tag:blogger.com,1999:blog-76488959690970115312024-03-13T10:33:48.703-07:00Àngel Jiménez NavarroÀngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.comBlogger113125tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-92084575179086356892013-06-14T01:12:00.003-07:002013-06-14T01:12:55.477-07:00COMPARTIR<b>COMPARTIR, UN VERB D’AMPLI SENTIT HUMÀ</b>
http://www.parroquiesguixols.org
Fa un dies uns amics del grup ganxó OPINA-S ens varen convidar a assistir a una trobada al Casal de Vilartagues. S’hi presentava el projecte de la fundació “El sueño de la Campana”. Un projecte ambiciós, socialment molt diversificat, que es porta a terme a Nicaragua amb la implicació de guixolencs, nicaragüencs i d’altres. La col•laboració roman oberta a la participació de tothom. Tant la Yamilet com la Karem, les dues noies de Nicaragua, van insistir en el dinamisme que signifiquen els verbs “donar, rebre i compartir”. És el seu lema. Tres verbs de valor transitiu, tres accions continuades que tenen el seu terme fora dels qui les realitzen. És a dir, que van més enllà -els altres- d’un mateix. Quan es dóna, rep i comparteix es fa sense contrapartides, sense esperar res a canvi, gratuïtament. Les dues noies de Nicaragua ho van explicar perfectament, en insistir que el projecte comú és simplement humà, i que està per damunt de qualsevol ideologia religiosa, laica o política que el vulgui fer seu. La compassió –que no vol dir llàstima- no té ideologia. Així com la caritat tampoc és donar almoina. Si es fa d’igual a igual, la compassió i la caritat tenen també el seu component horitzontal, solidari, perquè “el destí d’uns és el destí de tots”.
Esclar, enganxar-se en aquesta cadena o xarxa humana –sortosament n’hi ha moltes i de signes i llocs molt diferents- sempre reverteix en un mateix, ja que comporta un saber mirar la Vida. D’acord amb un proverbi tibetà, quan compartim ampliem la nostra capacitat de ser feliços.
Això que constitueix el moll de l’os de l’ humanisme, també és al substrat original del missatge evangèlic. Compartir allò més profund que un és, perpetua l’ésser més enllà de si mateix, perquè la raó de viure són el altres. Compartir és fer pròpies les alegries, els sentiments, els anhels ..., dels altres. Compartir és solidaritzar-se.
Viure és compartir; però compartir de debò vol dir compartir la nostra mateixa vida. La vida no es tant una necessitat a satisfer com un do a compartir.
Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-22811979946052448732013-06-11T00:20:00.000-07:002013-06-11T00:26:45.314-07:00La casa de Gaziel a Sant Feliu<a href="http://"></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-L6UCXhGXHMk/UbbMB_idDdI/AAAAAAAAAUc/j_UfDCnHPtI/s1600/Joan+Maragall+n%C2%BA34+(rod).jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-L6UCXhGXHMk/UbbMB_idDdI/AAAAAAAAAUc/j_UfDCnHPtI/s320/Joan+Maragall+n%C2%BA34+(rod).jpg" /></a><b></b><a href="http://2.bp.blogspot.com/-bX-MxpAZppc/UbbLBhmmMhI/AAAAAAAAAUM/WxS3oUPmVQY/s1600/Joan+Maragall+n%C2%BA34+(rod).jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-bX-MxpAZppc/UbbLBhmmMhI/AAAAAAAAAUM/WxS3oUPmVQY/s320/Joan+Maragall+n%
No m’ha estat fàcil decidir-me per la casa de Gaziel, a l’hora d’escollir-ne una altra, amb protagonista, de Sant Feliu de Guíxols. El personatge, i la família, s’ho valen. El problema, però, era la casa, perquè Agustí Calvet i Pascual es va estar en més d’una. Va néixer l’any 1887 en un habitatge del carrer del Mall. Els primers anys de la seva infantesa els va passar en un edifici del carrer de la Processó (avui de Maragall). I, força després, va estiuejar en diferents domicilis, com el carrer del Raig o el de Sant Pere. El tema, doncs, se’m presentava força complicat, si tenim en compte- a més a més- que el seu avi, Agustí Calvet, se’n féu bastir una altra, magnífica, al mateix Passeig, que feia cantonada amb Sant Llorenç. Però d’aquesta darrera, Gaziel no en va poder gaudir gens. I ho lamentava així, en una carta a l’amic Marià Vinyes- el gran pianista guixolenc- l’any 1951:
“ Ai, aquella caseta tan bufona, i tan sòlidament construïda pel meu avi Calvet! És una de les espines que porto clavades al cor. El meu pare que tenia per St. Feliu una aversió inexplicable- l’aversió monstruosa del fill que ha avorrert la mare (i, no obstant, allí va haver d’anar a morir, si us plau per força)- se la va treure materialment de sobre tot just heretada. La vengué a l’Ernest de l’antiga “Marina”. I saps per quan? Doncs per vint mil pessetes!, que ademés no necessitava per res”.
Aquesta casa, que avui ja no existeix, va ser projectada per un mestre d’obres membre de la seva família, Pere Pascual i Baguer, l’oncle de Gaziel, el mateix que abans havia fet alçar la casa del carrer de la Processó, també per encàrrec del mateix avi Agustí. I és d’aquesta darrera que parlaré, en considerar-la com la casa en què Gaziel i la seva família- la mare, Enrica Pascual i Baguer, i els seus dos fills: Enric, el gran , i el menut Agustí- van passar els millors anys de la seva vida. Era, doncs, en temps de la bona època dels burgesos guixolenc, quan els negocis del suro donaven diner fàcil en excés, i a molts carrers de Sant Feliu- no solament al Passeig- es bastiren edificis singulars i ben fets. De manera que- sobretot durant el període 1895-1910- sorgí una arquitectura sòlida i digna, de la qual casa vegada ens en queden menys mostres. Un dels artífex d’aquella esplendor constructiva vas ser Pere mor, Fèlix de Azúa, Vega, etc. Pascual, que posseïa el títol de mestre d’obres per l’Acadèmia de Belles arts de Barcelona (1868), coneixia perfectament la realitat de l’ofici, que havia heretat del seu pare, i la racionalitat constructiva. (També el seu germà Miquel en fou, de mestre d’obres. Però, per allò que l’hereu només era un, el germà petit hagué d’exercir la seva professió a l’Havana- la casa/museu de Hemingway és obra seva -, on havia nascut l’àvia Agustina del Rosario Daltabuit).
Doncs bé, l’oportunitat de donar a conèixer una peça significativa de l’arquitectura d’aquells moments i, alhora, del mestre Pere Pascual –l’oncle “bon jan i pintoresc”, segons Gaziel- ha estat decisiva per a fer-me sortir de la meva indecisió.
Breu història
L’avi de Gaziel, Agustí Calvet i Serra, entre 1870 i 1880 es va anar fent amb cinc finques del carrer Nou de Sant Ramon (avui Àngel Guimerà, o de les “banyes”) i del carrer de la Processó, que l’any 1880 va fer enderrocar per a edificar-hi de nou una casa i una fàbrica de 580 metres quadrats. El projecte de construcció, signat per Pere Pascual, s’aprovà el 7 d’abril de l’esmentat any. “ La casa amb el seu jardí annex es componia de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat; amb una superfície total de 302 metres quadrats”. Són les fredes dades de l’escriptura, que Gaziel omplí –amb la tendresa- de vida i d’abundància en els seu record:
“El cert és que els meus pares, burgesos benestants, quan varen casar-se no tenien més que llums i palmatòries. I fins quan, ja traslladats en una casa magnífica del carrer de la Processó, hi instal•laren el gas, aquest era cosa de luxe, que només s’encenia al vestíbul (si hi havia visites), al menjador, al saló i a la cambra d’estar, on la meva mare reunia el seu estat major de cosidores, planxadores, rentadores, etc., per passar-hi el rosari les vetlles d’hivern; a l’estiu, es passava a la galeria vidrada, entre refilets de canaris, cardines i verdums. Per a les cambres de feinejar, com ara la mateixa cuina, el safareig i el rebost, encara només servien els gresols, llumeneres i llànties. Aquelles cases com la nostra eren menudes autarquies, proveïdes en gran de tot el que calia per a viure mesos i mesos. Nosaltres ja compràvem, però, la roba blanca, que la meva àvia materna, ajudada de les seves filles i el servei femení, encara manava teixir amb el fil que les dones de casa filaven, i d’on sortien tots els llençols, coixineres, les camises i els eixugamans. Les confitures per a tot l’any eren fetes així mateix a cas, com les conserves d’anxoves, bolets, moixernons i herbes remeieres. A les golfes, que eren immenses, hi havia un munt de patates i cebes, i els forcs d’alls, amb alguna llampant penjarella de bitxos, feien com un bosc massa flairós, que calia airejar per les espitlleres de sota la teulada. De rebostos –a més del celler per al vi-, n’hi havia sis o set: per al carbó i la llenya; per a l’oli, dins d’unes immenses gerres de Quart; per a la fruita seca, els pebrots i les patates; i el més envejat de tots, dedicat al porc i els seus saborosos productes: pernils, botifarres negres i blanques piràmides. El galliner i el coniller, al fons de la profunda eixida, eren com un arraval ple de vida menuda, d’escataines, corredisses i quiquiriquics”.
La construcció d’aquesta casa que l’escriptor guixolenc evocà molt després, l’any 1883 ja era acabada, i hi vivien els avis. Sis anys més tard, el pare la donà al seu fill Josep Calvet i Daltabuit, amb permís per tancar totes les obertures que comunicaven la casa amb la fàbrica, que es reservà l’avi Agustí. <<I al cap de poc temps (d’haver nascut jo) els meus pares, el meu germà i jo anàvem a viure en el número 28 del carrer de la Processó, ara canviat –amb més escaiença que l’altre- pel de Joan Maragall>>. Un carrer que <<fins llavors havia estat una costa polsosa i excèntrica, que no menava enlloc, com que ara conduïa a l’estació, es convertí en una via animada on la gent rica construí, a banda i banda, cases noves i bones –tant, que encara hi són -. El meu avi patern i el meu pare s’hi ficaren i hi anaren a viure>>.
El 1893 l’avi es vengué la fàbrica a Benet Planellas i Gruart, i el pare, la casa. I se n’anaren tots a Barcelona, a viure de renda –i molt bé, els dos homes, cada un pel seu compte.
Així, doncs, en aquella casa Gaziel va poder viure de prop la festa de la inauguració del tren –estiu de 1892 -. La joia, però, durà poc. L’estiu següent, quan el petit estava a punt de complir sis anys, se n’anà amb els seus pares a viure a Barcelona. A Tots els camins duen a Roma descriu formidablement la seva immensa tristesa i la de la seva mare <<avesada a viure en casa pròpia –una casa gran amb tres plantes, i una eixida-jardí>>. El pare, Josep Calvet, havia venut la casa del carrer de la Processó a Emili Bernich i Fortó per 55.000 pessetes. Al seu torn, Joan Bordas i Marimón la va comprar, i de la seva família la propietat passà a Miquel Villanueva i Boada –que en va ser el restaurador- i als seus successors entre els quals hi ha Maria Àngels Sánchez i Aragón, a qui agraeixo les atencions que ens ha tingut. Pel que fa als usuaris, cal remarcar l’estada que hi féu la família d’Elena Sendrós, que ha tingut l’amabilitat i paciència d’atendre’ns.
En l’actualitat
De fora estant –des de la vorera del davant, al carrer Maragall -, les línies de la façana que dibuixà Pere Pascual avui es mantenen igual. Tot fa pensar, doncs, que l’estructura de l’edifici rehabilitat no ha sofert, al llarg dels anys, cap transformació essencial. I, malgrat que la de la fàbrica del costat –una mica deixada, també conserva la composició traçada pel mestre d’obres – és potser massa baixa i la desempara una mica per la banda de llevant, l’immoble forma encara avui un bon conjunt amb altres edificis que pugen pel carrer, també recuperats i de la mateixa o anterior època. Evidentment, no és la típica casa –planta baixa i un pis – de taper o pescador. La de Gaziel és la casa clàssica de senyors que, en plena pujada, sobre un sòcol de pedra, s’alça de forma rectangular, alta i relativament estreta. Emmarcades amb muntats de pedra es veuen la porta d’entrada –amb picaportes de llautó, una mà pren l’argolla de trucar – i les dues finestres completament simètriques i enreixades que formen conjunt amb els dos balcons de dibuix del primer i segon pis. Sobre sis cartel•les i quatre plafons o faixes d’obra ornamentades, a les balconades, els ferros forjats volten capriciosament i entrellacen artísticament les baranes. Tres obertures amb persianes de llibret igualment rectangulars i altes donen als balcons. Més amunt, altres frisos decoratius i tres peces de gelosia deuen donar llum i un xic d’aire a les golfes. Finalment, un aparell voladís força sortit corona l’edifici i separa les golfes del terrat amb una balustrada de ceràmica.
Ens obren la casa, a en Jordi i a mi. Darrere la porta forana, una segona porta de vidriera emplomada dóna pas a l’interior de la casa. Fulles de colors de plantes enfiladisses s’arrapen als muntants interiors, dibuixats, que deixen lliure el centre format per tires de plom i vidres llisos que permeten l’entrada d’un xic de claror.
Un llarg passadís de sostre alt connecta l’entrada amb l’eixida-jardí. Una mateixa rajola de València –segurament de Barcelona – de l’època de la construcció recobreix i acolora de blau i ocre la part inferior de les parets. A banda i banda –davant per davant – del corredor, es distribueixen les portes que donen pas a les sales. Les dues primers obren, respectivament, la sala d’estar i el rebedor que avui serveix de despatx. Em crida l’atenció el cassetó que guarneix el sostre de la primera. Les motllures i les sanefes de greques encerclen el floró del centre. En aquesta cambra, avui buida, es troba a faltar el piano dels Casas i el bellugueig de les petites cantants del cor parroquial que, fa molt temps, hi assajaven.
Al mig del passadís, entrant a mà esquerre, hi ha la porta que dóna a l’escala interior, d’on arrenquen els més aviat petits esglaons de ceràmica a la contrapetja i fusta al cantell que menen als pisos. Un lleuger passamà, sobre barrots de ferro, s’enlaira a partir del pilar d’arrencada ben tornejat amb pom de metall. Després del segon replà, un llum antic de gas que devia il•luminar l’escala catalana quan la claror del celobert s’apagava.
La porta de la dreta – també al mig – dóna al rebost, avui en funcions de traster.
Al capdavall, hi ha la cuina i el menjador, dues sales prou folgades per a una família benestant. L’interior de les dues, a més, dóna a l’eixida vidrada. Només les parets de la cuina totalment revestides de rajola blava i l’aixeta de l’aigüera . els ansats i atuells penjats són més moderns – ens recorden a l’època de Gaziel. Pel que fa al menjador, la primera impressió és d’una freda indiferència. El marbre negre de la llar no encesa i les peces d’orfebreria exposades a les vitrines encastades i amb miralls, sota unes grans i heroiques escenes de la resistència en la Guerra del Francès, en són segurament la causa. Intento en va d’objectivar les olors. S’ensuma un ambient massa net i escèptic.
Un gran parament de vidre obre de bat a bat el menjador a l’eixida coberta, on també s’hi accedeix el passadís i la cuina.
A la part posterior de l’edifici, doncs, s’estructura una espaiosa galeria de grans finestrals d’arcades totalment envidriats d’un verd opac que miren al pati. De fet, la galeria funciona com a sala d’estar familiar, confortable i plena de llum. Finalment, entrem en un pati gran, amb dos til•lers i dos xiprers impressionants que l’ombregen a l’estiu. Després d’uns dies d’abundant pluja tardorenca, el matí és clar i fresc. L’heura, encara molla, s’enfila per la paret mitgera que dóna a la vella i tancada fàbrica dels Calvet i, després, dels Planellas, on jo havia anat sovint a parlar amb un amic que hi treballava, al despatx amb rampa de melis, finestretes i un munt de capses de mostres de taps.
