BENET JULIÀ I FIGUERAS

Com que aquests dies estic repassant documents de la història de la sanitat a Sant Feliu de Guíxols, m’he vist obligat a consultar els treballs realitzats pel doctor Benet Julià i Figueras.

. Avui -1 de març- es compleix un any del seu traspàs a Girona, a l’edat de 96 anys.

Havia nascut al carrer de Girona de Sant Feliu de Guíxols l’any 1913. Va estudiar medicina a Barcelona, i s’especialitzà en toco-ginecologia. Establert en una de les primeres cases del carrer del Carme de la ciutat de Girona, es dedicà de ple a la seva professió, i a altres tasques humanístiques: investigació de temes mèdico-sanitaris, culturals, pintura, etc. Els baixos de casa seva, papers inclosos, més d’una vegada varen ser víctima de les crescudes del riu Onyar.

Es casà amb la filla del músic, reconegut pianista i compositor, el mestre Francesc Civil i Castellví (1895-1990) -qui, un temps, va ser professor meu de piano. La seva filla, Mariona Julià i Civil, va fer un excel·lent estudi sobre l’emigració de guixolencs a Amèrica: “Emigración guixolense a Nueva Orleans 1857 – 1860”, Revista de Gerona, 1878.

Li teníem un afecte especial, al senyor Julià. Havia estat el metge de la meva germana Joaquima, a qui sempre recordava amb afecte i lloava la seva professionalitat.

Després vam coincidir molts anys a l’arxiu municipal de Sant Feliu. A partir de l’any 1974, per vacances -sobretot les d’estiu-, ens hi trobàvem el doctor Benet, Joan Torrent, Emili Massanas i jo, quan el responsable de l’arxiu era el senyor Lluís Esteva. De l’any 1985 fins a al de la meva jubilació, el contacte va ser continuat. També coincidíem sovint a Girona, al carrer o als diferents arxius.

Un somriure educat, atent i amable il·luminava la seva cara i els seus ulls. Un somriure que només desapareixia del seu rostre quan sentia un corrent d’aire, o l’aire remogut per un ventilador. I és que al tercer pis de l’edifici de l’Ajuntament, sota les golfes, on hi havia l’arxiu, feia molta calor. També en feia al monestir, quan ens hi vam traslladar.

La seva contribució a la història local ganxona va ser notable. Per citar algun treball: la biografia del cirurgià Rudolf Matas.

A més dels temes sanitaris, el doctor Julià estudià altres aspectes de la vida econòmica i social de Sant Feliu: embarcacions, drassanes, oficis (mariners, tapers,etc.). Va participar en publicacions com la Revista de Girona, l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, de Girona i de la Selva, la revista de l’arxiu i museu L’Arjau, el setmanari Àncora, etc.

Avui em sembla que té més valor l’aportació històrica, descriptiva, del doctor Julià. Perquè el tema de la salut i la seva negació, la malaltia, és un tema que ha preocupat, i molt, a tots els homes i dones d’una comunitat determinada, amb aspectes socials i incidències econòmiques de consideració. Si la sanitat tenia –i té- tanta importància, com és que -en general- se l’ha marginat sempre de qualsevol investigació de les forces de producció i de la cultura d’una comunitat concreta?

Quan rellegeixes els estudis fets per persones que físicament ja no són entre nosaltres, aleshores te n’adones del valor d’una vida i d’uns treballs fets i donats que, com la llavor, continuen donant força als nous -o no tant- historiadors i a les seves investigacions.