època Franquista li van retre un sincer i sentit homenatge en les Jornades dels dies 21 i 22 de gener de 2006.
Cap persona no es mereix morir i ser oblidada en el mateix moment de la mort, perquè tot en aquesta Vida ens és imprescindible per viure. I alguna cosa de la vida d’en Ramon Tauler continua viva en nosaltres, i en tots els que han pogut documentar-se o escriure treballs d’història gràcies a la seva tasca.
Hem compartit amb ell sortides, taula, coneixements, confidències i molta amistat i alegria. Hem compartit molts moments -alguns, també, un xic amargs- de les nostre vides.
Ell i la seva família varen ser víctimes, de la manera més cruel, de la repressió franquista. El pare, Josep Tauler, va ser afusellat a Girona, sense cap altre motiu que el d'haver estat amic del president Macià. En Ramon, comandant de l'aviació republicana, va participar en la guerra. Va ser detingut; camps de concentració, pròfug, presó, pallisses, etc. Classificat com a "desafecto" del Gran Movimiento Nacional va estar en règim de llibertat vigilada, etc.
Després, en el silenci de la dictadura, es dedicà a la família i al seu treball.
Més tard, formà part de l'Assemblea de Catalunya, de la Plataforma Democràtica, dels Nacionalistes d'Esquerra, de la Comissió d'Homenatge del president de la Generalitat en l'exili, Josep Irla.
Per aquells que hem format equip amb ell, en Ramon era el germà gran, disposat sempre a fer treballs per als altres: ordenació de documentació, recopilar dades dels llibres parroquials, d'urbanisme, etc.
L'objectiu de tanta feina no era el de treure'n un profit personal, sinó que el feia per a posar-los al serveis d'altres investigadors o historiadors.
I com que a les persones les hem de valorar, fonamentalment, per allò que han fet -no tant pel que han dit-, haurem de concloure que en Ramon ha sabut donar el millor de la seva vida.
Els amics i el Grup de Recerca de l'Època Franquista li van retre un sincer i sentit homenatge en les Jornades dels dies 21 i 22 de gener de 2006.
Cap persona no es mereix morir i ser oblidada en el mateix moment de la mort, perquè tot en aquesta Vida ens és imprescindible per viure. I alguna cosa de la vida d’en Ramon Tauler continua viva en nosaltres, i en tots els que han pogut documentar-se o escriure treballs d’història gràcies a la seva tasca.
Àngel, fas una descripció d'en Ramon tan real que els que el vam conèixer i vam estar prop seu el recordem sempre amb molt d'afecte i amor. Els teus comentaris són senzills i profunds alhora. Aquests últimes anys d'en Ramon estan presents amb molts de nosaltres
ResponElimina