Des de la part de darrere de l’edifici, veiem la galeria superior i les obertures assolellades de les habitacions de dalt, que donen a migdia. Al fons de la profunda eixida, avui ja no se senten les corredisses de l’aviram d’antany. Una escala de cargol – plena de mals endreços –puja amunt, a una deshabitada i abandonada part de l’edifici, la darrera de la planta baixa. Amb gran recança de no poder badar per altres racons de la casa on Gaziel s’havia estat d’infant, ens acomiadament - agraïts – d’Elena Sendrós.
C2%BA34+(rod).jpg" /></a>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-41536701162552367312013-06-10T02:29:00.002-07:002013-06-10T02:29:39.190-07:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KEyvqYNKW44/UbWcBJHUmRI/AAAAAAAAAT8/5KUHYHxJkR0/s1600/L%C3%A0pida+de+Verdaguer-Pi+i+Margall.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-KEyvqYNKW44/UbWcBJHUmRI/AAAAAAAAAT8/5KUHYHxJkR0/s320/L%C3%A0pida+de+Verdaguer-Pi+i+Margall.jpg" /></a>
<b>VERDAGUER I SANT FELIU, AMB MOTIU DE LA MORT DEL POETA
</b>
El dia 10 d’aquest mes de juny es compleixen cent onze anys de la mort de mossèn Cinto Verdaguer a la torre Vil•la Joana, de Vallvidrera. Tres dies després, va ser enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, “enmig de la manifestació de dol més impressionant de la història de Catalunya. Hi era tothom, encara que no l'haguessin llegit, sabien que era un defensor dels pobres”, Són paraules del filòleg Narcís Garolera, reconegut especialista de l'obra i personalitat del poeta.
Si la tenen a mà, llegeixin la descripció que en va fer Gaziel, qui, “entre febrosenc i excitat” i amb només catorze anys, assistí a l’enterrament.
Tant els escriptors d’ahir, de la importància de Francesc Pujols o de Josep M de Sagarra, com alguns d’actuals -Narcís Comadira, per exemple- han subratllat la significació de Verdaguer, no solament per la seva gran aportació a la història de la llengua catalana, sinó pel valor més intrínsec de la seva obra; és a dir, com a poeta absolut, com a bon poeta.
En aquest sentit, es pot afirmar que Jacint Verdaguer (1845-1902) ha estat el poeta més admirat i estimat pel poble català.
Però el bon poeta era, d’altra banda, capellà. I aquesta faceta de la seva vida li proporcionà un gran sofriment i encara més, tristament, popularitat. Entre l’any 1895 i 1897 va escriure una sèrie d’articles escrits en la millor prosa catalana –En defensa pròpia- que tingueren un gran ressò i impacte públic. L’escàndol del “cas Verdaguer” va incidir en els interessos socials i polítics més diversos i oposats del país. Aleshores, que lluny era Verdaguer del lloc que havia ocupat com a símbol de la idealització o mitificació del món rural i del bon pagès, tan poc real, que ell representà quan va anar a recollir el seu premi vestit de pagès -amb barretina i una vestimenta que llavors no era d’ús normal o comú- en els Jocs Florals de 1865!
L'enfrontament obert i la dura crítica de Verdaguer a la jerarquia eclesiàstica van fer surar les contradiccions d'una Església-Institució més preocupada a fer valer la seva autoritat que no pas a atendre els circuits de comunió més humans i generosos. (Un tema, encara, de massa actualitat). El contacte i la solidaritat de mossèn Cinto amb les capes més empobrides de Barcelona, el feren tastar amb tota cruesa la injusta distribució de la riquesa, veient-ne de tan a prop l'acumulació desmesurada del marquès de Comillas. El contacte amb l’espiritisme -molt lligat als corrents de pensament llibertari i lliurepensador de la Catalunya de tombants del segle XIX-, etc.
Tot plegat, situà el poeta capellà a l'altre extrem de la simbologia social per a esdevenir un mite del progressisme català.
VERDAGUER A LES COMARQUES GIRONINES
Les relacions de Jacint Verdaguer, des dels anys de la seva plenitud, amb diverses personalitats de les comarques gironines, són ja força conegudes.
A Begur travà amistat amb l'historiador Josep Pella i Forgas; i, a la Vall d'Aro, amb els germans Sitjar. El mes d'agost de 1901, pocs mesos abans de morir, presidí els Jocs Florals de la Bisbal d'Empordà. En aquella ocasió va evocar, emocionat, el sincer afecte que l'havia unit amb Joaquim i Joan Sitjar, de la Coma de Castell d'Aro. Especialment amb en Joan, "el poeta de la Vall d'Aro". Allí, a la Bisbal, va exclamar: "Com enyoro i trobo a faltar en la colla dels amics la noble i simpàtica figura de Joan Sitjar!..., cor d'àngel de l'Empordà". Amb motiu de la mort del poeta de la Vall, mossèn Cinto havia manifestat el seu condol, publicat el setmanari guixolenc El Puerto, l'agost del 1900: "Que al cel sia mon estimat amic en Joan Sitjar.- Sento de debò no poguer enviar una flor per la tomba més fresca".
És coneguda la llarga estada de Verdaguer al santuari del Mont, passant per Girona i Banyoles.
L'any 1884, quan el poeta es documentava per al poema Canigó, a Banyoles conegué un jove estudiant, de nom Julià Bohigas i Canadell, que l'acompanyà amb barca a conèixer l'estany. Bohigas, estudiant de magisteri a Barcelona, visità diverses vegades mossèn Cinto al seu pis del carrer d'Aragó. Doncs bé, aquell noi banyolí, ja mestre, exercí de director al Col•legi Vidal de Sant Feliu durant més de quaranta anys. I tenia al seu poder cartes i llibres amb dedicatòries autògrafs de Verdaguer que, malauradament, es van perdre.
Una altra persona vinculada més o menys amb la ciutat, va ser Lluís Viola i Vergés, bon amic de Verdaguer. L'any 1898 mossèn Cinto l'escriví, sembla que a Sant Feliu, per demanar-li que passés comptes amb els llibreters establerts a la ciutat, Joan Janer i Octavi Viader, que hi venien llibres seus (Flors del Calvari i Jesús Infant). El nostre Enric Bosch i Viola, que també tingué una botiga de llibreria i que va ser poeta i fundador del setmanari guixolenc L'Avi Muné, possiblement era nebot d'aquell Lluís Viola de Barcelona.
D'altres persones d'ascendència ganxona, ben relacionades amb el poeta, varen ser els germans Josep M. Valls i Vicens (1854-1907) i Agustí (1861-1920). El primer va ser autor de diverses novel•les de costums, i de la memòria "Sant Feliu de Guíxols. Sa industria, son estat politich y social y son pervindre", publicat a La Renaixensa (1881). El segon, Agustí, "bon escriptor i discret poeta", dedicà una poesia a mossèn Cinto amb motiu de la publicació dels seus llibres Roser tot l'any i La fugida a Egipte, pels volts de 1895. Si res més no, aquell poema és un bell testimoni de l'admiració i del fervor religiós que Verdaguer suscitava en els seus admiradors i imitadors.
El pare d'aquests escriptors va ser el fundador de la primera banca a Sant Feliu, l'any 1842.
A diferència del poeta Joan Maragall, mossèn Cinto mai no tingué l'ocasió de visitar la nostra ciutat. I, com hem dit abans, el 15 de d'agost de 1901 -un any abans de la seva mort- Verdaguer sojornà a la Bisbal. Era la vegada que era més a prop. Hem de suposar que molts guixolencs no deixaren passar de llarg l’ocasió d'anar-hi per a veure'l de prop.
VERDAGUER I SANT FELIU
La població ganxona, mitjançant la premsa i les notícies que arribaven de Barcelona, anava seguint tot el procés del "cas Verdaguer ", amb sentiments diversos però amb idèntic interès, que tenien tant els regionalistes com els republicans. Durant els primers mesos del 1902, Llevor i El Programa, respectivament, posaven al corrent els seus lectors guixolencs, de la llarga malaltia que afectava el poeta.
L'Ajuntament de Sant Feliu, en el qual els republicans federals tenien un pes específic, va ser un dels primers del país a l'hora de prendre l'acord de posar el nom del poeta difunt en un dels carrers de la ciutat. Ho feia el 12 de juny, tot just dos dies després de la mort de Verdaguer, quan les seves despulles encara eren exposades al Saló de Cent. "Avui el nostre país plora la pèrdua d'un dels seus més grans fills. La mort de Mn. Jacint Verdaguer, eximi poeta i varó exemplar, ha omplert de dol el nostre poble que admira i venera aquella gegantesca figura, atret per la corona del geni, i suggestionat per l'aureola del màrtir..... ".
Cinc dies després, el 17 de juny, el consistori concretà el carrer que havia de dur el seu nom: el carrer Estret del Centre.
Per la seva banda, el “Centre Català” hi féu dir una missa que celebrà el prevere Josep Simó i Jubany, amic de Verdaguer. Octavi Viader n’estampà els recordatoris amb poesies del mossèn Cinto i del prevere celebrant.
El mestre d’obres Pere Pascual representà el Centre en els funerals que “Unió Catalanista” celebrà a Folgueroles (Osona).
Són molts els altres detalls que testimonien l'admiració i el respecte que tots els guixolencs de fa un segle, d'una ideologia o d'una altra, sentiren per Mossèn Cinto, i que el verdaguerià guixolenc, Joan Torrent i Fàbregas, va publicar a Àncora amb el títol de "Jacint Verdaguer i els guixolencs". Per aquesta raó i invitant-los a rellegir aquell article, posem punt i final al nostre escrit.
Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-46573261256643282892013-06-08T23:37:00.000-07:002013-06-08T23:37:08.157-07:00COMENTARIS BÍBLICS. Diumenge X durant l’any (9.06.13)<a href="http://3.bp.blogspot.com/-E5vX4e0Mmi0/UbQiEwSQzjI/AAAAAAAAATc/q017pSt5KC4/s1600/Porta+Ferrada,+des+de+l'Arc+de+Sant+Benet+(Joan+Ferrer)..jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-E5vX4e0Mmi0/UbQiEwSQzjI/AAAAAAAAATc/q017pSt5KC4/s320/Porta+Ferrada,+des+de+l'Arc+de+Sant+Benet+(Joan+Ferrer)..jpg" /></a>
juny 7, 2013 Àngel Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge
Dimecres passat, després de llegir l’evangeli, vam tornar a parlar del significat més profund del que anomenem “miracles”. En el nostre cas, el del retorn a la vida d’un fill jove; i del retorn a la vida d’una mare viuda. Més enllà del llenguatge científic, el relat de l’evangeli ens convida a expressar, celebrar i connectar amb la Vida, en majúscula, com a realitat amagada i simbolitzada en els signes realitzats per Jesús. El relat d’un mort ressuscitat anunciava la bona nova del Regne de Déu, ja present. La comitiva de la viuda, del difunt i dels amics significa el món antic sotmès a l’imperi de la Llei i abocat a la mort. Mentre que la comunitat de Jesús apunta cap a un nou horitzó de Vida, el de la Comunió, que s’ha inaugurat amb Jesús, i que refà tots els trencaments humans, sobre la base d’un Amor més fort que la mateixa mort. El gest de Jesús revela quem el Déu cristià és Déu de vius.
En un sentit més moral vam posar diversos rostres al jove a qui Jesús li diu: “Aixeca’t”. Molts nois i noies sense feina ni il·lusió, que viuen enfonsats, sotmesos al l’esclavitud del diner; la nostra mateixa societat, el poble, aclaparat pel desànim, per la manca de perspectives. Nosaltres mateixos, sovint depressius i amb poca alegria. Avui, Jesús ens diu a tots “aixequeu–vos i restabliu les relacions amb els vostres”. Déu es pren seriosament el patiment dels homes. També nosaltres ens hem de prendre seriosament el sofriment dels altres.
És clar que això no elimina tots els problemes d’una forma màgica, però sí que ens obre noves perspectives, ens dóna força i llum en les situacions més doloroses.
Vam parlar directament de la mort, d’un familiar, de la nostra. I el camí d’arribar-hi, la vellesa, la malaltia… “Perdre el nostre jo ens provoca pànic, angoixa. Però aquest despullament és l’únic passatge per assolir una altra manera de viure que és més enllà del jo” (Melloni).
No és pas fàcil, doncs, d’acceptar la mort i menys d’assumir-la activament, com a lliurament i donació de la pròpia vida. La vida és un regal, un do gratuït i amorós, que l’hem de tornar donant-lo igualment, com un acte d’amor. L’entrega o donació d’aquest bé no significa un salt al no-res, sinó el pas a una Plenitud. És, doncs, un nou naixement i, com tots, hi ha dolor i angoixa, però també és una promesa i una esperança.
Precisament per a demanar llum i força en aquests moments que necessitem obrir nous horitzons més enllà dels nostres límits demanem el sagrament de la unció de malalts. No és un ritus màgic. Sinó una celebració que fem en comunitat -com tots els sagraments- demanant força per a saber fer, dia a dia, el pas que ens porta cap a la donació total de la vida.
juny 7, 2013 Àngel Comentaris Bíblics de la trobada del diumengeÀngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-32457872603245337632013-05-27T01:30:00.006-07:002013-05-27T01:30:39.184-07:00SOM ADULTS ?
Bé, aquestes poques paraules que Mn. Narcís Ponsatí vol que digui no són pas meves. És el resum del que hem comentat un grup que ens reunim, des de fa uns quants anys, per a fer els comentaris bíblics de la missa del diumenge. Ens formulem preguntes i respostes no teòriques –compromisos- a la llum de la lectura de la Paraula i dels “Apunts d’homilia” de què disposem a la Web les parròquies de Sant Feliu.
. Per Pasqua Florida comentàvem aquelles paraules de Jesús: Us convé que me’n vagi…”. “M’allunyo de vosaltres com a Mestre i Senyor, i tornaré com a Llum i Força”.
Poc a poc, en cada pasqua, anem entenem el misteri d’aquestes paraules. Perquè aquesta també és una experiència que hem fet tots, com a fills i com a pares. Fins que no ens quedem sols davant la responsabilitat personal d’haver de decidir lliurement temes importants de la vida, no madurem. Som adults en la mesura que assumim els nostres compromisos. Arriba un moment que ens toca a nosaltres, personalment, viure, estimar.
Jesús és força, llum, estímul, iniciativa, resposta..., però ara toca a l’Església de continuar la seva tasca. I aquesta Església d’avui i d’aquí –no ho oblidem mai- som nosaltres. Les dones i els homes d’aquí, de l’arxiprestat, som responsables de continuar la missió de Jesús.
En aquest sentit, què els diem, als pobres dels nostres pobles?
Què els diem, als qui cerquen?
Que els diem, als que tenen fam i set de justícia?
N’estem segurs, que –com a comunitat cristiana- estem al seu costat?
-------------------
. I per la festa de l’Ascensió ens preguntàvem amb els Actes dels Apòstols: “Què hi feu aquí, mirant el cel?
¿No serà aquesta la causa de la tràgica pobresa d’impuls cristià en tantíssimes comunitats cristianes?
Ocupats mirant el Papa, o els bisbes, o els mossens o tants i tants “líders religiosos”, no podem experimentar aquella presència transformadora que ens convertiria en vertaders homes adults, capaços de veure, escoltar i respondre al nostre món?
Entre nosaltres, el mossèn està al servei de la vida de la comunitat o, més aviat, les persones actives de la comunitat es posen al servei de l’obra del mossèn?
Podria ser convenient que les parròquies passessin per l’experiència de quedar-se per un temps sense mossèn? Què passaria? Desapareixerien? S’espavilarien? Madurarien com a comunitat?”
Tenim por a ser adults en l’Església?
Fent un esforç de reflexió espiritual, imagineu en concret què comportaria, per a la vostra comunitat (parròquia, grup, moviment…), ser adults en la fe?
Són preguntes que ens fem les parròquies.
