1 D'AGOST. SANT FELIU, PATRÓ DE GUÍXOLS

El gravat

El gravat del s. XVII que encapçala aquest escrit l’han fet servir tots els estudiosos de la història de la ciutat per donar a conèixer, d’una forma aproximada, com podia ser la vila de Sant Feliu abans que les seves muralles no fossin enderrocades pels francesos l’any 1696. Es tracta, segurament, d’un gravat de finals del segle XVII. L’any 1930 l’Agustí Casas apuntava que aquesta podia ser la data com a molt probable.

Jo vaig veure aquest gravat, estampat sobre tela, a la sala d’estar de la casa de la Marquesa. Era l’original o una reproducció? Tanmateix, tots hem fet servir sempre el mateix dibuix, el que va fer el delineant i professor de dibuix Benet Albertí, que el va fer a partir d’un gravat de coure.
Aquest dibuix representa, al fons, la ciutat emmurallada de Sant Feliu, amb l’ampla platja –avui en part passeig- on s’hi veu la Creu del Mar. A l’esquerre, hi ha el monestir i el seu raval, separat del nucli per la riera i la muralla. A la dreta, separat del que avui és la rambla Vidal, s’hi veu el raval de Tueda, i els molins pujant amunt pel camí de les Eres.

I davant per davant del dibuix, la llegenda del martiri de sant Feliu, la més coneguda pels guixolencs.

Història i llegenda

L’altre dia vaig acompanyar un grup d’amics a visitar la sala d’exposicions del Museu inaugurada fa poc, i que mostra tan sols una pinzellada de les relacions llargues i complexes entre la vila i el monestir. Queda encara molt a fer. La connexió de l’edifici del monestir amb les torres del Corn i del Fum, passant per la Porta Ferrada. Reproduir una cel·la dels monjos, amb cant gregorià de fons: In paradisum deducant te angeli, per exemple.
Alguns amics em varen preguntar si era històric o llegenda el que s’explica de sant Feliu. Perquè s’ha arribat a inventar tants detalls i carregar la historicitat de tantes notícies entre absurdes i versemblants, que de vegades sembla que fins els que els han escrit se les han arribat a creure.

Dos grans historiadors han reafirmat la historicitat de l’existència de sant Feliu. Josep Calzada i Oliveras (Sant Feliu de Guíxols, 1913) i Josep M. Marquès reconeixen la rigorosa historicitat del martiri del patró de la nostra ciutat.
La penetració del cristianisme va comptar amb el factor favorable de la romanització. El testimoniatge més antic s’emmarca en la persecució, que pogué ser la de Dioclecià, dels anys 304-305, o una d’anterior. A Girona en va ser víctima Fèlix, que més tard seria venerat com a màrtir en una església situada extramurs i al costat de la porta nord de la ciutat de Girona. El fet, no pas la seva datació, l’acredita un segle més tard el poeta Prudenci a la seva obra Peristephanon.
La tradició local l’ha conegut com Fèlix l’Africà, designació que mereix força credibilitat.
També és tradicional la fixació unànime de l’1 d’agost com a data de la celebració del seu natalici o mort martirial. Un culte que es va generalitzar en èpoques molt reculades.
Fins aquí la historicitat.

Sovint, però, les llegendes i tradicions -que s’han de conservar- ens han fet perdre la perspectiva històrica: l’existència i el martiri d’aquest cristià que provenia de l’Àfrica: Feliu patró de Sant Feliu, amb mare de déu dels Àngels com a copatrona.

A partir del segle VII, en època post visigòtica, comencen a aparèixer diverses tradicions o llegendes del martiri de Sant Feliu.
També és una llegenda la localització del lloc martirial a Sant Feliu de Guíxols, amb versions molt diverses. La més coneguda és la del llançament de Feliu des de l’esperó marítim dels Guíxols.

Encara que el lloc –el turó dels Guíxols- i la cova del sant pertanyin a la nostra més antiga tradició valdria la pena preservar-la i tenir-ne cura, per a donar-ho a conèixer a tots els qui s’interessen per la història i cultura d’aquesta ciutat. Des de dalt del turó es podria llegir el capítol tercer de las Ruinas de mi convento de Ferran Patxot (Ortiz de la Vega) quan explica amb detall la llegenda del “salt de Calassanç” o del sant. El devot agosarat que saltava travessava, per sota l’aigua, el promontori.

Ara per ara, les construccions velles i altres andròmines de l’antic Club Nàutic no permeten recuperar amb dignitat l’accés a aquest paratge.

Per saber-ne més:

Marquès, Josep M. Una història de la diòcesi de Girona (2007).
Calzada, J. / Esteva, ll. “Sant Feliu l’Africà i Sant Feliu de Guíxols”. EBE (1984).
Cervera, J. M. Breu monografia sobre el nostre sant patró, sant Feliu Africà (1998).
Bolós, Carles de, “Sant Fèlix emergiendo del Mar” (1944).
Torre del fum (Pseudònim de Lambert Font), “Sant Feliu de Guíxols en altres temps. Sant Feliu sufrí [sic] realment una part del seu martiri en nostra ciutat?”, Costa Brava. FM. 1930.