Dissabte 29 de gener 2011
. A les 12.00 h Inauguració de l’escultura en memòria de les
víctimes de la Guerra Civil i del franquisme,
obra de l’artista Anna Gutiérrez, a la plaça del nou Hospital, a l’antic camp de futbol.
Organitza: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Col·labora: Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
. A les 19.00 h, al Monestir, presentació del volum 29 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, dins del qual hi ha un treball dedicat a la persona de Ramon Sais i Sendra (Sant Feliu de Guíxols 1885-1967), el darrer alcalde de la República.
Compliment d’un acord municipal
Es compleix, per fi, l’acord que el Ple municipal va prendre a proposta del grup municipal d’ICV-EUA -a part de la placa commemorativa de les víctimes dels bombardeigs posada a la casa de la Vila- de col·locar en un lloc adient un monument commemoratiu de totes les víctimes de la Guerra Civil. Era el 26 d'abril de 2007.
Una decisió que coincideix amb els objectius que s’havia marcat el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’Estatut: vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques.
(Seria molt preocupant que, avui, amb les retallades de pressupostos de la Generalitat s’intentés desmantellar o reduir a pura simbologia la institució pública del Memorial Democràtic, que impulsa aquests homenatges i desgreuges a totes les víctimes per la democràcia).
Coincidència
La inauguració de l’escultura en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme -col·locada, per cert, en un lloc ben adient, en una zona on varen morir diverses persones de Sant Feliu per més d’un bombardeig-, coincideix amb la presentació d’un treball –dins el volum de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà- que fa memòria d’una de les víctimes, Ramon Sais i Sendra.
Amb el ben entès que “víctima” de la Guerra Civil i de la seva continuïtat -el franquisme- va ser-ne tota la societat democràtica, en general. Tota la població guixolenca. No van ser víctimes només els guixolencs morts, d’un costat i l’altre. Víctimes, ho varen ser totes les persones que es varen mantenir fidels al govern democràtic, republicà, legalment constituït. Víctimes d’una guerra “provocada” (Rovira i Virgili) per la dreta més conservadora que venia preparant amb una rebel·lió militar des de l’endemà mateix del triomf de la República del 14 d’abril de 1931.
(Aquesta primavera tindrem ocasió de recordar-ho, quan farà 80 anys, i el juliol 75, del cop d’Estat militar).
Venia de lluny, doncs, la insurrecció militar de caire feixista. I la violència generada no va acabar amb el final de la guerra, sinó que el franquisme va continuar exercint-la durament contra tots els demòcrates.
La llibertat i la democràcia en aquest país va començar el 14 d’abril de 1931, i va ser violentament estroncada per l’aixecament de juliol de 1936, que va provocar una guerra i la seva continuïtat durant el franquisme.
Que encara avui es reivindiqui la memòria històrica és un signe de qualitat democràtica. És un valor democràtic i és, alhora, una manifestació de llibertat.
Agraïments
Al regidor d’ERC, Jordi Vilà, i a tots els membres del Museu d’Història de la ciutat que han treballat perquè l’acord a dalt esmentat sigui una realitat.
A l’artista Anna Gutiérrez, i a tots els concursants.
. A les 12.00 h Inauguració de l’escultura en memòria de les
víctimes de la Guerra Civil i del franquisme,
obra de l’artista Anna Gutiérrez, a la plaça del nou Hospital, a l’antic camp de futbol.
Organitza: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Col·labora: Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
. A les 19.00 h, al Monestir, presentació del volum 29 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, dins del qual hi ha un treball dedicat a la persona de Ramon Sais i Sendra (Sant Feliu de Guíxols 1885-1967), el darrer alcalde de la República.
Compliment d’un acord municipal
Es compleix, per fi, l’acord que el Ple municipal va prendre a proposta del grup municipal d’ICV-EUA -a part de la placa commemorativa de les víctimes dels bombardeigs posada a la casa de la Vila- de col·locar en un lloc adient un monument commemoratiu de totes les víctimes de la Guerra Civil. Era el 26 d'abril de 2007.
Una decisió que coincideix amb els objectius que s’havia marcat el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’Estatut: vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques.
(Seria molt preocupant que, avui, amb les retallades de pressupostos de la Generalitat s’intentés desmantellar o reduir a pura simbologia la institució pública del Memorial Democràtic, que impulsa aquests homenatges i desgreuges a totes les víctimes per la democràcia).
Coincidència
La inauguració de l’escultura en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme -col·locada, per cert, en un lloc ben adient, en una zona on varen morir diverses persones de Sant Feliu per més d’un bombardeig-, coincideix amb la presentació d’un treball –dins el volum de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà- que fa memòria d’una de les víctimes, Ramon Sais i Sendra.
Amb el ben entès que “víctima” de la Guerra Civil i de la seva continuïtat -el franquisme- va ser-ne tota la societat democràtica, en general. Tota la població guixolenca. No van ser víctimes només els guixolencs morts, d’un costat i l’altre. Víctimes, ho varen ser totes les persones que es varen mantenir fidels al govern democràtic, republicà, legalment constituït. Víctimes d’una guerra “provocada” (Rovira i Virgili) per la dreta més conservadora que venia preparant amb una rebel·lió militar des de l’endemà mateix del triomf de la República del 14 d’abril de 1931.
(Aquesta primavera tindrem ocasió de recordar-ho, quan farà 80 anys, i el juliol 75, del cop d’Estat militar).
Venia de lluny, doncs, la insurrecció militar de caire feixista. I la violència generada no va acabar amb el final de la guerra, sinó que el franquisme va continuar exercint-la durament contra tots els demòcrates.
La llibertat i la democràcia en aquest país va començar el 14 d’abril de 1931, i va ser violentament estroncada per l’aixecament de juliol de 1936, que va provocar una guerra i la seva continuïtat durant el franquisme.
Que encara avui es reivindiqui la memòria històrica és un signe de qualitat democràtica. És un valor democràtic i és, alhora, una manifestació de llibertat.
Agraïments
Al regidor d’ERC, Jordi Vilà, i a tots els membres del Museu d’Història de la ciutat que han treballat perquè l’acord a dalt esmentat sigui una realitat.
A l’artista Anna Gutiérrez, i a tots els concursants.
Feia molta falta, l'escultura. I estic totalment d'acord amb el perill actual de reduir el Memorial a un organisme purament simbòlic. Les societats que han viscut etapes recents de manca de llibertats necessiten més que altres espais cívics de preservació de les memòries col·lectives tants anys soterrades.
ResponElimina