Aquests dies celebrem la Pasqua Granada. Una festa de primavera que evoca el gra i els fruits dels cereals dels camps i les plantes. És la festa de la maduració. La majoria de les dones i homes de les parròquies tenim ja una edat “granada”. Tenim anys. Però fer anys no inclou la maduració personal. Les persones només som adults en funció dels compromisos que prenem, exercitant la nostra llibertat. Emancipar-se, exercir la llibertat no sempre és fàcil. Hi ha la por, la soledat, el vertigen, la responsabilitat, el risc d’equivocar-nos ... La madures és una utopia a la qual tots hem de tendir, i ens hem d’acostar.
De vegades és més fàcil obeir, complir les lleis, les normes, mirar i seguir els líders, polítics o religiosos. O evadir-se. El desencant, la desil•lusió, ens podria portar al tancament i a la involució.
Les persones comptem amb un potencial humà capaç (llibertat, intel•ligència, bondat, imaginació ...) que hem de desplegar, activar i compartir amb els altres ciutadans per a tirar endavant la comunitat, la societat; per a fer una humanitat millor, diferent. Fins ara ho varen fer els nostres avantpassats. Nosaltres n’hem gaudit. Ara ens toca a nosaltres deixar una societat més digna per als que han de venir.
És aquella frase de sant Crisòleg (s. V) que sovint cita en Narcís Comadira: “Els antics van viure per a nosaltres, nosaltres vivim per als qui vindran, ningú no viu per a si mateix”.
Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-7395941707240580352012-12-28T01:15:00.000-08:002012-12-28T01:15:36.733-08:00ANNA VICENS I TONI FERRER RECUPEREN DE NOU UN BOCÍ DE LA HISTÒRIA GANXONA<b></b>
Ara, que ens toca acollir els immigrants que vénen a Sant Feliu a buscar millors condicions de vida, és bo de recordar que Sant Feliu ha estat històricament una població que ha generat emigració dels seus veïns. Per exemple, al llarg del segle XIX bàsicament a Amèrica (Antilles), i també a Europa, sobretot a França (Perpinyà, Marsella, Niça, Seta i París), Odessa Trieste, Lisboa i Londres.
Els pocs que anaven al continent africà, durant el s. XIX, es quedaven al nord (Orà, Bonna, Algèria), i eren tapers de professió.
Més tard, quan va començar la crisi de suro, els dos primers decennis del segle XX, sobretot després de la Primera Guerra Europea, un grapat de guixolencs se n’anaren a Guinea Equatorial.
Aquesta és la petita història que han recuperat l’Anna Vicens i l’Antoni Ferrer i Gallego, amb tot l’equipàs familiar (Antoni Ferrer Vicens, Judhit Albertí, Anna Ferrer) i d’amics, com Dani Serrat, que acostumen a ajudar-los.
<b>Documental: Ganxons a Guinea Equatorial.</b>
Comença l’Anna presentant el context històric i geogràfic de la petita colònia espanyola a l’Àfrica de llengua espanyola, on es desenvolupen les històries retrobades dels guixolencs que hi anaren buscant noves perspectives de vida. Com de costum, les imatges (filmacions de càmera súper 8, fotografies, música, entrevistes, etc.) hi dibuixen el marc de forma molt agradable, i hi donen vida i actualitat.
El període tractat, bàsicament, va de començament de segle XX fins al 1968, l’any de la independència. L’escriptor ganxó Toni Sala, hi anà més tard per raons diferents.
Es parla de Joaquim Rodríguez Barrera (SFG 1874-BCN 1965), que assolí prestigi econòmic i social a la colònia africana. Va ser president de la “Unión de Agricultores de Guinea”, distingit amb la “Orden de Africa”, et.
No cal dir que es mogué en l’explotació i tractament del cacau i del cafè. Il•lustrat i escriptor, arribà a publicar alguns papers, com Mobee. Un negro de Fernando Poo. Malgrat tot, continuà fidel a les arrels, a la seva terra.
Amb el seu fill Josep M., arquitecte, participà en la urbanització que portava a terme Pere Rius i Calvet a la muntanya de Sant Elm. El xalet Rosselló, Llevantí, en són una mostra.
En Josep M. Isern i el seu pare Claudi havien estat units a la família Rodríguez. Per aquesta raó, l’Isern explica els lligams i records que en tenia de quan el seu pare treballava en una fàbrica de taps del carrer de Sant Ramon.
Joan Domènech Viñas (1884-1964) també s’hi encaminà, cap a Guinea. El negoci del cacau i les possibilitats de treballar i dirigir una explotació els empenyia. Hi tenia coneguts i el seu nebot missioner, que el visità en alguna ocasió. El seu punt de partida va ser el càrrec de capatàs de la plantació de cafè Joaquim Rodríguez.
Al seu afecte per la ciutat guixolenca, el plasmà en la cessió d’un terrenys per habitatges, un altar a l’església –el de santa Rosa-, capella de Pedralta, etc.
En Lluís Palahí, cronista de Sant Feliu, fa un resum d’aquestes personalitats lligades a Domènech. També, la mateixa Anita (Potau).
Esteve Palomeras Bofill, Josep Ferrer Planas, Joan Culubret Font, Nareta, Fernando Gandol i el senyor Sabater [acompanyat pel pianista Marià Vinyas] ...etc.
M’ha interessat especialment l’experiència del músic guixolenc, que, un cop fallit el món dels seus estudis d’advocat -que no va acabar- a Barcelona, es dedicà al comerç. Treballà en un lloc o altre del golf de Guinea. I amb el seu company i cunyat Joan Sabater engegaren altres negocis, com la comercialització del cafè.
Joan Sabater (1880-1962), aconsellat per Rodríguez i Barrera va muntar a Sant Feliu una important fàbrica de xocolata al carrer del Mall: xocolata Regina.
Les entrevistes i explicacions d’Antoni Ferrer Gallego, voluntari de marina a la Guinea el 1946 explica les seves aventures, Josep Girona i Lola Masferrer, Joan Montaner , Lolita Sayols, Florenci Banaset, omplen de contingut el documental.
Final, l’escriptor ganxó Toni Sala ens conta la seva anada per ambientar el llibre encarregat sobre el goril•la blanc (2003);
Un relat de la nova immigració africana, i Quatre dies a l’Àfrica.
Des d’aquest modest espai, agraïm un altra vegada l’esforç i la il•lusió que els nostres amics Anna i Antoni han posat per recuperar un bon bocí de la història de Sant Feliu.
Moltes gràcies a tots, i enhorabona!
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-lP1wYATi6PA/UN1jGuAg3uI/AAAAAAAAAR8/Kpbaug59ceQ/s1600/Ganxons%2Ba%2BGuinea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="201" width="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-lP1wYATi6PA/UN1jGuAg3uI/AAAAAAAAAR8/Kpbaug59ceQ/s400/Ganxons%2Ba%2BGuinea.jpg" /></a></div>
Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-29462221955491844572012-11-23T03:16:00.000-08:002012-11-23T03:17:55.727-08:00ESCLETXES D'ESPERANÇA, MALGRAT TOT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2314EA874W0/UK9bA7bCEfI/AAAAAAAAARk/ZXNDR6ZUcAo/s1600/bigas_001.tif" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="400" width="382" src="http://3.bp.blogspot.com/-2314EA874W0/UK9bA7bCEfI/AAAAAAAAARk/ZXNDR6ZUcAo/s400/bigas_001.tif" /></a></div>
A finals de novembre s’acaba l’any litúrgic, i en començarà un de nou. Un començament i un final que també poden simbolitzar el de la vida humana. Que aquesta vida acabarà, també ho asseguren els científics. Però els evangelis apunten més enllà d’aquest final de la història: la creació sencera, actual, dóna pas, no sense dolors de part, a una nova creació; a la plenitud de l’Home. Aquesta és l’esperança que se’ns anuncia aquests dies. Aquest final, doncs, és també el començament d’una nova etapa, d’un nou cicle: l’Advent. Celebrem l’adveniment de la nova Humanitat.
Tanmateix, tot això se’ns proclama amb un llenguatge estrany i allunyat de la nostra mentalitat, tant pel que fa a l’expressió formal com al contingut. I, de petits, pensàvem que se’ns anunciava una mala notícia: un judici final que ens feia viure espantats, amb por. Tot el contrari del seu significat original, que és un clam d’esperança. Una bona notícia.
La història humana està, doncs, en bones mans. En mans de tots aquells que estimen i s’esforcen per fer possible una nova humanitat, en unes circumstàncies de dolor, de desfeta i d’aparent fracàs.
Un món de benestar i de seguretats desapareix, s’enfonsa, i no per pròpia decisió. Sinó que aquesta crisi econòmica i social està provocada per la cobdícia d’uns pocs (financers, polítics...), que també decideix que una majoria de persones -que viu en una situació social molt precària- n’han de pagar els costos.
Però al costat de tant d’egoisme i de corrupció, està emergint el bo i millor de molts ciutadans disposats a compartir amb generositat els seus béns (pensions, casa, etc). Persones compassives i solidàries que no poden donar per perduda la lluita per a fer una nova humanitat, millor i més justa.
Amb l’esperança -“aquesta petita promesa de borró que s’anuncia al bell començ d’abril” (Péguy)-, que després de l’hivern renaixerà la vida, una nova primavera.
ref="http://"></a>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-41396513593754520492012-09-02T00:33:00.000-07:002012-09-02T00:33:08.919-07:00HOMENATGE A ROBERT MANERA I OLLER (1.09.2012)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-w5Nnd3jvxgI/UEMLfGND3_I/AAAAAAAAARQ/69DYpHtWbsc/s1600/Carrilet%2Bde%2BRobert%2BManera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="400" width="314" src="http://1.bp.blogspot.com/-w5Nnd3jvxgI/UEMLfGND3_I/AAAAAAAAARQ/69DYpHtWbsc/s400/Carrilet%2Bde%2BRobert%2BManera.jpg" /></a></div>
Estic segur que tots, avui i ara, trobem a faltar la presència física de Pere Manera, que fa poc ens ha deixat, i ens consta que li hauria agradat de veure i de gaudir d’aquest moment de la presentació a Sant Feliu
Però com el mateix Robert, el seu pare, avui són aquí d’una altra forma, especial, que copsem o intuïm en forma de vida donada a la família i amics, i compartida amb tothom mitjançat moltes coses, i especialment a través de la seva obra artística. “L’art és vida”, ens havia dit en Robert.
Recordem Robert, de petit a Sant Feliu, com una persona prematurament inquieta en la se va època, trencadora, inconformista,..
Molt aviat va connectar amb el moviment d’avantguarda, en manifestacions artístiques ben diferenciades. Però que totes compartien la voluntat de ruptura amb la tradició artística i amb el model burgés de cultura, i l’afany d’obertura, de recerca i d’experimentació per construir un llenguatge nou que li permetrà reflectir la seva vida personal, diferent.
Aquest procés de trencament i de reacció Robert ja l’havia vist en la trajectòria persona del seu amic i admirat Josep Albertí, en Pitu.
Tanmateix, en Robert havia de fer el seu propi camí. No hi havia –ni hi ha- camins fets. I ell començà la seva recerca pròpia tant pel que feia a les tècniques com a l’estil.
Quan el Museu, fa molts anys, va anar a visitar-lo Al seu taller de la Vall d’en Bas, vam descobrir la varietat i riquesa de les seves experiències artístiques, i que la seva recerca era global: pintura, dibuix, serigrafia ..., pràcticament tot el ventall de les arts plàstiques.
I hi vam descobrir també que tota l’obra tendia a esdevenir un llenguatge únic i personal que arribava als altres, que es comunicava i que suscitava respostes. Si l’art no suscita, en els que el reben, emoció, sensacions, goig....es queda només en la seva materialitat de colors.
Però per a connectar amb el llenguatge de comunió que en Robert ens mostra en aquesta exposició ens cal escoltar-lo en silenci interior i amb el cor, per compartir la seva vida a través de la mostra artística que tenim aquí.
Agraïm a la família i als amics d’en Robert tota la força que han posat perquè això es faci realitat a Olot, Begur, Sant Feliu de Guíxols i a tots els lectors que llegeixin el llibre que ens el dóna a conèixer.
Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-57819009874485440432012-04-12T01:40:00.000-07:002012-04-12T01:40:18.003-07:001931. LA REPÚBLICA A SANT FELIU DE GUÍXOLS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-nS8t0gNw8Bc/T4aUB8YBuoI/AAAAAAAAAQ0/EI5KvejV-pM/s1600/05+-+Visita+de+F.Maci%C3%A0+el+1931-+J.Costa+can+Manetes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="http://4.bp.blogspot.com/-nS8t0gNw8Bc/T4aUB8YBuoI/AAAAAAAAAQ0/EI5KvejV-pM/s320/05+-+Visita+de+F.Maci%C3%A0+el+1931-+J.Costa+can+Manetes.jpg" width="320" /></a></div><br />
(F. Macià a Sant Feliu de Guíxols, monument de Juli Garreta. 1931. (Proc. A. Roldós)<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">A Sant Feliu de Guíxols</span></b><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> l’Ajuntament de majoria republicana va ser proclamada el dia 5 d’abril de 1931, en eleccions anticipades, (en aplicació de l’art. 29 de la Llei 8.8.1907) en què es presentaren per majoria els 12 candidats del Centre Republicà Federal, mentre que el Centre Català Autonomista (Regionalistes) presentaven només 5 candidats per a la minoria. Per tant, a Sant Feliu, no hi hagué candidatures oposades ni eleccions amb paperetes i urnes, sinó tan sols proclamació del triomf republicà, com sempre, i la seva corresponent elecció. No era cap novetat. El poble de Sant Feliu era majoritàriament republicà.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Però fins al dia 12 d’abril els guixolencs no començaren a adonar-se de l’abast del triomf republicà als grans municipis catalans, i que comportaria un canvi significatiu a nivell de Catalunya i de l’Estat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El dia 14 d’abril: “Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica” (Macià).<o:p></o:p></span></div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-15560071039347395392012-03-10T04:23:00.000-08:002012-03-10T04:23:33.999-08:00Grup del dimecres: diumenge III de Quaresma (18.03.2012)Dimecres passat, un xic més animats que de costum, ens vam disposar a llegir i comentar l’evangeli de sant Joan que parla de l’abolició del temple. No parla de purificar-lo, sinó de substituir-lo.<br />
<br />
El lloc de trobada entre Déu i el ser humà, representat per Jesús ressuscitat, és la persona. Totes les dones i tots els homes –sobretot els més necessitats- són el veritable temple de Déu.<br />
<br />
Així, que la dignitat de tots, de cadascuna de les persones, no pot ser objecte de compra i venda com una mercaderia més, ni de rebaixes, com s’està produint ara en el gran mercat del liberalisme, on tot es compra i es ven. Amb la dignitat humana no es pot mercadejar, perquè és sagrada. Això és el que ens diu l’evangeli d’avui.<br />
<br />
Per tant, és evident que als cristians no ens cal mantenir grans i costosos edificis. Sinó que estem cridats , com Jesús, a guarir i retornar la dignitat a les persones, a fer el bé amb llibertat i independència, a ser compassius i alliberadors…<br />
<br />
Aquesta és la Bona Notícia que hem d’acceptar i donar a la societat, que està sotmesa al caprici i la idolatria dels “mercats”, fins a sacrificar els drets més elementals de la persona.<br />
<br />
Cert. És un missatge radical, contundent i clar. Doncs, si tots els cristians llegim el mateix evangeli, com és que no tots transmetem, en la vida de cada dia, aquest missatge revolucionari i fonamentalment clar?<br />
<br />
No podem jutjar el comportament dels altres. Hem de començar per nosaltres mateixos, per la nostra família i veïnatge, per la nostra comunitat i pel nostre poble. Tenim moltes coses a canviar, moltes actituds a corregir.<br />
<br />
Per això ens reunim. Per donar-nos mútuament força i confiança, escoltant i comentant la Paraula, que interpel•la la nostra consciència. Per animar-nos els uns als altres en l’amor fratern i en les bones obres, compartim el pa i el vi, la vida.<br />
<br />
Dimecres vam compartir una coca i una mica de vi dolç. Una amiga, la Carme, celebrava anys. Hi havia alegria i joia en la trobada. De fet, va ser una celebració d’acció de gràcies, com ho és la del diumenge.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-RsDFcdN-Eic/T1tHn0qIv4I/AAAAAAAAAQs/KdOXR0bs05U/s1600/05+-+Ballant+sardanes+Pla%C3%A7a+Constituci%C3%B3+1910+A.Toldr%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="http://3.bp.blogspot.com/-RsDFcdN-Eic/T1tHn0qIv4I/AAAAAAAAAQs/KdOXR0bs05U/s320/05+-+Ballant+sardanes+Pla%C3%A7a+Constituci%C3%B3+1910+A.Toldr%C3%A0.jpg" width="320" yda="true" /></a></div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-8880651708362083762012-02-20T01:33:00.000-08:002012-02-20T01:33:16.235-08:00LA SANTA MISSIÓ DE 1959<b>Data d'una fotografia: 25 d'octubre de 1959</b><br />
<br />
L'encara enyorat Emili Massanas (acs) ens va iniciar a reconèixer el valor documental de les fotografies. I per això, ens va donar una còpia d'un infants asseguts al temple parroquial.<br />
<br />
Aquest cap de setmana, llegint el setmanari <i>Símbolo</i>, hi he retrobat la fotografia esmentada, publicada amb un peu que diu "Brillante aspecto de la Santa Misión Infantil el último día de la misma".<br />
<br />
Aquesta "Santa Misión" va tenir lloc entre els dies 11 i 25 d'octubre de 1959. Per tant, la fotografia que es conserva a l'Arxiu municipal ha de ser del 25 d'octubre de 1959. No assenyala autor.<br />
<br />
Durant aquests quinze dies, ni els infants no es varen alliberar dels sermons, processons, rosaris de l'Aurora, Via-Crucis a la rambla Vidal, confessions, pregàries pels "pobres pecadors" i pels que anaven errats...,etc. dels pares claretians (PP. Blanco, Cámara, Catá, Rafel, Sarriés i Vallcanera).<br />
<br />
Ni els nens i nenes, ni els pobres immigrats de "Pueblo Nuevo", podien entendre-hi res. El llenguatge, els gestos i rituals religiosos ja no podien comunicar cap missatge a uns interlocutors no iniciats, en una societat industrial que té un altra ment i ideologia, basada en la ciència i en l'experiència; i no en el llenguatge simbòlic i mític.<br />
No calia "convertir" a ningú. En tot cas, primer s'havia d'haver buscar una nou sistema de comunicació. La gent de Sant Feliu no era amoral, ni a-religiosa, ni anticlerical..., Bé, l'anticlericalisme podia ser una resposta a l'excessiu clericalisme que encara hi havia, com el de les santes missions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-pK4qVROYdEY/T0IS9YUOczI/AAAAAAAAAQk/gAzGn3FMG88/s1600/08+-+Missa+de+les+escoles+a+la+Parroquia+anys+50+E.Massanas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="http://3.bp.blogspot.com/-pK4qVROYdEY/T0IS9YUOczI/AAAAAAAAAQk/gAzGn3FMG88/s320/08+-+Missa+de+les+escoles+a+la+Parroquia+anys+50+E.Massanas.jpg" width="320" /></a></div>Però aquest és un altre tema que "ara no toca".Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-24244094135530879842012-02-05T06:27:00.000-08:002012-02-05T06:27:00.444-08:00RESISTÈNCIA DE L’EXÈRCIT REPUBLICÀ (4 i 5 de febrer de 1939)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-XYMJn5JFwLw/Ty6Qy7qZV1I/AAAAAAAAAQc/TJYRg7JFi28/s1600/reg1871.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://1.bp.blogspot.com/-XYMJn5JFwLw/Ty6Qy7qZV1I/AAAAAAAAAQc/TJYRg7JFi28/s320/reg1871.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%;"><o:p><b><br />
</b></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%;"><o:p>(Voladura del pont del tren sobre el riu Verneda. AMSFG. Fot. V. Gandol)</o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%;"><o:p><br />
</o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.15pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">L'exèrcit republicà en la seva retirada per les nostres contrades, encara mantenia un cert esperit de lluita; i va portar a terme algun aïllat intent de resistència. Va volar el pont del tren sobre el riu Verneda, per exemple; calà foc a la fleca de l'Anicet Clarà de Platja d'Aro i, a l'indret de les Gavarres entre Fenals i Calonge, preparà un xoc-parany a les tropes franquistes, on moriren <b>trenta-quatre soldats de la divisió <i>Flechas Azules</i>, la majoria italians, que també varen ser enterrats al cementiri de Sant Feliu els dies 4 i 5 de febrer</b>. Les poques -o cap- dades de les víctimes eren contingudes en unes ampolletes que hi havia junt a cada víctima.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.15pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">El dia 4 de febrer el capità metge de la secció de sanitat -<i>División Legionaria de Flechas Azules</i>- el doctor Ignasi Melandri va instal·lar l'hospital de sang al local de la Creu Roja on atengué los "caidos en el combate librado en la Playa de Aro durante la noche del 4 al 5 de los corrientes.- En el 2º piso y demás departamentos del Local, se han acomodado el Teniente Médico Sr. Alcalá Zamora junto con los practicantes que han atendido y auxiliado a más de 150 heridos".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-hyphenate: none; tab-stops: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.15pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Els anys 1940 i 1941 varen ser exhumades les despulles d'alguns d'aquests militars per a ser dipositades al monument funerari del cementiri de Fraga.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><br />
</div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-35762540219312737402012-02-02T02:57:00.000-08:002012-02-02T02:57:02.719-08:00RAMON SAIS, EL DARRER ALCALDE DE LA REPÚBLICA (2)<div class="MsoNormal"><b><br />
</b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Políticament, Ramon Sais va tenir la valentia d'acceptar el càrrec d'alcalde de la República <b>dos dies abans</b> que entressin les tropes franquistes. L'1 de febrer de 1939 (dimecres), al matí, els representants del Front popular de Guíxols constituïren un nou consistori, de la forma següent:</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-WR-fpVFo7pI/Typr78Wd5VI/AAAAAAAAAQU/R4EbHJy-dFA/s1600/Entrada+de+les+tropes+franquistes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-WR-fpVFo7pI/Typr78Wd5VI/AAAAAAAAAQU/R4EbHJy-dFA/s320/Entrada+de+les+tropes+franquistes.jpg" width="204" /></a></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Alcalde - President: Ramon Sais Sendra (ERC)</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Conseller de Treball: Benet Ribot Lluhí (PSUC)</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Conseller de Governació: Josep Pascal Frigola (PSUC)</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Conseller de Finances Sebastià Mestres Poch (CNT)</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Conseller de Proveïments</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I Serveis Públics Francesc Cruz Darna (ERC)</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">L'endemà, 2 de febrer -dijous-, un pregó signat per Ramon Sais donava a conèixer als ciutadans la nova constitució de l'Ajuntament.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><b>El divendres, 3 de febrer</b>, " a dos quarts de 10 del vespre arriben els primers escamots de soldats d'en Franco". Són paraules de Ramon Sais, que deixà escrites en un paper. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara per ara, només sabem que el mes de setembre de 1939, Ramon Sais era a la presó de Girona. No sembla que se li obrís cap expedient sumaríssim ni que tingués cap condemna superior als sis anys. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">La presó provincial de Girona era -fins al 1942- al carrer del Portal Nou, annexa al mateix seminari diocesà.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-77547298499490133242012-01-28T08:17:00.000-08:002012-01-28T08:17:24.898-08:00ElS ÚLTIMS DIES DE LA REPÚBLICA A SANT FELIU DE GUÍXOLS<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YUnxz6CfzRo/TyQdt9i1ApI/AAAAAAAAAQM/NlHoikb9dHA/s1600/BESAVI+030145.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="http://2.bp.blogspot.com/-YUnxz6CfzRo/TyQdt9i1ApI/AAAAAAAAAQM/NlHoikb9dHA/s320/BESAVI+030145.JPG" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></b><br />
<b style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ramon Sais i Sendra (SFG 1885 - 1967),</span></b><br />
<b style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br />
</span></b><br />
<b style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">(Diari personal de Ramon Sais d’ERC, el darrer alcalde republicà)</span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Gener de 1939<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">“<u>26/1 Dijous</u>.- En Cruañas, em diu que ahir, dimecres, havia d’anar a veure l’Irla a Castell d’Aro, i que l’havien informat que el dematí havia marxat, amb llurs familiars, no sabien ahont [sic].- El dimecres també hauria estat aquí en F. Isgleas, segurament per informar als seus amics de la situació política i militar de la lluita que sostenim. Avui, a l’anar a l’Ajuntament, a les onze del matí, ens diuen que en Sala ha dit que sortia 3 ó 4 hores i que ens Carbonell es posés d’acord amb el comandament de la plaça, per ultimar la incorporació de les lleves que aquest dia ho tenien de fer.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><u>27/1 divendres</u>.- Ens enterem que durant la nit han desaparegut tots els regidors de la CNT (Sala, Pascual J., Vicens, Puigdemont i Sala F.) i els del PSUC, com també altres dirigents obrers. Quedàvem en Pascal i jo, que sapiguem.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">28/1.- A l’Ajuntament tot tancat, circulant els mes fantàstics rumors referent al curs de la guerra. Soldats que baixen del front invadeixen la ciutat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">29/1 diumenge.- Ha arribat la 3ª Divisió i es convocat un acte públic perquè el poble vagi a la constitució d’un nou Ajuntament, no compareguent-hi ningú.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-73799663090309718502011-12-31T08:24:00.000-08:002011-12-31T08:24:30.556-08:00BON ANY 2012!<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">(Il·lustració: postal rebuda a Sant Feliu pels volts de 1920)<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-WpiS1UEW8n0/Tv83AJsYKPI/AAAAAAAAAQE/gPPXI97OA2U/s1600/reg9548.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="http://1.bp.blogspot.com/-WpiS1UEW8n0/Tv83AJsYKPI/AAAAAAAAAQE/gPPXI97OA2U/s320/reg9548.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Bon Any 2012!<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Haurem de remar, colze a colze, contra corrent i les onades fredes i violentes que aixequen els vents que bufen des de la dreta del país.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Les propostes d’ajuda no ens vindran “de dalt”, ni dels polítics, ni dels déus... <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Cada primer pas depèn de cadascú, de voler caminar plegats: </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">cooperació, autogestió, solidaritat…., </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">sumant esforços de profunda humanitat.<o:p></o:p></span></div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-85351940267181852872011-12-24T01:40:00.000-08:002011-12-24T01:40:53.014-08:00LAUREÀ MURUGARREN LARRAMENDI<div class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="MsoNormal"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">FA 75 ANYS: LA NIT DE NADAL DE LAUREÀ A SANT FELIU</span></b> </div><div class="MsoNormal"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El passat dia 29 de novembre va morir a Lezo l’amic Laureà. <o:p></o:p></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-URNZWbHYJqw/TvWd_gA5gRI/AAAAAAAAAP4/NS7tt6qVCHg/s1600/img310.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-URNZWbHYJqw/TvWd_gA5gRI/AAAAAAAAAP4/NS7tt6qVCHg/s320/img310.JPG" width="210" /></a></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Casat amb la guixolenca Bàrbara Martell va passar molts dies a Sant Feliu. El seu testimoni ha estat d’una gran bondat, senzillesa i servei.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">A part d’això, ens ha ajudat moltíssim a conèixer la vida quotidiana de la Guerra Civil a Sant Feliu. Ha deixat escrita la història de la Bateria instal·lada a Sant Feliu, i moltíssimes anècdotes.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Avui, en la nit de Nadal, s’escau llegir el que va deixar escrit de la primera nit de Nadal que va passar amb els companys de la Bateria, a casa de la Mainegre, quan només tenia 17 anys.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br />
</b></span></div><div class="MsoNormal"><b><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";">NOCHEBUENA DEL AÑO 1936</span></i></b></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";">A media tarde del día 24 de diciembre de 1936 llegué a Sant Feliu de Guíxols. Atrás habían quedado un mes y medio de dura lucha en Irún, el incendio de la ciudad y la pérdida de los enseres de la familia que, consumidos por el fuego, tantos años de trabajo y sacrificio habían costado conseguir a nuestros padres. Atrás, también, quedaban tres meses de exilio en Decaseville, pueblo francés fundado por el duque Du Cases, en el Departamento de L’Avayron, el cual, regido por Mr. Ramadier, ministro del gobierno de león Blum, vivía casi exclusivamente de su mina de carbón que según decían tenía la mayor descubierta carbonífera de Europa. También atrás, inmediatamente anterior, quince días vividos en Barcelona, plenos de soledad y tristeza no obstante la agitación y actividad que por entonces se vivían en la ciudad condal, repleta de una abigarrada multitud que vestida y armada de mil maneras, deambulaba por la capital haciendo ostentación de un enorme patriotismo.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"> El día anterior habían resultado muy agitado, y especialmente la noche (ver nº 2 de mis anécdotas), habían influido en mi enormemente en mí que estaba ansioso de compañía y cariño, siendo por ello que mi única ilusión era juntarme con mis hermanos, Modesto y Cesáreo, que con otros amigos de Irún y Fuenterrabía, estaban en la Batería de Costas destacada en Sant Feliu de Guíxols, decisión ésta que iba en contra de la opinión de mis hermanos que siempre creían que la guerra iba a durar muy poco y no querían que yo corriera ningún riesgo, para lo cual me aconsejaban fuera a la agencia de la Compañías Vascongada de Seguros, en Barcelona, y me colocara allí como empleado que procedía de la central de San Sebastián en la que me sorprendió el inicio de la contienda.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"> <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"> La alegría y cariño con las que me recibieron mis hermanos y amigos llenó mi corazón de gozo; todos rivalizaban en obsequiarme, y aunque, desgraciadamente, en el cuartel de Fermín Salvochea, de Barcelona, no quisieron aceptarme como voluntario, yo me sentía como un miliciano más de aquella Batería, pues, según me había dicho el comisario Romero, iba a hacer como ellos, supuesto que sin “soldada”, pero mis hermanos y amigos ser encargarían de que en mi bolsillo siempre hubiera unas pesetas para mis gastos.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"> Después de unas horas muy felices, llrg´9º la cena de Nochebuena y todos aprestamos a vivirla lo mejor posible a pesar de todas las enormes y trágicas condiciones que cada cual estábamos viviendo. Cuando estábamos sentados en el comedor Mai Negra [Mainegre]. Surgió un incidente: durante la ausencia del comisario Romero, hubo algunas protestas por el rancho, y los cocineros se quejaron al comisario sintiéndose ofendidos por ello. Romero, un hombre violente y raro que manejaba estúpida e imprudentemente su revólver y mosquetón, formó a la Batería y la insultó de mala manera; ello dio origen a que algunos artilleros, cansados de su comportamiento y de la fanfarronería con que habitualmente les trataba, se acercaron a él, le cogieron por los hombros y zarandeándole le hicieron enfundar el revólver que empuñaba en su mano derecha. No acostumbrado a este tipo de reacciones, quedó anonado y una gran impotencia se apoderó de él, traduciéndose en una salida del comedor. Rojo de rabia y de vergüenza. Cuando se marchaba tropezó conmigo y fui el pagano de su mal humor y de su enfado, pues todo lo que me había prometido me lo retiró diciéndome que se acabó de estar en la Batería y que al día siguiente me tenía que volver a Barcelona.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"> Poco tiempo después, entre la buena cena y el estupendo vino, todos habíamos olvidado el incidente, y la primera Nochebuena de guerra, que todos creíamos sería la única en estas circunstancias, fue pasando con nostálgica alegría trayendo a nuestro recuerdo otras más felices celebradas en familia, esa familia ahora rota y disgregada por culpa de esta guerra fratricida en la que unos locos, con excusas patrioteras, nos habían envuelto.”<o:p></o:p></span></i></div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-83223280358956755912011-12-22T00:27:00.000-08:002011-12-22T00:27:05.539-08:00A MOSSÈN LLUÍS, UN CAPELLÀ ATÍPIC, LI TOCÀ LA GROSSA DE NADAL (1946).<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zRcCCCT4dGA/TvIZmnMM29I/AAAAAAAAAPs/Mr_vegybh-c/s1600/mossenlluis.png"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5688637430468238290" src="http://3.bp.blogspot.com/-zRcCCCT4dGA/TvIZmnMM29I/AAAAAAAAAPs/Mr_vegybh-c/s400/mossenlluis.png" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 296px;" /></a><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A mossèn Lluís Patxot de l’Hospital, el 1946, li va tocar la grossa de Nadal. <st1:personname productid="La Margarita" w:st="on">La Margarita</st1:personname> de cal Coix va ajudar-lo a distribuir aquells diners entre la gent necessitada. En Josep Maria Bisbe, que li feia d’escolà, guarda un grat record de com explicava la rifa que Mn. Lluís havia seguit directament a cal <i>lotero</i> Valdés. A mesura que hi cantaven els números, ell afegia cridant “fote-li un tres!”. La mare d’en Josep Maria s’escandalitzava quan el sentia parlar així. Un dia Mn. Lluís va pujar a casa seva exultant “Pilar, Pilar, tinc uns “rogers a mida”. Els hem d’anar a cuinar a la font de <st1:personname productid="la Moixina" w:st="on">la Moixina</st1:personname>!” Pel camí, al cotxe, era tot un espectacle traient el cap per la finestra imitant el so d’una sirena perquè els carros se n’apartessin. La Pilar el renyava: “Mossèn, no sembla pas un capellà”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un bonàs<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mossèn Lluís era un home gros i bonàs. Ganxó cent per cent, i llaminer. De <st1:metricconverter productid="1909 a" w:st="on">1909 a</st1:metricconverter> 1956 va fer de capellà beneficiat de l’hospital municipal. Tot i així, no se l’ha considerat digne de figurar en el <i>Florilegi sacerdotal guixolenc.</i> Potser perquè va ser un capellà atípic. Estimava la vida i el viure bé. Es mostrà dur amb aquells que pretenien que s’emmotllés als cànons convencionals del “fer de capellà”. Ell deia que respectava un alcalde tan si era carlí com si era anarquista. Però tenia molt clar que es devia als pobres malalts, “els meus germans”. Va crear una fundació per ajudar-los i els visitava sempre. Per Nadal i sant Lluís els donava un duro a tots. “Era un tros de pa, feia moltes caritats”, diu la Rosa Serra, que hi tingué la seva mare malalta, i, ella mateixa, s’hi estigué uns mesos. S’explica que els vailets, quan se’l trobaven pel carrer, al fer-li l’amistat els deia “Té, una medalla”, i els posava a la mà una moneda. En la sorpresa, el mossèn deia satisfet que “aquelles eren les medalles de debò”. La Margarita Vicens de més de 100 anys és avui un bon testimoni del seu tarannà generós i de la seva afecció pels gelats i els xuixos. S’autoconvidava a dinar a les cases, o s’aturava a les tavernes per compartir el porró dels tertulians. <st1:personname productid="La Margarida" w:st="on">La Margarida</st1:personname> recorda bé quan, en la guerra, els milicians anaren a buscar mossèn Narcís Aleñà, veí de mossèn Lluís i de <st1:personname productid="la Margarida. Doncs" w:st="on">la Margarida. Doncs</st1:personname> ell, mossèn Lluís, va sortir ensotanat a mirar-s’ho des del balcó. Però no li va passar res. Va haver de treballar uns anys! El perill real de la seva vida el va palpar amb l’entrada dels “nacionals”, que s’estranyaven que aquell pintoresc capellà sobrevisqués en la reraguarda roja<i>. <o:p></o:p></i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-71499320550281688502011-12-21T09:54:00.000-08:002011-12-21T09:54:05.235-08:00Articles i llibres<span style="font-family: 'times new roman'; font-size: 85%;"><br />
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">1975</span></b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"> <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">1.‑ <i>EL FEDERAL PERE CAIMÓ (1819 ‑ 1878)</i>.<span style="font-size: 0px;"> </span>Amb J. Clara. Barcelona, Pòrtic, 1975. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">1981</span></b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"> <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">2.‑ "L'odi contra l'Església, a la història de Sant Feliu de Guíxols". <i>Es Corcó</i>, gener-febrer, 1981.<o:p></o:p></span></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">3.‑ "Tot recordant Pau Vila... i les nostres escoles",<i> Es Corcó</i>,<span style="font-size: 0px;"> </span>març, 1981. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span><span style="font-size: 85%;"><b>1981</b> <o:p></o:p></span><span style="font-size: 85%;"><br />
<br />
4.‑ "Cop d'estat a Sant Feliu de Guíxols? Agost de 1917", <i>Es Corcó</i>, abril, 1981. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">5.‑ "Crisi del comerç marítim i emigració, a Sant Feliu de Guíxols (1824 ‑ 1834)", <i>Es Corcó</i>, setembre, 1891. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">6.‑ "Enguany torna a ser notícia Mossèn Baldiri Reixach (1703 ‑ 1781)", <i>Ancora,</i> 17‑IX‑1981. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">7.‑ "Als cinquanta anys de la proclamació de la Segona República a Sant Feliu de Guíxols", <i>Es Corcó</i>, octubre‑desembre, 1981. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1982</b> <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">8.‑ "Carles Rahola i el nostre poble", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Es Corcó</i>, gener, 1982. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">9.‑ "Associacions obreres. La llarga i conflictiva vaga del 1900" <i><span style="font-size: 0px;"></span>Es Corcó</i>, març i abril, 1982. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">10.‑ "Al cinquanta aniversari de la seva mort: Rafael Piñol i Maimí (Barcelona 1866 ‑ S F G<span style="font-size: 0px;"> </span>1932), pedagog laic, periodista lliurepensador, federal i cooperativista", <i>Es Corcó</i>, juliol‑agost, 1982. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">11.‑ "Notes per a un millor coneixement històric de la nostra Setmana Tràgica, juliol 1909", <i>Es Corcó</i>, juliol‑agost, 1982. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1983</b> <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">12.‑ "Els bombardeigs a Sant Feliu durant la guerra civil (1936 ‑1939)",<i> Ancora</i>, 25‑VIII i 1‑IX‑1983. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">13.‑ "Moviment cooperatiu a St. Feliu de Guíxols (1885 ‑ 1939)", <i>Estudis sobre temes del Baix Empordà</i>, núm.2, St.F.G., 1983, ps. 243 ‑ 302.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">14.- "Els bombardeigs a Sant Feliu de Guíxols durant la guerra civil (1936‑1939)", <i>Revista de Girona</i>, núm.105, 1983. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1985</b> <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;">15.- "La guerra civil a Sant Feliu de Guíxols (1936‑1939)", <i>Estudis sobre temes del Baix Empordà</i>, núm.4, SFG, 1985, pp. 181‑226. <o:p></o:p></span><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1986</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>16.- "Política de col·lectivitzacions assajada per la CNT‑FAI a Sant Feliu de Guíxols durant la guerra civil", VV.AA. <i>LA GUERRA CIVIL A LES COMARQUES<span style="font-size: 0px;"> </span>GIRONINES 1936-1939)</i>, Edit. Quaderns del Cercle, núm.2, Girona, 1986, pp.223‑244. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>17.- "Primer de maig de 1986. Parlar històricament del moviment obrer guixolenc (1870‑1936) és parlar de la Federació Local de Sindicats‑CNT", <i>Ancora</i>, 8‑V‑1986. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p>18.- "Sant Feliu, vila medieval (s.XIV‑XV)", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Taller d'Història</i>, núm. 1, Servei de Publicacions i d'Arxiu, SFG, 1986. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">19.- "Les dificultats d'ensenyar història i l'aspecte pedagògic d'un arxiu", <i>Ancora</i>, 27‑XI‑1986. <o:p></o:p></span></div><span style="font-size: 85%;">20.- <i>SANT FELIU DE GUIXOLS</i>, Quaderns de la Revista de Girona, núm.8. Sèrie: Monografies locals (Núm.4), Girona 1986, pp.95. <o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1987</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">21.- "Apunts per a una història del moviment obrer (1870‑1923)", <i>Revista de Girona</i>, núm.120, gener‑febrer,1997, pp. 74‑81. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">22.- "Alguna puntualització sobre el llibre "Sant Feliu de Guíxols" i resposta al senyor Zaragoza", <i>Ancora</i>, 12‑III‑1987.<span style="font-size: 0px;"> </span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>23.- "Una exposició sobre Ricard Mur. Fotògraf a SFG", <i>Presència</i>, núm. 803, 12‑VII‑1987. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">24.- "Cinquanta anys dels "Estudis Nous", avui col·legi públic "Gaziel" de SFG", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona</i>, úm.125,novembre‑desembre 1987, pp.63‑69. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1988</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">25.- <i>APROXIMACIO A LA HISTORIA DE L'ENSENYAMENT A SANT FELIU DE GUIXOLS</i>. Amb motiu dels 50 anys de l'Escola Gaziel. "Col·lecció: Estudis Guixolencs", núm.2, Servei de Publicacions i d'Arxiu, SFG, 1988, pp. 111. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">26.- "El document més antic de l'Arxiu Municipal",<i>Se7mana</i>, núm.3, 4‑V‑1988. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">27.- "Sant Feliu sota les bombes. Bombardeigs de 1938", <i>Se7mana</i>, núm.7, 1‑VI‑1988. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">28.- "Associacions populars guixolenques a les darreries del segle passat", <i>Se7mana</i>, núm.11 i 12, 29‑VI‑1988 i 6‑VII‑1988. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">29.- "Gironins a l'<i>Epistolari de Jacint Verdaguer</i>. Mn. Ramon Font i Miquel (1847‑1900), <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona</i>, núm.128, maig‑juny, 1988, pp. 81‑87. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">30.- "Sant Feliu de Guíxols (s.XVI‑XVII)",<i> Tallers d'Història, </i>núm.2, Servei de Publicacions i d'Arxiu, SFG, novembre 1988. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">31.- "Artillers bascos i catalans a Sant Feliu de Guíxols, 1936‑1937", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona</i>, núm.130, setembre‑octubre 1988, pp. 37‑42. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1989</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>32.- "Del passat i del futur de la nostra escola", <i>Butlletí de la FEDAPA</i>, núm. 94, 1r trimestre, 1989. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">33.- "SFG. Les transformacions del s.XVIII", <i>Taller d'Història</i>, 3 Servei de Publicacions i d'Arxiu, SFG, abril 1989. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">34.- "De la ciutat medieval. La Plaça", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Informatiu de l'Arxiu i del Museu</i>, núm.1, Servei de Publicacions i d'Arxiu ‑ Museu Municipal, SFG, setembre 1989. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1990</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>35.-<span style="font-size: 0px;"> </span>"A l'entorn del manuscrit <i>Llibre de prohomenades o Sentències de la Vall d'Aro</i> , <i>El Carrilet</i>, La revista de la Vall d'Aro. Núm. 17, febrer 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">36.‑<span style="font-size: 0px;"> </span>"De la ciutat medieval: cementiri, hospital i capella de Sant Nicolau (1305)", <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu de SFG</i>, núm.3, febrer 1990. Servei de Publicacions i d'Arxiu‑Museu municipal. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">37.‑ "El Casino dels Nois: cent anys de vida guixolenca". <i>Revista de Girona</i>, núm.138, gener‑febrer de 1990, pp.32‑38. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">38.‑ "Un edifici centenari: Casino dels Nois de Sant Feliu". <i>El Carrilet</i>, núm. 18, abril‑maig 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">39.‑ "Empreses i oficis guixolencs del 1890". <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu SFG</i>, núm. 4, maig 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">40.‑ "100 anys de l'edifici del Casino dels Nois. Un Taller d'Història més fet a Sant Feliu". <i>El Carrilet</i>, núm. 19, juny‑juliol 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">41.‑ "De la ciutat medieval: La notaria i més notícies de la capella de Sant Nicolau", <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu de SFG</i>, núm. 5, setembre 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">42.‑ "El monestir de Sant Feliu de Guíxols". <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu SFG</i>, núm. 6, novembre 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">43.‑ "Per una biblioteca pública al monestir". <i>El Carrilet</i>, núm. 21, oct‑nov.1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">44.‑ "Els morts de la nostra guerra civil". <i>El Carrilet</i>, núm. 22, desembre 199O. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">45.‑ "Demografia, emigració a Amèrica i estancament de la indústria surotapera, a Sant Feliu, la primera meitat del s.XIX", <i>L'Estoig</i>, núm. 2, desembre 1990. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1991</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span>46.‑ "De la ciutat medieval: relacions de Sant Feliu amb Mallorca", <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu de SFG</i>, núm. 7, febrer 1991. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">47.‑ "Els Sitjar: poetes de la Vall d'Aro", <i>El Carrilet</i>, núm. 23, febrer‑març 1991. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">48.‑ "L'escola activa, una qüestió vigent",<i> Revista de Girona</i>, <span style="letter-spacing: -0.15pt;">núm. 145, març‑abril 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">49.‑ "El republicanisme guixolenc reflectit en les eleccions del període republicà (1931‑1936)", <i>LA II REPUBLICA, 60 ANYS DESPRES</i><span style="font-size: 0px;"> </span>Estudis sobre les comarques gironines. Quaderns del Cercle 7. Girona, abril 1991 <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">50.‑ "Els nostres llibres", <i>El Carrilet</i>, núm. 24, abril‑maig, 1991 <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">51.‑ "El monestir, un edifici del s. XVIII restaurat que acull diversos serveis de cultura guixolencs", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Panorama</i> , 6/91 <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">52.‑ "Arran d'una carta del poeta Joan Maragall", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu de SFG</i>, núm. 8, juny 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">53.‑ "Sant Feliu de Guíxols. S. XIX (1800 ‑ 1870). De la fi de l'Antic Règim a la història contemporània", <i>Taller d’Història</i>, núm. 4, Setembre 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">54.‑ "Població de la Vall del Ridaura al s. XIX", <i>El Carrilet, </i>núm. 27, Setembre 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">55.‑ "La Inquisició a Sant Feliu el segle XVIII", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu de SFG</i>, núm. 9, octubre 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">56.‑ "Centenari del tren de Sant Feliu (1892‑1992)", <i><span style="font-size: 0px;"></span>El Carrilet</i> ,núm. 28. novembre‑desembre, 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">57.‑ "L'Arxiu i el Museu són notícia", <i>El Carrilet</i>, núm. 29, desembre 1991. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">1992</span></b><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"> <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">58.‑ "Catàleg de l'exposició Guixolencs a Amèrica, el segle XIX", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu de SFG</i>, núm. 10, gener 1992.<span style="font-size: 0px;"> </span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="letter-spacing: -0.15pt;">59.‑ "Enric Bosch i Viola (1882‑1932) i "L'Avi Muné" </span>(1918‑1932)", <i>El Carrilet</i>, núm. 31, març 1992.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">60.‑ "Guixolencs a Amèrica", Crònica, pp. 22‑25, <i>Revista de Girona</i>, núm. 150, gener‑febrer 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">61.‑ "Del tren de Sant Feliu, amb motiu del seu centenari (1) 1889. Obres d'explanació i de fàbrica del tren, i treballadors", <i><span style="font-size: 0px;"></span>El Carrilet</i>, núm. 32, abril 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">62.‑ "Joan Torrent i Fàbregas, historiador de la nostra ciutat", <i>Homenatge a Joan Torrent</i>, S F G, abril 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">63.‑ "Del tren de Sant Feliu, amb motiu del seu centenari (2).<span style="font-size: 0px;"> </span>1890. Situació de les expropiacions i de les obres. <i>El Carrilet</i>, núm. 33, maig 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">64.‑ "Del tren de Sant Feliu, amb motiu del seu centenari (i 3), 1892. Inauguració", <i>El Carrilet</i>, núm. 34, juny 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">65.‑ "Centenari del Tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona", <i>Catàleg de l'exposició</i>, juliol, 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">66.‑ <i>SANT FELIU DE GUIXOLS</i>. Costa Brava, Patronat municipal de Comerç i Turisme, agost 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">67.‑ "Joan Torrent i Fàbregas, verdaguerià i historiador", <i>Revista de Girona</i>, núm. 153, juliol‑agost, 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">68.‑ "Un relat pietós, però poc aclaridor", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona</i>, juliol‑agost, 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">69.‑ "1892. Exposició de Belles Arts a Sant Feliu de Guíxols",<span style="font-size: 0px;"> </span><i>Informatiu de l'Arxiu i Museu d'Història de SFG</i>, núm. 12, setembre, 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">70.‑ "Cent anys del tren de Sant Feliu (1892 ‑ 1992)", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona,</i> núm. 154, setembre/octubre 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">71.‑ "Bibliografia local. Una nova biografia de Josep Irla i Bosch?. <i>In memoriam</i>. Alfons Ribas Pallí (1907 ‑ 1921)", <i>El Carrilet</i>, núm. 37, octubre 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">72.‑ "Del govern local guixolenc, sota la Dictadura de Primo de Rivera", <i>LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA</i>, Estudis sobre les comarques gironines. Quaderns del cercle, 8. Girona, 1992. pp. 141‑163. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">73.‑ "Rambla o bulevard? Una falsa/vella polèmica, a Sant Feliu", <i>El Carrilet</i>, núm. 39, desembre 1992. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">74.‑ "L'emigració ganxona", <i>Revista de Girona</i>, núm. 155. nov/desm. 1992. Comentari de <i>Sortir de casa per anar a casa. Comerç, navegació i estratègies familiars en l'emigració de Sant Feliu de Guíxols a Amèrica, en el s. XIX</i>, de Cèsar Yáñez. Vol. 7 de la Col.lecció: Estudis Guixolencs. Ajuntament de SFG. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1993</b> <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">75.‑ "La pesca: Una activitat tradicional a la nostra costa", <i>El Carrilet</i>, núm. 40, gener 1993. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">76.‑ "Embarcacions", <i>El Carrilet</i>, núm. 41, febrer 1993. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">77.‑ "De quan la vila de Sant Feliu esdevingué ciutat (1870 ‑ 1910)", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Taller d'Història</i>, núm. 5, febrer 1993. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">78.‑ "Sant Feliu, ciutat industrial (1870 ‑ 1910). Exposició", <i>Arxiu i Museu d'Història de la ciutat</i>, núm. 14, març 1993. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">79.‑ "El port", <i>El Carrilet</i>, núm. 42, març 1993. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">80.‑ "Sant Feliu, ciutat industrial (1870 ‑ 1910)", <i>El Carrilet</i>, núm. 42, març 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 0px;"></span><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">81.- "Els Casinos", <i>El Carrilet</i>, núm.43, abril 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">82.-"Josep Albertí i Corominas (SFG, 1913-1993), <i>El Carrilet</i>, núm.43, abril 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">83.-"Una carretera a l'Ardenya o L'obsessió de l'Alcalde Llensa", <i>El Carrilet</i>, Núm 44, maig, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">84.- "Edificis guixolencs i de la Vall", <i>El Carrilet</i>, núm.44, maig, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">85.-"Nota de la Junta tècnica del Museu d'Història de la Ciutat sobre l'afer de l'aparcament a la Rambla i al Passeig", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu</i>, núm.15, juliol, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">86.-"Edificis guixolencs i de la Vall (II)", <i>El Carrilet</i>, núm.46, juliol/agost, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">87.- "El Sant Feliu industrial en una exposició", <i><span style="font-size: 0px;"></span>Revista de Girona</i>, núm. 159, juliol/agost, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">88.- "L'anticlericalisme a Sant Feliu de Guíxols i comarca a l'època contemporània",<i> ESGLESIA I SOCIETAT A LA GIRONA CONTEMPORANIA</i>, Quaderns del Cercle, 9. Cercle d'estudis històrics i socials. Girona, 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">89.- "Pascual i Baguer, Miquel (Sant Feliu de Guíxols 1850-l'Havana 1922?). Arquitecte emigrat a l'Havana". <i>Arxiu i Museu de la Ciutat</i>. Núm.16, desembre 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">90.-<i>Sant Feliu de Guíxols. Imatges per a la història</i>. Amb J. BIGAS. Col.lecció: Estudis Guixolencs. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu. Desembre 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">91.- "El rector i l'alcalde de Santa Cristina. Més enllà d'una polèmica local". <i>El Carrilet</i>, desembre 1993.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1994</b><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">92.- "Quelcom de la història del nostre hospital". <i>Arxiu i Museu de la Ciutat</i>, Núm.17, març 1994.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">93.-<i>Sant Feliu de Guíxols (1910-1939). De la primera Guerra Mundial a la Guerra Civil</i>. Taller d' Història núm. 6. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, abril 1994.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">94.-"El suro, la història i el museu", <i>Revista de Girona</i>, núm.163, març-abril, 1994.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">95.- "Lluís Esteva i Cruañas (1906-1994) ha deixat la seva Vall, la Vall d'Aro", <i>El Carrilet</i>, núm. 55, octubre 1994. (Signada com <b>La Redacció</b>).<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">96.- "Lluís Esteva, investigador i defensor del patrimoni guixolenc", <i>Revista de Girona</i>, núm. 167, novembre-desembre, 1994.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1995</b><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">97.- <i>LA GUERRA CIVIL A SANT FELIU DE GUIXOLS (1936-1939)</i>, núm. 9 de la Col.lecció: Estudis Guixolencs, Edic. Servei de Publicacions i d'Arxiu. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1995, ps.223. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">98.- "La pèrdua d'un petit paradís", <i>Revista de Girona</i>, núm. 168, gener-febrer 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">99.- "L'aiguat de 1732", <i>Informatiu de l'Arxiu i Museu de la Ciutat</i>, núm. 21, maig, 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">100.- "Pascual i Baguer, Pere", <i>Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic</i>, J.M. Ollé Romeu. Editor R. Dalmau, 1995, p. 180.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">101.- "Si a Palamós feien pipes; a Sant Feliu, llaguts", <i>Proa</i>, núm. 81, setmana del 28 de juliol al 3 d'agost de 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">102.- "El Passeig del Mar vist per Josep Amat", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu d'Història de SFG</i>, núm.22 (2a. Epoca), agost 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">103.- "Josep Albertí, al Museu de Sant Feliu", <i>Revista de Girona</i>, núm. 171, juliol-agost, 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">104.- "El testimoniatge de Joan Alsina a Xile", <i>Revista de Girona</i>, núm. 172, setembre-octubre, 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">105.- "Obres al temple del Monestir", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu</i>, núm. 23, novembre 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">106.- "Joan Bordàs i Salellas (Figueres 1888 - Barcelona 1961)", <i>Informatiu de l'Arxiu i del Museu</i>, núm. 23, novembre 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">107.- Crònica "Patrimoni i història local", <i>Revista de Girona</i>, núm. 173, nov.-desembre 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">108.- "El paratge de Vilartagues. Una mica d'història", <i>Associació de Veïns de Vilartagues i Tueda de Dalt</i>, desembre 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">109.- "El servei militar obligatori: un problema del comú, a la vila de Sant Feliu de Guíxols (1835-1870)", <i>Exèrcit i societat a la Catalunya contemporània</i>, Quaderns del Cercle 11, Girona 1995.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1996<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">110.- "La casa Patxot de Sant Feliu de Guíxols", <i>Revista de Girona</i>, núm. 174, gener-febrer 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">111.- <i>Sant Feliu de Guíxols (1939-1975)</i>, 7è Taller d'Història, maig 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">112.- <i>GUIA HISTORICA DE CASTELL D'ARO I S'AGARO</i>, Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, juliol 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">113.- <i>La guerra civil a Castell-Platja d'Aro. Breu resum</i>, programa de festa major, Castell d'Aro 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">114.- "Els inicis de catalanisme guixolenc. El Centre Català (1901-1904)", <i>El catalanisme conservador</i>, Quaderns del Cercle 14, Girona 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">115.- "Aspectes més familiars del cèlebre capità-pilot Cosme Calzada i Pons (1836-1898). A l'entorn d'una carta del 1886", <i>Ancora</i>, 12-19-26 desembre 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">116.- "Primer semestre de crisi social a Sant Feliu de Guíxols, als inicis de la depressió econòmica de la Primera Guerra Europea (juliol 1914-gener 1915"), <i>Patrimoni i història local. Jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas</i>, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1996.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1997<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">117.- "Valoracions i alternatives fetes des d'un arxiu", <i>Revista de Girona</i>, 181, març-abril, 1997.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">118.- "Exili i repressió contra els béns de la família de JOSEP IRLA", <i>Revista de Girona</i> 183, juliol-agost 1997.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">119.- "Castelló recorda Joan Alsina", <i>Revista de Girona</i>, 185, novembre-desembre, 1997.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">120.- <i>SANT FELIU DE GUIXOLS. Una lectura històrica</i>. Estudis guixolencs. Girona, 1997.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">121.- "Relacions entre Sant Feliu de Guíxols i Mallorca. Segles XIII -XIV", Pròleg de <i>Relacions entre Sant Feliu de Guíxols i Mallorca. Segles XIII - XIV"</i>, de Ramon Rosselló Vaquer. Mallorca, 1997.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1998<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">122.- "L'aiguat de 1908", <i>L'Arjau</i>, núm. 30, març 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">123.- "Any 1898: El bot salvavides (1), <i>L'Arjau</i>, núm. 30, març 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">124.- "Narcís Jubany, un bisbe contestat a Girona", <i>Revista de Girona</i>, núm. 187, març - abril, 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">125.- "La casa Gaziel a Sant Feliu", <i>Revista de Girona</i>, núm. 187, març - abril, 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">126.- <i>El vaixell de la sal arriba al mercat de la vila!</i>,Taller d'Història: Sant Feliu de Guíxols, 11 de maig de 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">127.- "Josep Pla i Sant Feliu de Guíxols. Unes relacions aparentment difícils". <i>Any Pla a Girona. Crònica, memòria i testimoni. 1897-1997.</i> Diputació de Girona,<span style="font-size: 0px;"> </span>abril 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">128.- "Any 1898 (2)", <i><span style="font-size: 0px;"></span>L'Arjau</i>, núm. 31, juny 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">129.- <i>MEMORIA D'UN TEMPS. Josep Irla i Bosch (1876-1958).Sant Feliu de Guíxols, sota les bombes (1936-1939)</i>. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">130.- "Catalanisme d'esquerres", <i>Revista de Girona</i>, 189, juliol-agost, 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">131.- "Sant Feliu de Guíxols i la crisi del 98", <i>Revista de Girona, 190</i>, setembre-octubre, 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">132.- "Any 1898 (3)", <i>L'Arjau</i>, núm. 32, novembre '98<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 576pt; text-indent: -576pt;"><span style="font-size: 85%;">133.- Crònica "Memòria de Josep Irla i Bosch", <i>Revista de Girona</i>, núm. 191, <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 576pt; text-indent: -576pt;"><span style="font-size: 85%;">setembre - octubre 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">134.- Crònica, "L'escolania del Mercadal", <i>Revista de Girona, </i><span style="font-size: 0px;">n</span>úm. 191, novembre-desembre 1998.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>1999<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">135.- "I d'en Francesc Irla (SFG 1881-Ceret 1961), qui se'n recorda?", <i>L'Arjau</i>, núm. 33, febrer 1999.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">136.- "El Catalán", <i>Els ninots de l'escrivà</i>, AHG, Girona 1999.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">137.- "Amb motiu de les jornades culturals de la bíblia" , <i>L'Arjau</i>, núm. 34, maig 1999.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">138.- "Ramon de Bell·lloc modifica el seu anterior testament. 16.10.1301", <i>L'Arjau</i>, 35, octubre '99.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">139.- "Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn", dins de Memòria gràfica de les comarques gironines del <i>Diari de Girona</i>, 12.12.1999.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">140.- "Manuel Pla i Salat. Una indomable aventura pedagògica", <i>Revista de Girona</i>, núm. 197, novembre-desembre, 1999.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2000<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">141.- “Una carta curiosa de l’any 1839”, <i>L’Arjau</i> 36, febrer del 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">142.- “Anar a Solius”, <i>L’Arjau</i> 36, febrer, 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">143.-<span style="font-size: 0px;"> </span><i>Temps de carros i de carretes (S. XIX-XX)</i>. Taller d’Història, curs 1999-2000. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, abril del 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">144.- “De Begur a Cuba”, <i>Revista de Girona</i>, núm. 201, juliol-agost, 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">145.- “<i>L’Ametller</i>, una finca guixolenca pretinguda per al comú, residència “Isabel la Católica” de “Educación y Descanso” (1939-1962)”, dins <i>Temps de postguerra. Estudis sobre les comarques gironines (1939-1955)</i>. Quaderns del Cercle 16. Girona,2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">146.- “Les ermites des dels arxius”, <i>Revista de Girona</i>, núm. 202, setembre - octubre 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">147.- “Sobre el gòtic del temple del Monestir”, <i>L’Arjau </i>38, novembre 2000.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2001<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">148.- Editorial "En record de Felip Calvet i Costa" i "Felip Calvet i Costa, ganxó de soca-rel", <i>L'Arjau</i>, Núm.39, març 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">149.- <i>L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍOLS"</i>, Col·lecció: Sant Feliu, Núm. 22. Parròquia de Sant Feliu de Guíxols, març 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">150.- "Per què un llibre-guia de l'església del Monestir?", <i>L'Arjau</i>, 40, juny 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">151.- "L'experiència dels 15 anys dels "Tallers d'Història" a Sant Feliu de Guíxols", <i>L'Avenç</i>, 260. Plecs d'història local. Juliol/agost 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">152.- “Memòria d’un temps: Josep Irla i Bosch (1876-1958)”, <i>La Proa. Diari del Baix Empordà</i>. Núm.394<span style="font-size: 0px;"> </span>(7-13 setembre 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">153.- “Una <i>justícia</i> a l’inrevés”, <i>Revista de Girona</i>, núm. 208, setembre-octubre 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">154.-<span style="font-size: 0px;"> </span>Editorial: “L’arquitecte municipal Joan Bordàs i Salellas. <i>In memoriam!”, L’Arjau</i>, núm. 41, novembre 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">155.- “Joan Antigó i Ramon Solà, artistes pintors de Girona, treballaren en el retaule de l’altar major de l’església del monestir (s XV)”, <i>L’Arjau</i>, núm. 41, novembre 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">156.- “De l’arquitecte municipal Joan Bordàs i Salellas (1888 – 1961), als quaranta anys de la seva mort”, <i>L’Arjau</i>, núm. 41, novembre 2001.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2002<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">157.- “La ciutat de tots que, entre tots, s’anava fent”, <i>L’Arjau</i>, 42,<span style="font-size: 0px;"> </span>març 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">158.- “1902: La vila de Sant Feliu rep el títol honorífic de “ciutat””, <i>L’Arjau</i>, 42, març 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">159.- "L'Església gironina segueix viva, sortosament", <i>Revista de Girona</i>, núm. 212, maig-juny 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">160.- "Resum de la història de Sant Feliu de Guíxols, des d'una òptica marinera", <i>Firamar</i>. Associació Turística Guixolenca, juny 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">161.- Editorial: "Néstor, o la il·lusió permanent -i compartida- pel Museu d'Història", <i>L'Arjau</i>, núm. 43. Juny 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">162.- "Verdaguer i Sant Feliu, amb motiu del centenari de la mort del poeta", <i>L'Arjau</i>, núm. 43. Juny 2002.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2003<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">163.-<span style="font-size: 0px;"> </span>“Llibres i biblioteques, a Sant Feliu”, <i>L’Arjau</i>, núm.45. Febrer 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">164.- “Genís Vidal i Roura (1851-1925), taper internacionalista”, <i>L’Arjau</i>, 45. Febrer 2003<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">165.- “Carta oberta als professors preocupats per l’ensenyament de la història a secundària”, <i>L’Arjau</i>, 45. Febrer 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">166.- "Un pres del franquisme oblidat: Ramon Sais Sendra (Sant Feliu de Guíxols, 1885-1967)", <i>EL TRENTA-NOU</i>, núm. 2, juliol, 2003. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">167.- <i>En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999). Testimoni guixolenc de l'exili català de 1939</i>. Estudis guixolencs. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i Diputació de Girona, 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">168.- "La vida a Solius. El monestir ha estat i és un indret de treball manual, d'oració i de cultura", <i>Gavarres</i>, núm. 03. Primavera - estiu, 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">169.- "Les goges i els tresors de Solius". <i>Gavarres</i>, núm. 03. Primavera - estiu, 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">170.- "La nova instal·lació de l'Arxiu Municipal i les donacions", Editorial de <i>L'Arjau</i>, núm. 46, juliol 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">171.- "Celebrar aniversaris, commemorar efemèrides", Editorial de <i>L'Arjau</i> núm. 47, novembre 2003.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">172.- "El parentiu d'Agustí Calvet -Gaziel- amb els Pascual de Sant Feliu, a través d'unes cartes", <i>L'Arjau,</i> 47, novembre 2003<i>.</i><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">173.- Sant Feliu de Guíxols, a <i>Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques </i><span style="font-variant: small-caps;">gironines. </span>Amb M. Àngels Suquet<span style="font-variant: small-caps;">. </span>Diputació de Girona, 2003.<i><span style="font-size: 0px;"> </span><o:p></o:p></i></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">174.- "Editorial" i "Apunts per a la història de la primera oposició al franquisme a Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro", <i><span style="font-variant: small-caps;">El Trenta-nou</span></i><span style="font-variant: small-caps;">,</span> núm.<span style="font-variant: small-caps;"> 3 . </span>Desembre de<span style="font-variant: small-caps;"> 2003.</span><i><span style="font-size: 0px;"> </span><o:p></o:p></i></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><i><o:p></o:p></i></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2004<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">175.- "El difícil pas cap al laïcat", <i>Revista de Girona</i>, núm. 222. Gener/febrer ,2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">176.-"Recordar, mirant el present i el futur". Editorial, <i>L'Arjau</i>, núm. 48. Febrer 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">177.- "Plaça de mossèn Narcís Marcillach", <i>L'Arjau</i>, núm. 48. Febrer 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">178.- <i>El port de Sant Feliu de Guíxols</i>. <i>Recorregut històric amb motiu del seu centenari</i>. Estudis Guixolencs. Ajuntament de Sant Feliu/Diputació de Girona. 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">179.- <i>Centenari del port de Sant Feliu de Guíxols</i>. Catàleg d'exposició. Ports de la Generalitat / A.C.S.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">180.-<span style="font-size: 0px;"> </span>"PRÒLEG"<span style="font-size: 0px;"> </span>a la <i>Història del cinema a Sant Feliu de Guíxols</i>, d'Agustí Roldós. <i>Àncora</i>. Festa Major, 2004 (núm. 2.867).<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">181.- "<i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, una eina per al poble", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 49, setembre, 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">182.- "Mossèn Camil Geis i el centenari del músic Josep M. Vilà", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 49, setembre 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">183.- "Noms de carrers. Carrer i biblioteca pública d'Octavi Viader i Margarit", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 49, setembre 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">184.- "La Santa -i polèmica- Missió de 1908", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 49, setembre, 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">185.- "Noms de carrers. El carrer de Josep M. Vilà", <i>L'Arjau</i>, 50, novembre, 2004. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">186.- "<i>L'Arjau</i>, un mitjà de difusió que evoluciona", <i>L'Arjau</i>, 50, novembre, 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">187.-"Gent de casa: Àngel Jiménez", <i>El Senyal</i>, núm. 54. Desembre - gener, 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">188.- "El fons de Josep Berga i Boada de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols", <i>Plafó</i>, núm. 23. Desembre, 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">189.- "Les manifestacions de religiositat", <i>Sant Feliu de Guíxols. 140 anys de fotografies (1864-2004), imatges i glosses.</i> Coord. i edició d'Agustí Roldós, Sant Feliu de Guíxols, desembre de 2004.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2005<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">190.- "Entre la repressió republicana i la franquista: Francesc Campà i Viarnés (Darnius, 1901 - Girona, 1939", <i>El</i> <i>Trenta-nou</i>, núm. 5. Gener, 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">191.- "Quan l'Església farà una lectura evangèlica d'aquells anys de sofriment i de dolor?", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 51, març, 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">192.- "Noms de carrers: Carrer de l'alcalde Francesc Campà i Viarnés", id.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">193.- "V Jornades del franquisme: L'Església i la repressió franquista", Id.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">194.- "Memòria d'un temps: Josep Irla i Bosch (1876 - 1958)", <i>Revista del Baix Empordà</i>, núm. 10, 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">195.-<span style="font-size: 0px;"> </span><i>Memòria de postguerra (Sant Feliu de Guíxols 1940 - 1960)</i>. Estudis guixolencs, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols / Diputació de Girona. 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">196.- "Editorial", "<i>In Memoriam. </i>Ramon Tauler i Valls (SFG 13.10.1917 - 6.03.2005)", "Carrer del pedagog Cassià Costal i Marinel·lo", "Taller d'Història: Memòria de la postguerra (1940-1960)", <i><span style="font-variant: small-caps;">L'Arjau</span></i>, núm. 52. Novembre, 2005.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2006<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">197.- Editorial i "Els camps de concentració i batallons de treballadors espanyols", a <i>El trenta-nou</i> núm. 6, gener de 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">198.- "Males arts / Belles Arts"; "75è aniversari de la proclamació de la II República (12 d'abril de 1931 - 14 d'abril de 2006)"; El carrer de Josep Berga i Boada; Cent anys de l'Escola Horaciana"; Els Tallers d'Història del curs 2005 - 2006. L'Escola de Belles Arts de Sant Feliu: Josep Berga i Boada i Joan Bordàs i Salellas", a <i>L'Arjau</i>, núm. 53, abril de 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">199.- <i>SANTS BOADA I CALSADA</i>. Col·lecció Cooperativistes Catalans. 4. Edicions Cossetània / Fundació Roca i Galès. Valls, 2006.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">200.- Editorial: Lluís Esteva / Gaziel. "Josep Almar i Pujol. Maquetes per recordar". <i>L'Arjau</i>, núm. 54. Juny, 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">201.- "L'ensenyament de les belles arts". Ressenya del llibre de Jordi Serra, <i>Les escoles menors de Belles Arts al Baix Empordà (1880-1939)</i>. Ajuntament de la Bisbal, 2005. <i>Revista de Girona</i>, juliol-agost 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">202.- "Economia de guerra", a <i>Imatges 1936 - 1939. La Guerra Civil a les comarques gironines</i>. El Punt, 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">203.- Amb Miquel Borrell i Verònica Garcia, <i>Visions. Sant Feliu de Guíxols</i>. Edit. La Trona. Santa Coloma de Farners, 2006. <o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">204.- "El Baix Empordà sota el franquisme", dins <i>Història del Baix Empordà</i>. Girona: Diputació de Girona, 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">205.-<i><span style="font-size: 0px;"> </span></i>Editorial. Els nostres carrers: El carrer de l'arquitecte Rafael Masó.<span style="font-size: 0px;"> </span>1936. La repressió republicana a Sant Feliu de Guíxols. <i>L'Arjau</i>, núm. 55. Desembre 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2007<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">206.- "La repressió directa", dins <i>Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra</i>, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols / Diputació de Girona.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">207.- "Sant Feliu de Guíxols", dins <i>Un volt pel Sant Feliu de Gaziel</i>, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols / Diputació de Girona.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">208.- Pròleg del llibre d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç <i>Republicans represaliats pel franquisme</i>. Girona: CCG, llibre dels Quatre Cantons.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">209.- "El plaer de rellegir "Gaziel",<span style="font-size: 0px;"> </span>dins <i>Gent que ha deixat petjada</i>, 1. a.IAS editorial, col·lecció: Fent camí, desembre 2006.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">210.- Editorial "Per que <i>L'home és el tot</i>: Gaziel, aquest any?". <i>L'Arjau</i>, 56, juny 2007.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">211.- "Agustí Calvet, Gaziel i Salvador Albert i Pey: una vella amistat", <i>L'Arjau</i>, 56, juny, 2007.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">212.- "Gaziel, avui encara, amb Sagarra i Pla", <i>L'Arjau</i> 56, juny, 2007.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">213.- <i>Fa setanta anys, ELS BOBMARDEIGS DE 1937. Sant Feliu de Guíxols</i>, juny, 1937.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">214.- "Sant Feliu de Guíxols, bellesa i insomni", <i>El viatge de Thomas Wood. De Gibraltar a Sant Feliu de Guíxols, retrat d'un país a les portes d'una guerra"</i>, DD.AA.. Girona: El Punt, 2007.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">215.- "Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Més de vint anys d'experiència dels "tallers d'història"". Dins <i>Cultura i Municipi. Polítiques culturals municipals a Catalunya.</i> Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona. Girona, 2007.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b>2008<o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><b><o:p></o:p></b></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">216.- "Un sacerdot transparent", <i>Revista de Girona</i>, núm. 246, gener - febrer, 2008.<o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">217.- “Violència a la rereguarda republicana”. <span lang="CA" style="line-height: 150%;">Ribera, Carles. <i>Cent dies de juliol. Un testimoni de la revolució llibertària</i>. Ed. Proa, BCN, 2007. </span><i><span lang="CA" style="line-height: 150%;">Revista de Girona</span></i><span lang="CA" style="line-height: 150%;">, núm. 248, maig - juny, 2008.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">218.- “Tavernes a Sant Feliu”, <i>Ardenya</i>, núm. 13, juny 2008.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">219.- “ICV-EUA, PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Fa setanta anys: Els bombardeigs de 1938 sobre sant Feliu de Guíxols”, <i>E pur si muove... Fulls d’informació ICV-EUA de Sant Feliu de Guíxols, estiu 2008.</i><o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">220.- “Missaires i menjacapellans”, <i>Gavarres</i>, 14, desembre 2008.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">221.- “Reinterpretant les pedres”, <i>Revista de Girona</i>, núm. 253. Març-abril, 2009.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">222.- “Civils sota les bombes”, <i>Els noms de la guerra</i>. Edic. Memorial democràtic. Generalitat de Catalunya. Abril, 2009.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">223.- “A Miguel Núñez”, <i>El Punt</i>, dissabte 20 de juny.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size: 85%; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">224.- Dossier: “Una gran pèrdua per a Sant Feliu, <i>Gavarres</i>, núm.15. Primavera – Estiu 2009.</span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">225.- "Setmana roja al Baix Empordà", <em>Presència</em> núm. 1951. Del 17 al 23 de juliol de 2009.</span></span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">226.- "L'"heroïcitat" dels guixolencs, 1808-1809", <em>Revista de Girona</em>, nú, 256. Setembre - octubre 2009.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">227.- "Sant Feliu de Guíxols: el finançament de la Guerra del Francès, de juny a desembre de 1808", <em>Estudis del Baix Empordà</em>. Sant Feliu de Guíxols, 2009. Volum 28.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">228.- "Temporals i aiguats a Sant Feliu de Guíxols", <em>Gavarres</em> núm. 16. Tardor-hivern 2009.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">229.- "La repressió contra els preveres a Sant Feliu de Guíxols", <em>Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. </em>Abadia de Montserrat/Diputació de Girona. 2010.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">230.- "El darrer alcalde republicà de Sant Feliu: Ramon Sais i Sendra (Sant Feliu de Guíxols 1885-1967. Diari d'una família truncada per la Guerra Civil. <em>Institut d'Estudis del Baix Empordà</em>. Volum 29. Any 2010.</span></div><br />
<div class="Textodenotaalfinal" style="font-family: times new roman; line-height: 150%;"><span style="font-size: 85%;">231.- "L'ensenyament a Sant Feliu de Guíxols", <em>Gavarres</em> núm. 19. Primavera-estiu 2011.</span><br />
<span style="font-size: 85%;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: 85%;">232.- "En Tiri i la Rosa Serra", dossier Bolets i Boletaires, <i>Gavarres, </i>núm 20. Hivern 2011.</span></div>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-54639885162130612392011-12-19T06:44:00.000-08:002011-12-19T09:16:48.873-08:00BON NADAL<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-wtfspvrP3GQ/Tu9OXJKGByI/AAAAAAAAAPg/UmACcTPdA7I/s1600/Cantoral%2Bs.%2BXVI.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 287px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-wtfspvrP3GQ/Tu9OXJKGByI/AAAAAAAAAPg/UmACcTPdA7I/s400/Cantoral%2Bs.%2BXVI.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5687851013894440738" /></a><br />(Cantoral del s. XVI del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Missa de Nadal)<br /><br />… <strong>I mentre el cel s’acluca dintre l’albor triomfal,<br />la nit s’esqueixa, dolça, de l’arbre de Nadal.</strong><br /><br /><br /><em>Ègloga de Nadal</em>, de Joan Mª Feixas (Sant Esteve de Bas 1892 – Sant Feliu de Guíxols 1924).<br /><br />Aquest prevere poeta, que morí a Sant Feliu, és també l’autor de la lletra de l’”Himne a la senyera” que musicà mossèn Joan M Roquet, i que tots els seminaristes de Girona cantaven amb tant d’entusiasme.Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-35113030258920869042011-12-08T01:58:00.000-08:002011-12-08T02:12:31.878-08:00RAFAEL PIÑOL I MAIMÍ (1866-1932) UN LAÏCISTA “HERETGE”?<a href="http://2.bp.blogspot.com/-sm5DfWv0p_8/TuCNgXKamfI/AAAAAAAAAOY/cUlRKCoDq7g/s1600/Festivitat%2BImmaculada%2B1904%2Bplaceta%2BS.Joan%2BJ.Mauri.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 250px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-sm5DfWv0p_8/TuCNgXKamfI/AAAAAAAAAOY/cUlRKCoDq7g/s400/Festivitat%2BImmaculada%2B1904%2Bplaceta%2BS.Joan%2BJ.Mauri.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683698316854598130" /></a><br />A cavall entre el segle dinou i vint l’ideal lliurepensador, a Sant Feliu, s’expressava a través de diversos mitjans: escola, premsa, associacions -com la Lògia maçònica Gesoria- i partits polítics laics. El xoc entre les idees de progrés o científiques i les del fanatisme religiós o irracional que imbuïa la vida quotidiana, era fort. En aquests rebomboris patiren molts guixolencs, d’un costat i l’altre. L’anticlericalisme era violent. El clericalisme, també.<br /><br /><strong>L’article “Duda” qüestionava la virginitat de la Mare de Déu.</strong><br /><br />Com a exemple posem l’aldarull que suscità un article signat amb pseudònim i publicat el 1891 en un periòdic lliurepensador, <em>El Siglo XX</em>, que qüestionava la virginitat de la Mare de Déu. En aquell escrit -titulat “Duda”-, alguns van veure-hi un atac a la religió oficial de l’Estat espanyol, i un ganxó: Rafael Piñol Maimí. Piñol, en efecte, va ser un enèrgic defensor de la causa laica, com a pedagog, periodista, maçó i cooperativista. I va ser denunciat i jutjat “por escarnio a los dogmas católicos”, durant dos dies, a l’Audiència de Girona per un jurat popular. Les sessions es van convertir en un viu espectacle animat per l’assistència de republicans d’arreu que feien costat a l’acusat. La sentència va ser absolutòria perquè no es va poder demostrar que l’autor fos realment en Rafael Piñol, ni havia quedat clar que els dubtes publicats es referissin a Maria santíssima. <br /><br /><strong>“Si mi defendido duda que la Virgen no es virgen después del parto, yo lo afirmo!”.</strong><br /><br />En aquella ocasió es va fer cèlebre la frase de l’advocat defensor: “Si mi defendido duda que la Virgen no es virgen después del parto, yo lo afirmo!”. L’afer, ja ho veuen, va ser molt sonat i va fer història, ja que no va acabar amb la sentència. Diu l’Agustí Cabruja que “un cop el mestre Pinyol en llibertat, va córrer el rumor que hom pretenia segrestar-lo i fer-li una mala jugada. Llavors, en Romaguer [Josep Irla i Rovira] va agafar colles d’homes armats i els distribuí per la carretera i davant el domicili del seu amic, muntant-hi una guàrdia permanent de nit i dia. Aquesta prevenció i vigilància va durar cinquanta dies”.<br /><br /><strong>Pere Pascual (1848-1926), defensor del dogma catòlic.</strong><br /><br />Si Rafael Piñol personificava el pensament liberal, aquell que el va denunciar per heretge, Pere Pascual i Baguer, personificava una de les ments més ràncies del poble. El seu nebot, l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel”, que el coneixia molt bé, diu de l’oncle: “Era un clerical fanàtic, menat per una esposa que només pensava en miracles, misses, novenes i sants... Aquella tia meva, sempre vestida de negra, era fanàticament clerical. Fou molt temps [el seu oncle] jutge municipal, de mà dura i balances no gens pietoses. Per això, segurament, un anarquista barceloní li posà una bomba petita a l’entrada de casa seva, que era al carrer de Sant Llorenç”. Efectivament, l’atemptat va ser el 12 de desembre de 1892. I per haver-ne sortit il•lès, muntà una celebració d’acció de gràcies al temple parroquial on es va lluir, com a orador sagrat, l’eclesiàstic guixolenc, el doctor Agustí Maimí i Calvet.<br />Els obrers vaguistes del 1900 en les seves coples satíriques, a Pascual li dedicaren una estrofa que feia així: “Tenim un Jesuïta/ que per a ells és el millor/ que amb molt de gust serviria/ per ser-ne Inquisidor./ Si el treballador va en massa/ i tan sols dóna un crit/ apliquen-li la mordassa/ del castell de Montjuïc”.<br />Segons L’Avi Muné, Pere Pascual “havia militat sempre en les fileres d’extrema dreta amb rigidesa calvinista. Tenia un caràcter eixut, viu i intransigent [...] que el portava a ser combatut encarnissadament”.<br /><br />La història familiar d’aquest clerical, que educà les seves filles amb rigor moralista, va tenir un trist final, que ha esdevingut l’episodi més lamentable de la crònica negra de Ganxònia, l'1 de gener de 1940.Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-22556606391765587162011-12-07T00:48:00.000-08:002011-12-07T00:58:11.386-08:00EL SIGNIFICAT DEL TOPÒNIM “GUÍXOLS” ENS ÉS DESCONEGUT<a href="http://3.bp.blogspot.com/-su4IywWpWko/Tt8pZphXKYI/AAAAAAAAAOA/Ev0pEv0RM2w/s1600/reg6240.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 290px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-su4IywWpWko/Tt8pZphXKYI/AAAAAAAAAOA/Ev0pEv0RM2w/s400/reg6240.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683306775384107394" /></a><br /><br /><strong>Guíxols</strong> és un topònim que ha arribat fins a nosaltres com una penyora de la llengua parlada pels primers pobladors del lloc de <em>Gissalis</em> – l’any 968 es va escriure <em>Iecsalis</em>, segurament per una equivocació amanuense-, els <strong>ibers</strong>. El seu significat ens és desconegut. "És el supòsit més prudent", segons Corominas (<em>Onomasticum Cataloniae</em>, Vol. IV).<br /><br />(<strong>Qíxol o Guíxol</strong> era també el nom freqüent d’algunes senyores de la noblesa medieval. Per exemple, la muller de Gaufred Vidal tenia el nom de Qíxol (any 1041). M’imagino que el significat o procedència del nom també deu ser d’origen ibèric). <br /><br />I l’expressió <em>Sant Feliu</em> prové de l’antiquíssima tradició que situa el martiri d’aquest cristià originari d’Africà, a la població on s’establí un monestir benedictí (s. X), que l’acollí com a patró. <br /><br />El primer nucli de població pròpiament estable -diguem-ne urbà- el trobem emplaçat al promontori dels Guíxols que podem datar d'abans probablement del s. IV aC. El lloc era ben estratègic. La punta dels Guíxols és un turonet granític que, endinsant-se cap al mar, separa la badia de Sant Feliu: a llevant, la platja de Calassanç; a ponent, l'actual platja, coneguda en l'antiguitat com el port de l'Abric. Tenia, doncs, suficient alçada i aquesta era protegida pels penya-segats i la mar, que llavors entrava més terra endins, aïllant i protegint millor el turó.<br />Era un poblat ibèric autòcton que, més tard, es transformà en assimilar la cultura romana. Les restes del poblat ens indiquen que existia ja un mercat local, l'intercanvi de mercaderies amb poblats més llunyans. Conreaven les terres del pla i guardaven les collites de cereals en sitges obertes a la roca. També la pesca devia proporcionar-los recursos alimentaris suficients. Treballaven el lli per a la confecció dels seus vestits que, d'altra banda, podien també exportar. Els pesos de teler trobats al jaciment dels Guíxols -descobert i excavat entre 1903 i 1905 per Eduardo González Hurtebise (1876-1921)- testimonien l'activitat tèxtil del poblat. Fabricaven eines de metall -claus, hams i altres estris- per a les feines del camp i la pesca.<br />La ceràmica, les àmfores, les monedes, els ungüentaris, les llumeneres, les peces de vidre (collarets, braçalets,..) i els petits atuells de fireta, són tots ells els objectes que ens parlen i ens permeten d'imaginar-nos la vida quotidiana del poblat ibèric dels Guíxols.<br /><br /><strong>Els símbols</strong>:<br /><br />En <strong>l’escut</strong> de la ciutat, s’hi troben referències històriques importants. El rei Pere III va fer que la vila esdevingués reial (1354), i l’agregà a Girona fent-la carrer o membre de Girona perquè participés dels seus privilegis. D’altra banda, l’abat del monestir benedictí es va reservar molts drets i exaccions com a senyor de castell termenat. Això és el que simbolitzen els quatre pals (rei), els vairs (Girona) i la creu (monestir) de l’escut.<br />A partir de l’escut, es va dissenyar <strong>la bandera municipal</strong>, que havia de ser blanca, vermella i groga, dividida verticalment i proporcionalment amb els esmentats colors, atès que als esmalts heràldics argent, gules i or hi corresponen els colors blanc, vermell i groc.Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-64328710789116258232011-11-21T06:46:00.000-08:002011-11-21T06:52:04.843-08:00PRESENTACIÓ DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA 2012<a href="http://1.bp.blogspot.com/-eJQpADL6LQo/TsplercaZyI/AAAAAAAAAN0/ZL3wsB54AyI/s1600/PROGRAMA1.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 286px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-eJQpADL6LQo/TsplercaZyI/AAAAAAAAAN0/ZL3wsB54AyI/s400/PROGRAMA1.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677461857986307874" /></a><br /><br /> <em>Bon viure – Bon conviure</em><br /><br /><strong>25 NOVEMBRE, A LES 20 H, A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL</strong><br /><br /><br /><strong>TAULA RODONA</strong><br /><br /><br /><em>“La crisi: com t’afecta i com respons?”</em><br /><br /><br />Amb la col•laboració de:<br /><br /><strong>. Joan Puig, president de la Cambra de Comerç<br />. Rosa Forns, cap de l’àrea de Serveis Socials<br />. Salvador Sánchez, en representació del sindicat CC OO<br />. Carmela Llobet, mestressa de casa<br />. Festi Carles Benguerel, participant del moviment 15 M<br /><br />. Julià Castelló, moderador</strong>Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-45312764394108370612011-11-07T00:27:00.000-08:002011-11-07T00:33:23.549-08:00AVUI, MIGUEL NÚÑEZ<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jWVEQPBc0qk/TreXscFGrSI/AAAAAAAAANg/Q27wt-RUF-Y/s1600/Miguel%2Bi%2BPere.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 278px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-jWVEQPBc0qk/TreXscFGrSI/AAAAAAAAANg/Q27wt-RUF-Y/s400/Miguel%2Bi%2BPere.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672169045404069154" /></a><br /><strong>La dignitat de la política</strong><br /><br />Miguel Núñez (1920–2008), de qui ja hem parlat més d’una vegada, torna a ser notícia. Avui dilluns, a l’Auditori de Barcelona, se’l tornarà a recordar. Ha estat i és un referent. Quan es posa en dubte la dignitat de la política, els ulls de molts es tornen a fixar en la vida de Miguel, “constructor de la raó democràtica” (Vázquez Montalbán), i model d’aquesta dignitat.<br />Fa tres anys que va morir, però continua ben viu en el record i en l’exemple de tota la seva vida.<br />Aquest acte coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. Hi prendran la paraula Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Isidor Boix i Eulàlia Vintró, i posaran la música i la veu Maurici Villavecchia, Maria del Mar Bonet i Manel Camp.<br />---------------------------------------------------------<br /><br />L’autor del llibre <em>La revolución y el deseo </em>va venir diverses vegades a Sant Feliu i va passar per l’arxiu històric en ocasió dels “Tallers d’història La seva estada aquí va ser l’inici d’una amistat. Era un home d’un encant especial, que travava una relació fàcil i franca. No era l’heroi que explicava les seves “batalles”. Sempre ens recordava que era tot un col•lectiu el que havia lluitat contra el franquisme. Miguel parlava del present, i del futur. No estava tot fet ni aconseguit, deia. Calia coratge per a millorar la nostra fràgil democràcia. I posava l’exemple de la crisi, bàsicament ètica. <br />Poques setmanes abans de morir, vam passar amb ell, a la residència d’Horta, tot un matí. Va haver de lluitar fins i tot per a poder morir amb dignitat. Tot i que sabia perfectament el que li restava de vida, en cap moment no hi va faltar ni el somriure, ni l’ humor habitual ni els projectes de futur. <br />Vam sortir de la residència amb ganes de ser millors, carregats de raons per viure i per teixir xarxa solidària. <br />Com ell deia, necessitem un món “en que para todos haya pan y rosas”.Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-39297238719512380142011-11-04T00:46:00.000-07:002011-11-04T01:37:18.620-07:00L’APLEC DE SANT AMANÇ ( 4 de novembre )<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ngboahGCy6I/TrOZ4C73IBI/AAAAAAAAANU/QTmQFMPqrAU/s1600/Ermita%2Bde%2BSant%2BAman%25C3%25A7.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 280px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-ngboahGCy6I/TrOZ4C73IBI/AAAAAAAAANU/QTmQFMPqrAU/s400/Ermita%2Bde%2BSant%2BAman%25C3%25A7.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5671045543929258002" /></a><br />El segle XVII es començaren les obres per alçar de bell nou la capella de Sant Amanç, que fou beneïda l’any 1649.<br /><br />L’any 1909 el Josep Lloveras i Roig va publicar el seu llibre <em>Llevantins y Cubans. Cuadrets populars</em> que va servir d’inspiració perquè Gaziel escrivís alguns capítols del seu magnífic llibre <em>Sant Feliu de la Costa Brava</em>.<br /><br />Escriu Lloveras (pàg. 33-37): “<strong>IV L’APLECH DE SANT AMANS</strong><br />A penas queda memòria del que fou animat Aplec de Sant Amans, delícia de la quitxalla, alegria del jovent i diversió de la majoria de la gent gran que esperaven amb fruïció arribés el 4 de Novembre per a traslladar-se als entorns de la capella del esmentat Sant a l’objecte de fer la castanyada després del corresponent berenar.<br />De la capella abans dita, situada a curta distància d’aquesta vila –avui ciutat- poc abans d’arribar a lo Mas Sunyer, no en resten més que runes. (Avui, restaurada) [...].<br />Quan arribava el 4 de Novembre, dia de Sant Amans, els voltants de la capella s’omplien de gent repartint-se entre les suredes i les vinyes properes. Les venedores de castanyes aprofitaven els clars del bosc on no hi havia brucs ni mòdegues per encendre foc i començar sa tasca. Aleshores venia l’animació. Grans converses en les rodones, salts i corredisses de la gent menuda, algun que altre <em>lance</em> còmic entre venedores i compradors de castanyes, constituïen l’alegria de l’aplec i donaven pintoresc aspecte al conjunt”.<br />-------------------------------------------------<br /><br />Per la seva banda, Gaziel va escriure:<br /><br />“<strong>Sant Amanç</strong><br /><br />Sant Feliu tenia també llavors les seves humils ermites de plana, a les portes mateixes de la vila. Eren les de Sant Amanç i la del Remei. Comparades amb les de la serra, venien a ser com pageses d’horta i regadiu, al costat de les femelles eixutes i aspres, criades a la solitud de les muntanyes, amb més de guilla que de dona. La de Sant Amanç és avui una trista ruïna. Era molt modesta, una senzilla capella rural, aixecada a tocar d’un bosc de la vila, el bosc d’En Rabell, famós perquè molt de temps hi anaren a penjar-se, amb velles cordes de pou, els pobres suïcides dels meus anys d’infantesa. De tard en tard, encara vaig a visitar-la, en temps tardoral i fresc, perquè el paratge és enclotat, i rep el baf calent dels boscos surers que l’enclouen. Malgrat estar ara del tot abandonada i rompuda, plena d’esbarzers i d’altres plantes paràsites, l’ermita encara té, per mi, un encís d’estampa romàntica, com aquelles que feien Laborde o Gustau Doré. Però ara diuen si hi faran una “urbanització” per al turisme ...” <br />(pàg. 342).<br /><br /><strong>Restauració</strong><br /><br />Avui la capella de Sant Amanç és propietat del Bisbat -com no!-. i n’ha cedit l’ús durant trenta anys prorrogables. De 2005 a 2009 es van fer treballs de rehabilitació, consolidació de fonaments, murs i contraforts i cobriment de l’edifici. Una tasca que ha estat finançada per una col•lecta popular, l’ajuntament de Sant Feliu, la Diputació i la Generalitat.Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7648895969097011531.post-71325790795823966402011-11-01T01:07:00.000-07:002011-11-01T01:27:21.031-07:00SANT FELIU: PORTAR MENJAR ALS DIFUNTS<a href="http://3.bp.blogspot.com/-BjJrlO24FXY/Tq-pp6FmRXI/AAAAAAAAANI/u5j_tBTIFrU/s1600/ROLDOS2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 284px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-BjJrlO24FXY/Tq-pp6FmRXI/AAAAAAAAANI/u5j_tBTIFrU/s400/ROLDOS2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669936993315210610" /></a><br /><strong>Una forma de solidaritat ganxona ?</strong><br /><br />L’ historiador Pella i Forgas en la seva monumental Historia del Ampurdán (1883) escriu sobre els costums dels guixolencs. Algun es veritablement pintoresc i que, segons ell, quan escrivia la seva història, encara es feia. Per exemple, portar menjar al cementiri.<br />Segons l’ historiador empordanès, allò era una reminiscència ancestral d’origen cèltic -cita altres casos semblants, com el de la Bretanya francesa-. Però puntualitza que a Sant Feliu, aquest curiós costum, tenia una finalitat caritativa, ja que eren els pobres els que en realitat s’enduien els cistells que els familiars dels morts portaven al cementiri.<br />Evidentment, els morts no ho podien fer.<br />Aleshores, pels volts de 1880 quan Pella i Forgas redacta el seu llibre, el cementiri ja era el “nou", el de Mascanada, l’actual cementiri inaugurat el 1834.<br /><br />---------------------------<br />“La tardor va associada al misteri d’una vida que sembla anar-se’n, juntament amb l'esperança d’un retorn quan arribi la primavera. És un moment de bellesa solemne, amb el canvi de colors, la caiguda de les fulles, el despullament dels arbres. El ritme de la vida canvia, i prenem consciència dels temps que ens esperen. No obstant això, els brots nus, encara ben tancats, porten l’esperança i la promesa d’una nova vida que brotarà en el moment oportú.<br />El mes de novembre convoca també moltes persones als cementiris per recordar els familiars que han mort. Ens hem preguntat perquè és tan popular aquest anar i venir dels cementiris per visitar i tenir cura de les tombes? Tot plegat és una expressió rica i profunda de la comunitat, que ni el fred ni la pluja fan desistir. Alguns porten flors, altres espelmes enceses, altres netegen la tomba o el nínxol: per un dia el poble s’estén més allà dels que som vius, i es fa veritable comunió. <br />Aquestes formes concretes de recordar les persones que ens han deixat són necessàries, perquè encarnen un desig, el desig de voler seguir units amb els nostres familiars i amics, amb aquells que hem compartit vida, alegria i llàgrimes”.<br />(d'Espai Sagrat).Àngelhttp://www.blogger.com/profile/06466245949044042853noreply@blogger.com2